El Papa no és d’aquest món

La legislatura passada, al Congrés dels Diputats es va fer un esforç notable perquè el Govern es posés al dia en la lluita contra la sida. Es van debatre i aprovar desenes de resolucions i proposicions no de llei. I com a conseqüència, el Govern va aportar més recursos que mai al Fons global en la lluita contra la sida.
Fa pocs dies, en la seva visita a l’Àfrica, un continent on moren milions de persones per la sida, el Papa Benet XVI ha dit que el preservatiu no protegeix del contagi del VIH. Benet XVI no és només un cap d’Estat, sinó també el màxim representant de l’església catòlica, i té autoritat sobre milers de persones. Amb l’afirmació de l’altre dia, el papa llença per terra la tasca i la pedagogia de milers d’organitzacions, moltes d’elles conformades per cristians de base, que recorren l’Àfrica intentant que el preservatiu s’utilitzi en una societat on els homes rebutgen sovint el seu ús.
Ara mateix la pretensió d’ICV és és clara i elemental: que el Govern espanyol expressi la seva queixa per unes declaracions que són irracionals, que van en contra dels criteris de la comunitat científica i que condemnen milers de persones a la mort.
El més sorprenent de tot plegat ha estat la reacció virulenta de la jerarquia eclesiàstica, així com del PP. La jerarquia eclesiàstica ens ha titllat de grupuscle i d’estar en contra de la llibertat religiosa, potser per amagar la seva radicalització, el seu allunyament de milers de persones, també cristians, que no entenen el caràcter reaccionari d’uns pocs, ni la deriva cap al pitjor dels passats del mateix Papa. Però a aquesta actitud s’hi ha sumat la beligerància de determinats mitjans, amb un impressionant encarnissament. I per últim un PP, que no només ha negat la iniciativa, sinó que ha intentat que la mesa del Congrés no admetés a tràmit la iniciativa, per la pressumpta descalificació del pontífex, pel fet de reproduir el que el parlament belga ha aprovat.
És lamentable veure que, per a la jerarquia eclesiàstica, per a determinats mitjans conservadors i per al mateix PP, el problema sembla estar en el missatger que diu veritats com a punys i parla de la irracionalitat de les declaracions del Papa. Sorprèn que siguin incapaços d’obrir una reflexió sobre el caràcter dramàtic del missatge que dóna el màxim referent de l’església catòlica, que allumya l’església de la realitat i la situa en contra de qualsevol avenç i, fins i tot, com un factor extraordinari de distorsió en la lluita per una vida digna.
Esperem que com a mínim, la majoria parlamentària no desaprofiti l’oportunitat de posar les coses a lloc i que es protesti des del Congrés, com han fet altres parlaments, davant del Vaticà. Per això caldrà que el PSOE respongui.

13 responses to “El Papa no és d’aquest món

  1. No és gens d’extrany quan prové d’una organització que ha demostrat durant tota la seva història que es nodreix de la incultura i la desgràcia alienes.<> <>Feu una bona feina amb la iniciativa parlamentària de protesta. Ànim.<> <><>ciudadanopublico.blogspot.com<><>

  2. D’entrada, no voldria semblar extramadament crític amb ICV però a vegades em sembla que us importi un rave temes més cabdals que l’anticlericalisme que alguns encara professeu.

  3. Senyor diputat,
    Crec que el Sant Pare i l’Església són bastant més d’aquest món i això es palesa cada diumenge amb els seus temples més plens que no pas les vostres seus, manifestaciones i iniciatives.No facis demagogia adduint una reacció furibunda de la Jerarquia Catòlica. Sou vosaltres mateixos els qui aprofundiu en les iniciatives ridícules i en el pou de la residualitat política i social. Deixeu de buscar-vos “l’espai vital polític” amb excentricitats i cerqueu vertaderament el bé del país.

