Economia i assemblea

La crisi que arriba és segurament la crisi de totes les crisis. Stiglitz diu que el que està passant aquests dies expressa la caiguda del mur del liberalisme. I el premi Nobel d’economia, Paul Krugman, reclama allò que tan sols algunes veus com ICV diem: “S’ha d’abandonar el discurs de l’austeritrat i l’obsessió per no incórrer en dèficit”.

Malauradament tenim Governs insensibles que continuen presumint d’austeritat, atrapats en el corsé d’una llei d’estabilitat pressupostària que no dona marges, i que són incapaços de sortir del dogmatisme d’un liberalisme basat en l’eliminació d’impostos o en l’extensió de xecs. Segurament aquí es troba el Govern Zapatero, atrapat entre el dogmatisme d’un ministre d’economia que no vol incórrer en un excessiu dèficit i la d’un equip que s’ha gastat els marges acumulat en xecs i altres ocurrències.

A l’altra banda d’aquesta gasiveria està la extraordinària generositat, sense exigència de cap tipus, entorn a les entitats financeres.

I amb una perspectiva per finals de 2009 més que preocupant. Començaran a deixar-se de pagar els subsidis d’atur sense que hi hagi un increment notable de les polítiques contra l’exclusió social.

Per la seva banda, ens trobem amb un Govern, el de la Generalitat, sense marges als quals recórrer, entre altres coses, per la manca de finançament, però que haura de respondre a un país que tindrà més necessitats que mai. És aquest govern el que haurà de respondre amb un accent marcadament social. I aquí potser caldrà que d’una vegada per totes les prioritats socials s’accentuïn, i les temptacions de pactar amb la dreta temes tan centrals com l’educació s’aparquin.

Assemblea contra la crisi
En aquest context l’Assemblea d’ICV ha de donar una resposta a la crisi, i una resposta que es tradueixi en tots els àmbits institucionals, al Congrés, però també als ajuntaments, i per descomptat a nivell de Govern català. I el problema és que sovint els socis possibles fan més de social liberals que una altra cosa. Aquest és el repte de l’Assemblea.

També d’aquí es deriva la responsabilitat de fer una organització que respongui. Amb òrgans de direcció que analitzin políticament. I amb una estructura organitzativa que respongui als desafiaments. I aquí és cert, hem de canviar coses. Necessitem d’una esquerra d’un roig encès, i afegeixo, d’un verd contemporani, ja que les respostes, o són verdes o no seran. I per fer-ho a l’Assemblea no podem caure ni amb el cofoisme del no passa res ni amb en la dinàmica caïnita que faria que aquest espai tan valuós que és ICV perdés tota la seva virtut.

Per què el Govern manté el silenci
I sobre la polèmica del llibre de la Reina. Divendres vam registrar al Congrés una bateria de preguntes per conèixer l’opinió del Govern sobre el llibre ‘La Reina muy cerca’. Volem saber si el Govern va tenir coneixement del contingut d’aquest llibre, perquè a hores d’ara encara no s’ha pronunciat.

One response to “Economia i assemblea

  1. Noi, ja em premetràs, però amb tota la cordialitat trobo incomparable un mur que tenia persones a la fallida de confiança en el coeficient de reserva bancària.Fes un cop de mà a Sils, que llà els d’ICV sembla que tenen més seny que un premi nobel d’economia que volia un titular fàcil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s