xecs, aigua i nyaps nuclears

Aquesta setmana ens disposem a aprovar el xec dels 400 euros, per tothom, aquesta propina pels rics i aquesta almoina pels pobres. Mentre, les dades de l’atur, les noves previsions de creixement contrasten amb les mesures anunciades pel Govern Zapatero.
No entenc com en un escenari de crisi econòmica ens podem gastar 7.000 milions d’euros en aquesta mesura, en comptes d’invertir-los en despesa social, o en rehabilitació dels habitatges.
Encara més insòlit és que el Ministre Solbes digui que les CCAA ja estan prou finançades mentre l’Administració Central de l’Estat és l’única que té superàvit. Abans que afrontar el canvi en el model de finançament hauria d’haver un canvi d’actituds.
En aquesta mateixa setmana el 24 d’abril anava a Tarragona. Vaig a Tarragona per fer una roda de premsa a la seu d’ICV. El tema: el darrer incident a Ascó I. He demanat que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) elevi l’incident en la central nuclear d’Ascó I a nivell 3 en l’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES) perquè a més del control inadequat del material radioactiu i el subministrament d’informació deficient i incomplet, la radioactivitat ha arribat a l’exterior de la central nuclear. A més, des d’ICV presentarem una denúncia davant la Fiscalia de Tarragona.Ho torno a dir: cal la reforma del CSN, especialment la modificació del règim de sancions perquè no passi que a les centrals nuclears els surti més a compte seguir operant en condicions de seguretat degradades que assumir els costos de la sanció, i perquè s’assegurin garanties i obligacions per als treballadors de les centrals nuclears, especialment pel que fa a l’obligació de denunciar. A més,els treballadors no poden procedir d’empreses subcontratades. Ha d’haver especialització i professionalitat. Si amb alguna cosa no es poden estalviar costos és amb la seguretat de les plantes. I la qualificació dels seus treballadors és seguretat.
Si tenim la indústria nuclear més barroera i de pa sucat amb oli d’Europa hauríem de tenir una llei de nuclears molts exigent, molt millor que l’actual. Això mentre no es tanquin les centrals. Aquesta setmana he demanat una entrevista amb el ministra d’Indústria, Miguel Sebastián, per demanar que el Govern del PSOE deixi de posposar el debat del tancament de les nuclears. Vull explicar-li el calendari que des d’ICV proposem per al tancament de les centrals amb l’horitzó del 2018.
Respecte al decret sobre l’aigua que es discuteix el proper dimarts al Congrés des d’ICV posarem algunes condicions. Que la solució sigui temporal, excepcional. Que quan plogui o la dessalinitzadora es posi en marxa s’interrompi el suministre. Que es garanteixi la discontinuïtat de l’obra així com la seva reversibilitat. Dit d’una altra manera, que un cop haguem sortit de la situació d’excepcionalitat s’interrompi o es segelli l’obra, garantint que no s’utilitzarà. Que la titularitat de l’obra sigui pública i que la gestioni la Generalitat. I que per últim, l’aigua que es detregui del riu sigui una aigua que es compri o no es gasti riu amunt, garantint així el mateix cabal ecològic.

4 responses to “xecs, aigua i nyaps nuclears

  1. l’aigua surtirà (o no si fiquem seny) dels canals de l’Ebre, no del riu. Estes “excedents” no existen, només sobre paper on diu que poden gastar xx, només es gasta yy. Però lo que no és gasta , continua baixant pels canals, i aixi continua donant vida al delta, el litoral, el ecosistema, a més a més que a les actividades humanes. Per tant, es una trampa. L’aigua sortirà perque no ha sortit encara estes “excedents”, i encara aixi, l’ebre i el seu ecosistema necessita més aigua, no menys – prova del qual es la proposta de caudal minim que es va presentar al Parlament.Recomanaria a la gent que heu de decidir este tema, fer una visita en situ amb guies reals de cientifics locals.A més a més, com anem a creure les “garanties” politiques de temporalitat etc etc quan ja s’ha demostrat com s’ha actuat amb el tema del Compromis per l’Ebre i els promesos electorals de fa només un mes – quan ja tots sabieu quanta aigua quedava a catalunya.Ho sento Joan, pero ICV m’ha decepcionat molt.

  2. Benvolgut Brian, Les garanties les estem negociant. I el problema gros el tindríem si arribés el mes de novembre i no es garantís el suministrament. Si arribés aquest cas, ens acabarien imposant una lògica trasvassista, i estaríem en el pitjor dels escenaris. Brian, crec que hauríem de parlar en uns mesos, quan es vegi la temporalitat, la reversibilitat, l’excepcionalitat. L’aigua s’ha d’extreure, i aquí tens raó, riu amunt, amb drets dels regans o amb estalvi.

  3. Gràcies Joan per la resposta rapida,pel que entenc jo, compri o es compri els drets dels regants, igualment el punt de captura serà a les Terres de l’Ebre amb els afectes negatius per totes les seves ecosistemes. Si es agafes l’aigua més amunt, la més “bona”, més neta, també crec que tindria consequencies negatius. I per sobre de tot, crec que les garanties no seran mai garanties de veritat, vist lo que hem vist fins ara.Jo no tinc gens clar que al novembre s’hagi de tallar l’aigua de les aixetes a Barcelona – hi ha altres mitjans que s’han de exprimir primer. Pel que tinc entes, entre el 80 i 90% de l’aigua que s’usa per les industries és aigua de boca – no se podria “restringir” per aqui, primer, portant-los aigua no-potable pero en condicions prous bons per les seves necessitats? Les aquifers contaminats de BCN, no es poden tratar de una manera “emergencia” com es va fer en Aznacolls, amb “desaladores/potablitzadores mobils”? Les ganes de poder treballar de “emergencia” i fer 60km de tub gastant 200 millons, no es pot invertir els mateixos esforços en fer els petits estalvis que ara ens dieun que necessiten mes temps i no es poden arreglar en 2 dies(ej; les fuites) ? Jo crec que amb una amplia gama de mesures i el mateix esforç de recursos economics i humans que sembla que ara podem fer (quan abans tot anava a marxa de tortuga), es podria salvar la situacio fins el maig 2009 sense fer el tub.Gracies per l’atencio. Un saludo.Brian.

  4. Joan,Crec que la direcció d’ICV ha tirat en orris el projecte a Terres de l’Ebre. A part de l’actitud “xulesca” del conseller Baltasar, la reacció de Saura i Guillor és igualment lamentable. Semblen polítics estalinistes, que han de controlar el moviment de tothom i no accepten dissidències. Això és el que més em dol. La veritable llàstima és que a les Terres de l’Ebre hi ha un conjunt humà d’ICV veritablement excel·lent, com a persones i com a polítics. Jaume Forcadell és una persona íntegra, que ha estat a l’alçada de les circumstàncies. s’havia guanyat una gran fama com a regidor, i ara Baltasar, Saura, Guillot i companyia han tirat tot el treball seu, i de la resta de companys, a les escombraries. Ells seguiran amb cotxes oficials i convençuts de sí mateixos. Mentre que la militància de l’Ebre s’haurà de buscar la vida. Els dirigents que m’agradeu d’ICV hauríeu de tenir en compte tot el que està passant, ja que és greu. De seguir així, el PSOE s’engolirà tot el projecte d’ICV, no només a l’Ebre.Bons dies de pont.Salut i aigua des de Campredó,emigdi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s