i ara…

Ja són 23. 23 persones m’han parat en una setmana per dir-me que els hi sabia greu. Que ens anaven a votar però que els hi va fer massa por la dreta. Jo els hi dic el que ja sabeu, que en aquestes eleccions ens jugàvem si giràvem cap a l’esquerra, o si ens instal·làvem en l’anar fent.

La majoria de la ciutadania va votar exclusivament, i sense entrar en el matís, per barrar el pas a la dreta. I ara, els resultats han fet que sigui difícil que hi hagi un pol d’exigència d’esquerres, ecologista i catalanista.

No tenim la força per corregir aquesta idea del xec de 400 euros i per reorientar-lo cap a una política de drets, ni per fer del mediambient una prioritat. tot sembla indicar que l’excel·lent resultat del PSC no servirà perquè hi hagi un compromís de desplegament de l’Estatut. Tant de bó podem evitar-ho, però sembla que en ZP s’estima més esperar a la sentència del Constitucional, contra el criteri que hem defensat sempre des de Catalunya, que la llei, l’Estatut, s’ha de complir, sense esperar la sentència del TC. I si ens volen, hauran de posar en l’agenda els avenços en matèria de drets i llibertats, des de la llei de l’avortament, al dret a una mort digna, o l’avenç cap a un Estat laic. Per això estan els nostres 180.000 vots, representats, per allò de la llei electoral, per tan sols un diputat.

Per fer tot plegat, els propers 4 anys tirarem la forma de ser i d’estar que millor pugui representar, no només la veu d’ICV, sinó la representació de tota aquella gent d’esquerres, catalanista i ecologista que continua creient que cal canviar les coses. Però això, malgrat les lògiques especulacions, ho començarem a treballar a partir de dimarts.

Per acabar els propers dies crec que desconnectaré. Fins dimarts vinent, a carregar piles i descansar, a una ciutat, a l’estranger, a consumir cultura i menjar bé.

7 responses to “i ara…

  1. Ànims Joan!!!Has fet una feina molt bona,no tinguis cap dubte.Ara toca descansar per agafar forces.I recorda que sempre estem amb tu….Cuidat,petonets.

  2. Doncs sí Joan. A refer forces q ens espera una legislatura complicada. Per altra banda mira-hi la vessant positiva: la major proximitat del PSOE a la majoria absoluta y la práctica obligació aritmètica de pactar amb les dretes perifèriques ens lliga menys de mans a nosaltres. Podrem marcar un perfil propi, encara més exigent que en la darrera legislatura. I amb la conjuntura econòmica que se’ns aproxima, no sé si molaria massa haver-nos de fer corresponsables de les polítiques d’ajustament que vindran. Serà una bona ocasió per recuperar el carrer … i els vots.

  3. Benvolgudíssim,Fa temps que ens coneixem, tant com fa que t’admiro. T’ho he dit en privat, però t’ho vull dir també, de manera pública, a través del teu bloc. Ets un dels motius pels quals vaig acceptar el repte d’entrar en política, i no me n’he penedit ni un sol dia. Has fet una feina extraordinària com a diputat, en unes circumstàncies imprevisibles fa quatre anys, i sorprenent tothom, tant per la teva capacitat de treball com per la teva eficàcia i capacitat d’influència. Has fet una campanya també extraordinària. I, tal i com hem comentat tantes vegades, no et mereixies aquests resultats. Ni tu ni ICV. Però ja està fet. No estem davant d’una derrota, sinó d’una lliçó. I les lliçons serveixen per aprendre i per sortir-ne més savis, i, per tant, més forts. Ara toca mirar endavant i seguir treballant per tal de construir un projecte plural (i per tant no excloent), però a la vegada dinàmic i motivador. Compta amb mi, i amb tanta gent que, com jo, segueix confiant en tu. Una forta abraçada.Raül Romeva

  4. Joan, Has fet una gran i llarga campanya. En política hi ha factors incontrolables i nosaltres hem patit, 4 anys més tard, aquests incontrolables (atemptat, vot útil, vot de la por). Hem d’aprendre i hem de saber llegir molt bé què ha passat. ICV no té cap mitjà de comunicació, ni opinadors, ni tertulians, ni cronistes, pocs intel.lectuals orgànics i els artistes han fet l’ullet a José Luis (ZP). Davant d’això és complicat competir en igualtat de condicions. Molts ànims i molta més ICV. Perquè si no estem cridats a ser com els EUA: dos partits que al capdavall són el mateix si fa no fa.Jaume

