2008: any nou, però no molt diferent

L’any 2007 va acabar amb l’última sortida de la jerarquia eclesiàstica: des dels altars es va convocar una manifestació per reivindicar, en el fons, la confessionalitat de l’Estat espanyol després d’una legislatura de renúncies a avançar cap a l’aconfessionalitat. Quan els bisbes es manifesten a Madrid, exerceixen de lobbie polític amb tots els privilegis d’una confessió protegida per l’Estat. I acaben interpretant el paper de la dreta més descarada, fins al punt de dir en públic allò que ni un legionari de crist com Ángel Acabes s’atreveix a expressar. La gran anomalia és que el que comporta aquesta expressió reaccionària l’acabem pagant entre tots els ciutadans. La gran paradoxa és que aquests privilegis de l’església els ha acabat consolidant el mateix PSOE en aquests darrers quatre anys. No deixa de ser un pèl sarcàstic veure com des de Moncloa es lamentaven del tracte rebut per la jerarquia eclesiàstica després de les contínues visites habituals, especialment de la vicepresidenta, a la Santa Seu. L’escàndol més gran ens el trobem en l’entrevista del diari El País a l’ambaixador espanyol al Vaticà. Vázquez diu que llei com la d’educació s’ha negociat directament amb un altre Estat. Aquest és el darrer exemple de la confessionalitat práctica de l’Estat.

En aquest terreny no em puc estar de recomanar-vos que llegiu un excel·lent article del teòleg Juan José Tamayo: “Gol en propia puerta”, http://www.attacmadrid.org/d/8/070922110716.php publicat a El País el 12 de setembre de 2007. Article d’absoluta actualitat.

Però si l’any 2007 ha acabat com ha acabat, l’any 2008 ha començat tal com va anar l’any anterior en el servei ferroviari, amb una altra jornada de col·lapse absolut. Les rutes cap al nord comencen a tenir els problemes d’interrupcions que van patir les línies que anaven cap al sud. I les que van cap al sud continuen tenint els mateixos problemes no resolts. I és que després d’anys de desastre, d’un cansament generalitzat i d’una mobilització sense precedents, el Govern de Zapatero no ha modificat el diagnòstic, ha decidit que la prioritat continuï sent la mateixa i ha promès que l’AVE (TGV) arribarà a Barcelona abans de les eleccions. Però el més greu és que ningú s’interroga si aquesta promesa ha anat precedida de la inversió en la xarxa convencional que garanteixi que no hi haurà més interrupcions. La responsabilitat és d’aquells que continuen pensant que l’arribada de l’AVE tindrà un sabor balsàmic en totes les ferides obertes dels patidors usuaris del tren convencional. Com pot ser que amb l’experiència, ben recent, del que passa quan es va amb presses i sense haver actualitzat la xarxa convencional, ara comencin les obres en el tram de la Sagrera fins a Montcada? Tenen raó els usuaris del ferrocarril que circula cap al Vallés, Osona i les comarques gironines, quan temen que els acabi passant a ells el que ha passat als usuaris de les comarques del sud. És probable, perquè els errors són els mateixos.

Només ha calgut veure que Ronaldinho no estava convocat a jugar davant del Mallorca per constatar que això d’”any nou, vida nova”, avui per avui, és un tòpic.

4 responses to “2008: any nou, però no molt diferent

  1. Hola Joan.És curiós com la cúpula eclesiàstica espanyola es passa el dia criticant l’Estatut, l’avortament, el divorci, els matrimonis homosexuals, la laïcitat -que ens portarà a la fi de la democràcia!- etc, i no han dit ni piu respecte a les declaracions d’aquest sinistre personatge que és bisbe de Tenerife por la gracia d Dios i que va dir que clar que hi ha abusos a menors perquè si et descuides els nens de 13 anys et provoquen sexualment.És que a Blázquez no li han arribat aquestes declaracions? I a Rouco, Cañizares i tota la troupe? I a l’amic Federico? O és que a l’emissora episcopal aquests temes no els toquen?Tot plegat és vergonyós.

  2. Joan,Jo també estic molt irritat amb la jerarquia eclesiàstica. Les declaracions del bisbe de Tenerife són un autèntic delicte, tant quan acusa que els homosexuals fan mal a la societat, com quan culpa els menors dels abusos sexuals que sofreixen. Passa que el PSOE només ha criticat la manifestació de diumenge, clarament fatxa, pel rèdit electoral que els suposa. A mi, em preocupa el missatge de la manifestació i la constatació que l’església està allunyada de la societat moderna. També estic d’acord amb les teues constatacions sobre l’AVE. A les Terres de l’Ebre tenim un servei ferroviari molt deficient, i no sortim als mitjans. Veig Espanya totalment allunyada de la realitat catalana. I em preocupa que tant ERC com ICV veieu el PSOE com un mal menor. A les properes eleccions el PSOE segueix la tàctica de “que ve el llop”. El llop ja el tenim aquí, que es varen carregar l’estatut sense cap por. M’agradaria veure els partits catalans molt més allunyats del PSOE.salut,emigdi

  3. Hola Joan, És vergonyós el que fa la jerarqui eclesiàstica no només ara sinó al llarg de la història. A Tortosa també tenim un bisbe homòfob. Jo mateix vaig escriure un article a la premsa sobre unes declaracions que ell mateix havia fet.Des de les Terres de l’Ebre et seguim i esperem que contribueixis a dignificar la política des d’una vessant d’esquerres, ecologista i nacional catalana. Jordi Jordanhttp://www.jordijordan.blogspot.com

  4. Hola Joan, esperem que tinguis una bona marxa dins i fora de la blogosfera.No cal dir que tens el meu suport de cara a la nova legislatura. Hem de fer fort el referent verd i roig al congrés de diputats i llaslladar arreu el missatge del que som : una esquerra de carrer i d’institucions. Normalment molts assimilem aquest doble vessant a partir de punts de referència com el que representes tú mateix. Una esquerra rigurosa, inconformista i innovadora. S’està fent molta remor mediàtica entorn del que som. La caverna mediàtica catalana (que també existeix) no para d’alimentar tòpics entorn de la nostra formació: ecopijos, “els que no van salvar els treballadors, ara volen salvar les plantes”, el discurs de molts mediàtics i pseudocolumnistes que dónen corda a tòpics sobre una ICV que no és com diuen… Ens convé ser més clars: l’esquerra verda no és un concepte sentimental, pintoresc o estètic, l’ecosocialisme planteja la reesturació ecològica de l’economia (de la produssió, la distribució i el consum) i és un pas més dins de la tradició igualitària i socialista de l’esquerra, això molesta molti s’esmercen en desdibuixar-ho columnistes fanàtics, periodistes de poc nivell i conreadors de tòpics…nosaltres endavant, amb programa, amb candidats com tú, amb referència internacional, i amb una ferma coalició amb EUIA/IU i les forces que anem sumant.Salut i sort!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s