Uns pressupostos per als bancs, no per les persones

La setmana passada ha estat marcada pel debat a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Des d’ICV ens hem vist abocats a presentar una esmena a la totalitat per ser uns pressupostos allunyats de la realitat, que lluny de la propaganda són pocs socials (les partides de dependència són un bon exemple), que renuncien a la inversió medioambiental i al canvi de model social, que donen l’esquena a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments. No és el pressupost que hauria de votar una majoria d’esquerres pequè no té l’accent social ni medioambiental per afrontar la crisi.

Però Pedro Solbes, que es va presentar com un liberal en la rèplica a la meva intervenció, va predicar austeritat. Li vaig recordar les paraules del premi Nobel d’Economia, Paul Krugman: “No és pas ara el moment de pensar en el control del dèficit públic ni en l’austeritat pressupostària que per a molts s’ha convertit en bandera en els darrers anys”.

Curiós que Solbes parlés d’austeritat quan dilluns el Congrés havia aprovat mesures per les entitats financeres per valor de 50.000 milions d’euros sense posar-los cap condició. És clar que per al govern de Zapatero l’austeritat que ara preconitzen no es dóna amb aquells que més tenen, els bancs, que a sobre en temps de crisi presumeixen de guanys milionaris com Banesto ara fa dues setmanes. I és curiós com en aquest context de suposada austeritat el Govern del PSOE manté la supressió de l’impost de patrimoni que cal recordar que la recaptació de la qual prové en més d’un 61% de patrimonis de més d’1 milió d’euros. Per postres, els pressupostos que ens han portat congelen les pensions mínimes no contributives i els recursos destinats a les politiques actives, no existeix cap pla per al sector de la construcció –en caiguda lliure-, la despesa educativa disminueix i el més dramàtic: no hi ha diners per implantar la Llei de Dependència. La portada del diari ‘El Períodico’ de dimarts passat denunciant que només la meitat dels catalans amb discapacitat es poden acollir a aquesta llei és el millor exemple del tarannà d’aquest govern que té poc d’esquerres i progressista i molt de liberal, com s’autodefineix Solbes.

Una proposició molt adient
Estem en crisi i des d’ICV hem repetit amb insistència que hem d’aprofitar la crisi per canviar de model energètic. Som massa dependents del petroli. Per això, crec que aquest dimarts, 28 d’octubre, és una bona oportunitat perquè el Congrés doni suport a una Proposició de Llei d’ICV de mobilitat sostenible que es debatrà en el Ple. Podeu consultar aquesta iniciativa a la pàgina web d’ICV del Congrés i Senat (http://iniciativa.cat/domains/senat), en l’apartat de “Documents”. Apostem pel dret dels ciutadans a l’accessibilitat en condicions de mobilitat adient i amb el mínim impacte ambiental possible, a l’organització d’un sistema de distribució de mercaderies sostenible, la prioritat dels mitjans de transport de menor cost social i ambiental, el foment del transport públic i col.lectiu i el desenvolupament urbà sostenible.

Santuari per a les tonyines
També aquesta setmana, dimecres 29, es debat al Congrés una Proposició no de Llei d’ICV que busca que el Govern es comprometi a declarar una zona del sud de les Illes Balears Santuari per a la tonyina per tal que aquesta espècie no acabi desapareixent per la pesca extensiva.

Una bona notícia
El passat 16 d’octubre vaig registrar una bateria de preguntes parlamentàries per conèixer l’opinió del Govern espanyol respecte el cas d’un jutge que havia dictat una ordre d’expulsió d’un ciutadà Bolivia que té una filla nascuda a Catalunya sense contemplar la condició de menor d’aquesta fet que l’hauria d’atorgar la possibilitat de regularitzar-se. Doncs bé, finalment Ramiro Perales, detingut al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, va ser alliberat dimecres passat després de 23 dies tancat en aquella pseudopresó. La subdelegació del Govern ha revocat el decret d’expulsió i ho ha substituït per una multa de 300 euros.

One response to “Uns pressupostos per als bancs, no per les persones

  1. Sembla ser que no tenim diners per a política social, però quan ha calgut s’han tret 50.000 milions de sota les pedres com si rès.I tot plegat agreugerà la crisi, ja que dóna ales a l’economia de finances (especulació) i segueix sense estar garantit l’accés al crèdit, el que desemboca a la paralització de l’activitat i l’economia productiva. Posar l’economia financera al servei de l’economia productiva, i aquesta última al servei de les persones hauria de ser la primera prioritat.En cualsevol cas seguim en el mateix. Privatitzar el benefici i socialitzar la pèrdua. Més que lamentable.Reconforta, però, que almenys som capaços de fer reconsiderar al Govern algunes aberracions com l’expulsió del Sr. Perales. Espero puguem també fer entrar en raó al Congrés amb el tema de la pesca de tonyina. És una llàstima, cada cop n’hi ha menys. Mai no entendré l’impunitat i desvergonya d’alguns pescadors (no només els japonesos).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s