  5. Hola Joan.Tan sols un breu apunt a la reflexió, si se’m permet.Crec que un dels motius de la davallada, els altres son compartits: vot útil, llei electoral, etc… és, penso, que no ens creiem això de sumar i per tant, no ho transmetem al conjunt de la societat.A la teva nota fas referència a ICV i als 180000 vots que representen. Però, són aquests vots només d’ICV? Crec que no, que d’altres també hi han contribuït i, des de la meva modesta percepció, aquest tarannà constant d’ICV d’entendre la suma com menjar-se l’altre fa que la gent del nostre voltant no s’identifiqui en un projecte comú i no ens voti.Hem de pensar que no tot el que es mou a l’esquerra del PSC i que se sent catalanista, ecologista i d’esquerres se sent plenament identificat amb el projecte d’ICV i precisament per això s’ha decidit sumar. Sumar vol dir 1+1, en igual i amb el respecte cap a l’altre. Penso que només així avançarem realment en un projecte aglutinador de l’esquerra catalanista, transformadora i ecologista de Catalunya.Jordi

  6. Crec que els resultats no estan al nivell de la campanya ni de la teva vàlua.Hem de seguir lluitant amb tu al capdavant. Ets l’exemple a seguir.Una abraçada molt forta des de Lleida

  7. Ho reconec. El tema de l’aigua no és el meu fort. Dit això, la que està organitzant el conseller Baltasar amb el projecte del trasllat d’aigua del Segre, amb formes i maneres del tot impresentables, em preocupa de manera doble.El primer motiu de preocupació és que no em sembla massa adient de cara al que anomenem “nova cultura de l’aigua” que es proposin actuacions que reincideixen en el que, en ocasió del desviament de l’Ebre, eren motiu de queixa justificada per part de sectors amplis de la població, de les institucions, de la pagesia i de les plataformes ciutadanes. La sequera és evident, les solucions del tot complexes.Les evidències i les solucions requereixen molta capacitat de diàleg, de comunicació multidireccional i de relació constant amb els sectors que poden aportar les seves consideracions (des del món acadèmic i tècnic fins als àmbits diversos de la producció agrícola, passant per les entitats i grups que s’estan pronunciant aquests dies). Baltasar incomunica. Ho dic clarament, en matèria mediambiental i d’habitatge, enyoro Salvador Milà. En Milà molestava a tot l’establishment econòmic i fàctic (bon senyal) i Maragall, sensible a aquests prohoms, el va treure del govern. Baltasar incomunica. La seva fotografia amb l’empresari constructor Reyna, va ser una errada nefasta en la culminació d’una llei d’habitatge bastant positiva en la qual hi intervenien sectors amb més dret a la fotogènia política (sindicats, per exemple) que no pas aquest home de negocis. Amb l’aigua, que no és el meu fort, tornem-hi amb les males maneres. No ho dic jo. Ho diuen els companys i companyes d’ICV de Lleida amb veus més autoritzades (i enteses) que la meva, com ara el diputat infatigable i heroic Francesc Pané.La feina bruta del tripartit passarà factura electoral a ICV-EUIA (aquesta és la meva segona preocupació, segona i secundària). Que no pateixi Montilla, el PSC és una màquina electoral que es creix davant de les adversitats (mireu el tsunami de les legislatives, envoltat de crisis d’infrastructures). Que no pateixi ERC. Prou en tenen, aquests darrers, amb resoldre la seva divisió amb un salt mortal sense compromisos en direcció al 2014, l’any de la proclamació de la república independent de Catalunya.Avui no tocaré l’altra pota del pastís de govern d’ICV-EUIA, doncs, com em passa amb l’aigua, de policíes, lladres i serenos, no en soc expert (ni ganes).La preocupació preferent, però, és que la cultura de l’aigua ha de ser part primordial d’una visió diferent de les coses en matèria ambiental i, perquè no, cultural i civilitzatòria. Les cultures de resposta a les situacions complexes necessiten concurrència de sectors i cap marge a la improvisació. Per parlar d’aigua, s’han d’escoltar les opinions dels tècnics, dels experts, dels acadèmics, dels ambientalistes, dels pagesos, dels consumidors i de les institucions del territori. De passada, els que no entenem de que va de tot plegat, acabarem tenint una mica més de cultura. De cultura de l’aigua.Aquestes dues preocupacions, per ordre, em suggereixen que no és feina dels militants d’ICV haver de fer o haver de defensar la feina mal feta del conseller de torn. Tenim agendes socials molt properes per atendre. Ho fem de manera altruïsta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s