Els pressupostos que podem fer, no els que necessitem

Dimarts 16 de setembre: reunió amb en Solbes. Ens acabem trobant el que pensava que em trobaria. Per una banda, un escenari que tots sabem que serà complicat i que, fins i tot, pot empitjorar. A això se li suma un escenari de baixada notable dels ingressos. I la crua realitat: tenen –tenim- menys marge per fer-hi front.

A la trobada posterior amb els mitjans he dit que en la legislatura anterior s’havien polit el marge que ara necessitem, i ho van fer en reformes fiscals que poc o res ens aportaven, encara menys quan fa un parell d’anys teníem un creixement entorn al 4%. Després, un periodista amic m’ha dit que “aquí m’havia passat”, i m’he limitat a repassar els números. La reforma fiscal que el PSOE va aprovar amb CiU de baixada d’impostos quan l’economia demanava no més dinamisme sinó un canvi en el model de creixement va suposar una reducció d’ingressos de 8.000 milions d’euros si sumem IRPF, societats i altres impostos; després li van sumar el xec nadó, amb una despesa a l’entorn dels 3.000 milions d’euros; el va seguir el xec dels 400, que va sumar una despesa d’uns 6.000 milions d’euros; i finalment la supressió efectiva de l’impost de patrimoni, amb una aportació d’ingressos que representen 1.500 milions d’euros menys. Totes aquestes politiques s’han fet amb acords amb la dreta, i el que es més greu, assumint part del seu diagnòstic, és a dir, reducció d’impostos quan l’economia no ho necessitava, o política de xecs quan el que reclamaven des de l’esquerra eren drets. En total, 18.000 milions d’euros, diners que falten ara per fer les politiques imprescindibles. Una política efectiva i no només retòrica d’increment de la inversió social, un increment de la recerca i el desenvolupament i la inversió en noves infraestructures que ens facin menys dependents del petroli (es a dir, ferrocarril convencional).

Però com que no hi ha marge, tot i reconèixer que haurem d’assumir dèficit, els pressupostos que podem fer no són els pressupostos que necessitem.

A això se li suma que els pressupostos que ens portaran al Congrés difícilment portaran una millora dels finançament local. I es dóna per fet que no portaran, com a mínim d’entrada, l’acord de finançament autonòmic que s’ha d’implementar en els PGE pel 2009.

Tot i això, aquesta setmana pot haver hagut el punt d’inflexió que reclamàvem. La música del ministre Solbes sonava diferent en la compareixença que va tenir lloc al Senat quan parlava de finançament. Esperem que vagi de debò.

Bé bloggaires, m’acomiado per un dies. Com a mínim quinze. Moltes gràcies per les suggerències, les propostes, les reflexions i les crítiques. I sobretot, gràcies per avisar-me pel que m’arriba amb això de la paternitat. Això sí que és un REPTE, i en majúscules.

5 responses to “Els pressupostos que podem fer, no els que necessitem

  1. Bueno pues como siempre, parece que mientras el PP gira mas hacia la derecha, el PSOE se recoloca, a los puestos de “centro derecha”.Es la misma cantinela de siempre de los conservadores, cuando la economia crecia como acostumbraba a llenarse la boca al 3% por encima de la media europea, entonces eran tiempos de inversión, cuando los propios estudiantes de 1º de economia sabian que el tiron era especulativo por la vivienda y la gran mayoria sabiamos que eso deberia estallar; ahora cuando estalla, no es posible repartir porque estamos en recesion; las mismas politicas que Solchaga, y el paganini como siempre el obrero.Cuando hay no se puede porque se tiene que invertir, y cuando no hay porque no hay.Una cosita, desconozco la repercusión de los presupuestos en los ayuntamientos grandes, pero en los pequeños que nos conocemos todos y las necesidades de nuestros vecinos, recortar la financiacion de estas instituciones, es atentar contra el principio de eficiencia que esta sujeta la administración pública, y lanzar a nuestros representantes a los leones, egoistamente los partidos pequeños es donde podemos demostar nuestra gestion, en las entidades locales, quizas tienen temor que crezcamos, por eso intentan limitar sus recursos.

  2. Crec que l’argument de que hi ha pocs diners degut a la crisi no és vàl·lid. Un sistema de finançament és una metodologia de càlcul, i no una quantitat, com ha estat dient l’ex-president Jordi Pujol. El que vull dir és que si l’estat ingressa X, el sistema ha de proveïr a Catalunya de X*s diners, independentment de quína sigui la quantitat X. El que s’hauria de procurar és que X*s sigui sempre una quantitat justa, que permeti a Catalunya tenir garantit una bona inversió. I si no hi ha prou ingressos a nivell estatal el just és que tots ens haurem d’apretar la faixa, i si la cojuntura va bé, aleshores millor per Catalunya.

  3. És molt trist que l’esquerra europea estigui plena de economistes lliberals que defensen i posen en practica polítiques lliberals, com les que comentes Joan. Polítiques que ens han dut a aquesta situació econòmica que no és greu de per sí, ni per la falta de confiança, ni per la davallada de la borsa, ni per la crisi financera, sinó perquè representa altre vegada una excusa per la retallada de drets socials i per el increment de la diferencies socials.Perquè ara que s’estan duent a terme polítiques Keynesianes de pedaç a les files dels lliberals y conservadors, no surt cap polític o economista d’esquerres defensant un altre model econòmic ? Perquè no es dona vida als moviments econòmic alternatius que fa anys que diuen que això que ha passat, passaria i passarà, mentre el sistema es basi amb l’especulació i el enriquiment a costa del pròxim ?En fi amic Joan, molta feina i poc temps per fer-la.Per cert, felicitats per la paternitat !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s