De la reforma laboral i el nou "mantra" del nou model

Aquesta ha estat la setmana del nou model econòmic. La nova frase d’en Rodríguez Zapatero. Hem estat anys amb allò del “hem superat el nivell de renda d’Itàlia”, negant que l’economia espanyola tingués un problema en el seu model de creixement. Hem arribat a destinar el superàvit pressupostari a política de xecs. I ara ens anuncia que ha arribat l’hora del canvi de model, a cop de titular i amb poca proposta concreta. La pregunta és si serà un recurs retòric o anirà de debò. I és aquí on es desperten els dubtes.

Sigui com sigui, és evident que la crisi no l’ha creat ni els sous, que no van pujar mentre els beneficis de les empreses de l’IBEX 35 es multiplicaven, ni la inflexibilitat del mercat laboral, que si per alguna cosa es destaca és per la seva elasticitat alhora de destruir ocupació. Però els focus de la CEOE s’han posat en aprofitar l’oportunitat del moment per abaratir costos laborals. I encara que fins ara aquest era un meló que el Govern s’havia negat a obrir, ens hem trobat que ha estat incapaç d’exigir als bancs que a canvi dels ajuts milionaris comencin a donar un mínim de crèdit. La bona notícia era que el Govern no estava amb la CEOE, i la mala és que no sabíem ni on està ni cap a on va. Ni exigència als bancs, ni impostos als més rics. Mentre parla de la lluita contra els paradisos fiscals ha permés l’opacitat d’aquells que residien en aquests països en la publicació de diferents Decrets Llei.

La novetat d’aquesta setmana és que per unes hores el Govern va fer un pas més. En la setmana on s’apel·la de nou a la por de la dreta, han de ser dos diputats qui aturin un pacte entre PSOE i CiU per obrir la reforma laboral. La nit de dilluns a dimarts, ens vam assabentar que totes dues forces havien pactat, i no és un problema d’equívocs, obrir el diàleg social per encarar el problema del mercat laboral dial, la problemàtica de la negociació col·lectiva, i permetre que sigui el sector privat qui entri a gestionar les situacions d’atur. Com es diu en castellà “blanco y en botella”.

Aquella mateixa nit vam dir que donàvem per trencat cap acord. Avisàrem als sindicats. S’havia acabat això de pactar una política amb uns i la contrària. El mateix dia, i en línies oposades.

El dia següent el PSOE va anunciar que retirava la signatura; al·legant que se’ls havia mal interpretat. Aquella mateixa tarda. el President del Govern venia a donar-nos explicacions d’una cosa força inexplicable; una declaració que feia saltar pels aires la negociació col·lectiva. La declaració s’havia mesurat, ja que un text així havia passat com a mínim pel vist i plau del Ministre de Treball.
Després de gestos com aquest no ens poden venir amb el rotllo de que ells paren a la dreta. Una dreta amb la que s’apleguen per suprimir la justícia universal, aquella que permet perseguir els delictes contra la humanitat per part de la justícia espanyola. A la dreta no la paren la multitud de diputats que un dia diuen oposar-se a la dreta, per després pactar qualsevol reforma que retalli drets i llibertats.

5 responses to “De la reforma laboral i el nou "mantra" del nou model

  1. Felicitats per la columna, és força aclaridora. Segueixi així, Sr. Herrera, informant-nos i fent allò que és correcte per a l’interès general.<>A través del treball parlamentari, entre d’altres, podem aconseguir una societat millor, un món millor.<>Els fets ens venen demostrant que no serà pas gràcies a P.P. i P.S.O.E.<><>ciudadanopublico.blogspot.com<><>

  2. Demano disculpes perquè el comentari no està relacionat amb el post. Estic força encès per les esmenes que ha fet el PSC i ERC al pla 2000E per desvirtuar el poc de bo que podia tenir aquest pla. Jo us invitaria a mantenir-vos ferms fins al final en aquest tema pq és molt greu i no té cap tipus de justificació.

    Salut,
    J

  3. Muchas palabras frondosas y de futuro ubérrimo se escuchan en Madrid,pero de momento papel mojado.
    Es obvio que necesitamos un cambio de modelo pero yo empezaría por solucionar problemas estructurales más graves y efectivos:

    Nuestro diferencial económico respecto a Europa,no solo es por causa del modelo económico ni por nuestra mala productividad racial como deja de entrever el señor Trichet dd manera sutil y semi-xenófoba.

    Es fácil llegar a la siguiente conclusión:
    EL PIB de la economía sumergida en España aumento de manera espectacular en el periodo 1996-2008 un sinigual en la U.E.(En el 2002 se calculaba que suponía el 18-20% del PIB segun el método de estudio).Hoy en día se calcula que supone el 25-26% del PIB.

    1-Por una parte es evidente que la reducción de las presiones fiscales y las desregulaciones del empleo efectuadas en ese periodo, son de efecto nulo para este propósito.
    2-Eso cuadra perfectamente con la teoría de que España es el país de la Unión Europa con más billetes de 500€,lo cual nos indica una cantidad ingente de efectivo total en manos del público,lo cual nos sirve para intentar cuantificar el tamaño de la economía sumergida.

    Conclusión:
    Se debe llevar a cabo una restructuración total del sistema fiscal y crear un nuevo organismo de policia fiscal de caracter privado,autofinanciado e incentivado por las penalizaciones fiscales.

    Si pudiera florecer tan solo la mitad del PIB sumergido,ningun presidente de Estados Unidos se plantearía refutar la invitación al presidente de España en niguna cumbre del G-20,ni tampoco ir de carambola e invitados por que los franceses nos ceden una silla.

    Francesc Garciapons

  4. Per cert, de moment molt bones intencions en les últimes reunions del G-20 en quant als paraisos fiscals,pero paper mullat també.

    ¿Quina vergonya el cas Liechestein entre tantes altres,oi?

    Una contrada de muntanyes de diners negres que esquiven el fisc públic mundial, 50.000 fundacions en un pais de 35.000 habitants(1.42 fundacions per habitant).
    La majoria dels turistes que entren en terreny de Liechestein, no s' apropen a les pistes d' esquí, no guaiten Vaduz enfilats a la muralla del seu castell del S.XVI, no pasejen pel Kustmuseum, ni pasen una plàcida tarde a les vores del Rin a Triesenberg.
    Els turistes prefereixen creuar el vestíbul de la seu de LGT, el banc més important de Liechestein, propietat de Aloisio von und zu Liechestein i de la familia principesca.

    Mentre les classes dirigents sen's pixen,els assalariats Espanyols i catalans complim puntualment amb el fisc.A la vegada que es dificulta i s'intenten reduir les possibilitas dels autònoms perqué esdevinguin assalariats a mig plaç.
    No se la saben llarga.

    Quina vergonya ésser ciutadà del SXXI senyories,de moment es clar.

    Francesc Garciapons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s