  4. Tot i això he de dir que el Grup Cristians d’ICV és un bon pas per acabar amb tota campanya alegre entorn temes ètics i morals que ha seguit a una esquerra que no abandana del tot el seu passat anticlerical en el qual ha volgut buscar tots els problemes entorn un poder de control social que ara per ara la carca jerarquia eclesiàstica no té. Recordem la crema d’esglésies, així com un discurs quasi nociu sobre l’avortament en el qual es vanalitza aquesta tragedia d’una forma que potser sense adonar-vos fa mal a molta gent sobretot aquella que ha patit les conseqüències d’aquest desastre.

    De ben segur simpatitzants catòlics com jo i d’altres; alhora de votar farem menys un vot amb les mans temploroses, i un vot més conscient i segur. Si arribeu a trobar un punt d’esquerres i combatiu amb un punt seriós i no tant extremista i tancat entorn temes ètics i morals.

    He volgut doncs matisar part del que he comentat anteriorment potser de forma massa rotunda o simplista.

    Tot i això, seguiu treballant pel bé del país. Ara per ara, sóu l’únic partit que encara dona la talla.

  5. Parlant del tema, aprofito per recomanar un llibre molt bo: “<>El espejismo de Dios<>“, del Dr. Richard Dawkins.<>Es una monografia que tracta sobre el tema de com d’irracional, prejudiciosa, cruel… es la religió entesa com a creença en éssers sobrenaturals, totpoderosos, capaços d’obrar màgia i miracles <>versus<> com de racional, lògica, planera, natural i meravellosa que és la vida observada i entesa sota les lleis naturals, científiques, de la selecció evolutiva darwiniana.<> <>No és tracta pas de ser “anti” res, senyors, és tracta de ser “pro” persona, humanista. Defensar i promoure la veritat, la justícia, l’equitat, la pietat. I quan hi ha una organització (i hi ha més d’una, però algunes tenen quotes de poder majors que d’altres) que està interessada en que uns pobres que no en tenen prou coneixements sobre la S.I.D.A. es dediquin a portar a terme pràctiques de risc només perquè així ho va fer escriure la seva <>fada celestial<> en el seu <>llibre sagrat<>… és de jutjat de guàrdia això, senyors… quina manca de respecte per la vida i el benestar aliens.<> <>A propòsit, no fa gens vaig llegir que la U.E. es proposava treure una norma legal que delimités millor la diferència entre els <>“chamanes”, “curanderos”, “videntes”,<> etc. que comencen a publicitar-se al continent. Depenent de què anunciïn i prometin, estaran incorrent en un delicte d’estafa. Em penso que la informació era quelcom així. Ara bé, depenent de com de bé es redacti aquesta llei, ja em diran com podrien quedar fora els nostres venedors de miracles vaticans (o de Canterbury, o de Betlem, o de la Meca…).<> <>Pau i amor per a tothom.<><>ciudadanopublico.blogspot.com<><>

  6. <>aclaració:<> delimitar millor la diferència entre la venda de miracles i l’estafa volia dir, en el comentari precedent.

  7. No es tracta d’anticlericalisme. El tema important és que quan algú té una gran capacitat d’influència dir que el preservatiu no és un bon mitjà està provocant greus conseqüències, i això és el que ens ha d’importar. De veritat seguir impulsant campanyes de prevenció de malalties que provoquen milers de morts és una excentricitat? Què diu l’OMS o qualsevol organització sanitària o solidària amb un mínim de serietat?

  8. Copio les declaracions (no les he trobat en català)
    Entenc que diu que focalitzar la lluita contra la sida n el repartiment de preservatius pot empitjorar la situació. Les solucions que proposa són dos: solidaritzar-se i tenir cura de veritat, de la gent que pateix, i donar a la sexualitat un sentit de relació entre persones, traient la visió de l’altra persona com a objecte.
    Tan greus són aquestes reflexions?

    El Papa y los modos de combatir el sida

    En una respuesta a un periodista francés durante el vuelo aéreo con destino a Camerún (17 de marzo de 2009)

    Pregunta: Santidad, entre los muchos males que afligen a África, destaca el de la difusión del sida. La postura de la Iglesia católica sobre el modo de luchar contra él a menudo no se considera realista ni eficaz. ¿Afrontará este tema durante el viaje? (Philippe Visseyrias de France 2).

