Gràcies Miguel

Ha mort Miguel Núñez, tal com volia, acomiadant-se. La seva és una vida plena, una vida intensa. La d’una persona que ha estat protagonista de la història, condemnat a més de 20 anys de la presó. Escapat de la condemna a mort en dues ocasions. Per després continuar vivint amb intensitat la lluita antifranquista, per ser diputat en les Corts constituents, per fundar Acsur Las Segovias. Gens doctrinari, sabia veure com ningú el moment polític, la crítica encertada. Va ser un home del seu temps en cadascun dels seus temps, a la guerra, en la lluita en l’interior, a la transició, en el món de la solidaritat, i en els principis d’aquest segle. Va néixer a Madrid, i va fer més per les llibertats nacionals de Catalunya que molts dels que presumeixen constantment d’haver-ho fet. Va ser un dels nostres herois. Però no ho semblava, ni ho aparentava ni en presumia. Apostava per la renovació d’idees. I va morir com va voler. Dient adéu. Poques persones, des del seu to humil i seductor, podran morir amb la sensació tan plena. Gràcies Miguel, gràcies.

3 responses to “Gràcies Miguel

  1. És difícil recordar-lo d’una altra manera, perquè ell era tan afectuós! També tenia una vitalitat que ens sorprenia constantment, i una forma de pensar en la política que no podies deixar d’admirar. Era tot un personatge. I no només això. Adéu i gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s