El fred que ve d’Europa

Durant molt temps lliures pensadors, defensors dels drets humans, gent d’esquerres i de progrés, va veure en Europa un espai de llibertat i d’avenços. Al costat d’això l’esquerra europea, espanyola i catalana van fer de l’europeisme un canal per on els avenços serien més fàcils. Un marc de trobada, on una nova identitat l’Europea, podria donar respostes a la pèrdua de sobirania que suposa el procés de globalització.

Malauradament, aquest mirall, aquest projecte, que és Europa aquesta setmana s’ha començat a esquerdar. I el problema no és el no irlandès, sinó aquelles propostes que situen a Europa en l’espai de la renúncia, de la pèrdua de drets, del pas enrere. La proposta de les 65 hores o de la directiva de retorn reflecteixen que la UE està perdent els signes d’identitat que la caracteritzaven, y que la feien aparèixer com una oportunitat. Malauradament, davant aquest extraordinari retrocés i el moment de crisi que es viu, des de l’esquerra europea som incapaços de reflexionar que necessitem una agenda d’aprofundiment democràtic; que necessitem unes institucions que permetin que la política econòmica i la monetària estiguin al servei de la gent (ben al contrari del que passa amb el Banc Central Europeu). I a aquest dèficit se li suma la terrible miòpia d’una part de l’esquerra que s’apunta a la humiliació dels immigrants, amb una actitud que contemporitza amb el pitjor projecte pel continent dels darrers 60 anys.

Tornem a la càrrega

Reconec que després de la compareixença d’Espinosa com a nova Ministra de medi ambient, la meva impressió va ser de profunda decepció. Amb Narbona faltava la coherència dels altres ministeris, però hi havia un relat potent. Ara ni tan sols això. La ministra va ser incapaç de respondre’m a una sola pregunta i em va dir que el meu to era inquisitorial. Quan no tens resposta el millor recurs és atacar a l’altre. Però davant la falta de respostes ja ens hem posat a treballar i de valent. El passat dijous 20 de juny em vaig tornar a reunir amb les principals organitzacions ecologistes a l’Estat i amb CCOO. Després d’haver presentat dues proposicions de llei, una sobre estalvi i eficiència i l’altra sobre mobilitat, ara ens disposem a preparar una proposició de llei sobre fiscalitat ambiental. Estem demostrant que és qüestió de voluntat política. I que si el govern no avança és perquè no vol.

9 responses to “El fred que ve d’Europa

  1. M’agrada la teva sinceritat en alguns punts, però no us barregeu amb els sindicats, que hi sortireu perdent.

  2. El “no” irlandes, i el contundent “no” britanic que sortiria si els britanics puguessem opinar reflecteix lo que tu dius, que la UE no ens representa. Per a que necessitem un altre “super-estat” amb més lleis poc consensuats ni utils pel progres de la ciutadania. Un dels problemes de fons per mi (i d’aqui surten els No’s) es que , mentre esta molt be que podem debatre les coses que compartim i avançar junts, pero ha de haver una autonomia de govern a un nivell més real, on els votants podem conexier els nostres representants i demanar que actuen pels problemes que tenim a cada lloc. No podem avançar a grans pincellades segons el debat mediatic de turn (ara imigració, abans terrorisme …) Un altre cosa es Bruseles en si, un forat negre per la democracia.

  3. Pol, ho sento però no veig per que el fet de tractar temes amb els sindicat té com a efecte directe el perdre… el que¿?.En inici, la única critica que puc trobar es que només es tracti amb CCOO, deixant a l’altre sindicat apartat. A no ser que hagi sigut convidat a treballar i ho hagi rebutjat. En tot cas, els partits de classe tenim que agafar com a referents als diferents moviment i agents socials (sindicats, associacions, plataformes) com a fon i base d’idees de classe socialitzants, sense perdre la nostra independència.Sobre els temes de l’article… Joan, som molts els que estem molt decebuts per com a començat aquesta nova legislatura, amb polítiques clarament de retallada de drets, i amb una Europa cada vegada més lliberal i menys social.Salut, força i República!.

  4. Ens estan matant el somni europeu i, o es reacciona aviat, o acabaran amb ell.Salutacions.P.d.- Totalment d’acord amb Pol, millor no barrejar-se amb els sindicats, i sobretot amb segons quins sindicats.

  5. Amic Joan, estic d’acord amb la majoria de les teves apreciacions. No obstant això, crec que l’Europa que preconitza l’esquerra no ha començat a esquerdar-se aquesta setmana. L’assumpte d’aquesta setmana ha estat una evidència més d’una deriva que va començar ja fa uns anys.Gorka Esparza

  6. Hola Joan,Les notícies que provenen darrerament de la UE són lamentables, i el paper del PSOE amb les seves abstencions crítiques i el seu recolzament a la directiva de la vergonya dista molt del que s’hauria d’esperar d’un partit d’esquerres.Pol i Josep, no entenc la vostra por als sindicats ni perquè creieu que ICV no hi hauria de treballar conjuntament. Entenc que les batalles de partits i sindicats són diferents i tenen àmbits d’actuació separats. Però davant d’aquesta situació d’incertesa econòmica i de retallades socials sense precedents a la UE, un partit amb les sensibilitats socials com ICV entenc que ha de construir sinergies amb els sindicats i sumar esforços.

  7. Fantàstic el teu comentari però qui critiques (i et recolzo totalment)no podrien fer res si no tinguessin el poder per impossar-ho i et recordo que tant a Catalunya com a Espanya, vosaltres doneu suport. Prou decomplicisme i més coherència…així ens va!!

  8. Joan: fes cas a qui et vol bé: no et barregis massa amb els sindicats, i menys encara amb els anomenats “sindicalistes”, buròcrates alliberats per la maquinària sindical que el més semblant que han vist d`una fàbrica és l`anunci del nou Ibiza. Sindicalista és aquell/a que en el seu lloc de treball, públic o privat, es presenta a unes eleccions sindicals, surt elegit delegat, i treballa per resoldre els problemes dels treballadors, o si més no, dóna la cara per ells. Digue`m quants sindicalistes coneixe`s, o has parlat amb ells/es, que tinguin aquesta definició.De fet, no són més que un lobby que defensa exclusivament i de forma corporativa els interessos dels seus alliberats, i com a màxim, d`alguns dels seus afiliats. Res més. Continúa proposant l`augment d`impostos a les grans fortunes, i la reforma de la llei electoral.I a veure si li fots una mica de canya a la ministra Aído, que no para de fer el ridícul…

  9. Per què ICV no ha votat “no” al tractat de Lisboa al congrés de diputats? Coses d’ICV, oi? Salut i no renegueu tant del Psuc, home!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s