I al final, no ens en vam sortir

Ja ho veieu. Ho vam fer tot per guanyar en transparència al Congrés i no ens en vam sortir. La nostra moció sobre els lobbies i el cas Taguas va ser rebutjada. No es van atrevir ni tan sols a lamentar la penosa decisió de l’Oficina de Conflicte d’Interessos al trobar compatible el pas director de l’oficina econòmica del Govern a president del lobbie de la construcció. No van instar ni a modificar una llei que es demostra que no serveix i ni tan sols a desenvolupar el reglament que faria realitat aquesta llei. I en tots dos casos el socialistes van votar en contra, i els CiU els van ajudar a guanyar la votació i a protagonitzar una derrota moral. Ja sabem per a què serveix la sociovergència, per tapar-se les vergonyes. Fins i tot van tenir la gosadia, tant la portaveu socialista o el convergent, de fer una intervenció renyant-nos per la moció, arribant a titllar la nostra proposta de desordenada (mai res serà tan ordenat com el pas de Taguas de la Moncloa a Seopan).

El segon bloc de la moció, aquell que obria una escletxa de transparència en la relació entre els grups de pressió i l’executiu i legislatiu tan sols va sumar el vot favorable d’alguns grups minoritaris. I es que aquest és un debat de fons, i d’algunes coses alguns no volen ni sentir parlar.

Però aquí no acaba tot. Ens cal més salut democràtica, i casos com el que ens han ocupat les últimes setmanes clamen al cel. Per això ho farem tot per anar al fons de la qüestió, i espero que els proper dies tingues més notícies al respecte.

Quina barra

En Solbes ho ha deixat clar. La deducció dels 400 euros esgota el marge de maniobra del Govern per a prendre mesures discrecionals de cara a la desacceleració de l’economia”. Dit curt i ras, s’ho han gastat tot en una mesura frívola, injusta, i que no contribueix en pràcticament res en un escenari de canvi econòmic.

Les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle…

… estan disparades. CCOO i World Watch han donat a conèixer un nou creixement de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle, situant el creixement d’aquests respecte a l’any base en un 52’35%. Tots els especialistes destaquen una política d’infraestructures que aposta per les grans autovies i que ha abandonat el ferrocarril convencional, un model elèctric ultralliberal i gens funcional i un model de creixement profundament insostenible. I la pregunta és òbvia: continua mantenint el senyor Zapatero que el Govern espanyol el campió mundial en la lluita contra el canvi climàtic?

3 responses to “I al final, no ens en vam sortir

  1. Es una situació força desconcertant. Moments com aquests, de baixa qualitat política, ens allunyen irreversiblement del sentit comú. Com pot ser que un sistema com el nostre no sigui sempre un exponent d’excel·lència modèlica? El segon bloc de la moció era una ocasió perfecte pq la gent mostrés el seu vertader compromís amb la qualitat institucional que asumeixen personalment amb el seu càrrec. La veritat ens mostra que la capacitat personal d’implicació de la majoria es 0’000. Gràcies x aquests moments de bona política (la teva) enmitg de tants i tants exemples de vergonyosa realitat. Es en debats i procesos com aquests on s’enforteix la nostra democràcia i el nostre sistema polític. Petites derrotes com aquesta son ferides que mai curen, i a la llarga, acaben infectades i es converteixen en irreversiblement resistents a qualsevol antibiotic. I ara q? Trob que hi ha camí per fer en aquest camp. Esper que el trobeu.

  2. Joan,Sempre t’he considerat un bon polític i crec que fas una bona feina al parlament de casa estranya. Per suposat, no em va agradar que votessis a favor del transvasament, per moltes raons. Primerament, com a ebrenc, i també perquè reafirma l’etern seguidisme que fa ICV del PSOE, la qual cosa impedeix donar un perfil propi. Quant a Solbes, novament demostra que el suport incondicional que ICV va donar a l’estatut tisorat va ser una altra errada i molt forta. Se’l van carregar, i ara no el compliran: no ho faran ni econòmicament ni quant a competències. Ha d’haver un canvi de rumb important en la política catalana, canvis en la direcció dels partits nostrats per veure si ens en podem sortir d’aquest atzucac. ICV, amb Baltasar i Saura, és un partit esgotat totalment. Salut i aigua des de Campredó,emigdi

  3. En Josep ho ha dit abans que jo al seu comentari, però ho repetirè: gràcies per aquests moments de bona política. Crec que a pocs dels ciutadans que seguim d’aprop la política d’aquest país els ha sorprés el resultat; els interessos econòmics personals i de grups es mesclen quotidianament amb les decisions polítiques, la falta d’ètica és un denominador comú en aquestes circumstàncies i la memòria no ens ha de fallar per recordar totes les vegades en que la socioconvergència ha actuat per tapar les seves vergonyes. Ànim

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s