    Respuesta: Yo diría lo contrario: pienso que la realidad más eficiente, más presente en el frente de la lucha contra el sida es precisamente la Iglesia católica, con sus movimientos, con sus diversas realidades. Pienso en la Comunidad de San Egidio que hace mucho, visible e invisiblemente, en la lucha contra el sida, en los Camilos, en tantas otras cosas, en todas las religiosas que están al servicio de los enfermos… Diría que no se puede superar este problema del sida sólo con dinero, aunque éste sea necesario; pero si no hay alma, si los africanos no ayudan (comprometiendo la responsabilidad personal), no se puede solucionar este flagelo distribuyendo preservativos; al contrario, aumentan el problema. La solución sólo puede ser doble: la primera, una humanización de la sexualidad, es decir, una renovación espiritual y humana que conlleve una nueva forma de comportarse el uno con el otro; y la segunda, una verdadera amistad también y sobre todo con las personas que sufren; una disponibilidad, aun a costa de sacrificios, con renuncias personales, a estar con los que sufren. Éstos son los factores que ayudan y que traen progresos visibles.

    Por tanto, yo diría que nuestras dos fuerzas son éstas: renovar al hombre interiormente, darle fuerza espiritual y humana para un comportamiento correcto con respecto a su propio cuerpo y al de los demás, y esa capacidad de sufrir con los que sufren, de permanecer presente en las situaciones de prueba. Me parece que ésta es la respuesta correcta, y la Iglesia hace esto; así da una contribución muy grande e importante. Damos las gracias a todos los que lo hacen.

  9. Gràcies per publicar el meu comentari, malgrat fos anònim
    (no sé fer ho d’altra forma)

    Genial dimecres a tots¡¡¡

    Anònim anterior

  10. Senyor Herrera, si no vaig errat el Papa va dir que el preservatiu “no acabaria amb el problema del sida”. Ens agradi o no, això és veritat. Li recomano llegir alguna cosa que se surti de la seva esfera ideològica: “En busca del crecimiento”, de William Easterly, l’ajudarà a entendre perquè l’Àfrica està com està. Atacar amb tot el Papa està molt bé, però sembla que el culpin a ell d’una cosa que no es culpable. I parlant de culpables, quan demanaran al Parlament Europeu que s’acabi amb la Política Agrària Comú?

  11. Aquest missatge no té res a veure amb el tema. M’agradaria saber si tindreu la decència a ICV de demanar la llibertat de l’Enric Duran publicament i denunciar els bancs. Si fossiu coherents haurieu de desmarcar-vos del tripartit i ser anticapitalistes de veritat, acabar amb la banca privada i amb els interesos. Sino, es que no sóu d’esquerres. No compteu amb el meu vot mai més si no feu un canvi.
    Salutacions.

  12. Tenemos problemas más importantes no? En todo caso, las palabras del Papa que algún blogger publica por ahí son bastante explicitas. Dice textualmente “sólo” con preservativos. Y estoy de acuerdo con eso. En todo caso, el modelo de desarrollo que estamos siguiendo en África los paises “civilizados” (que poco me gusta esta palabra viendo algunas de las barbaridades que hacemos) es caótico por no decir que no existe. Reconozcámoslo, nos viene muy bien un África pobre! (a algunos. A mi por supuesto me parece casi constitutivo de delito).
    En todo caso, estoy d acuerdo en que el Papa no es de este mundo, y siguiendo la linea de algún blogger, tampoco lo son, muchos dirigentes socialistas y peperos, pero a diferencia del papa ellos sí que deciden sobre cuestiones que nos afectan.
    No tengo claro que el parlamento español deba estar discutiendo este tipo de cosas. Aunque si las discutimos animo a que plantees una condena pública de Irán por ahorcar a homosexuales (¿habéis visto las fotos?) o prohibir la lectura de libros considerados peligrosos (censura).
    Un saludo Joan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s