6 hores d’esquerres

Fa una setmana vam decidir interpel·lar al Govern sobre la necessitat de reorientar la seva política fiscal. Una reorientació imprescindible en el recó d’Europa amb una pressió fiscal més baixa, el 32’8 del PIB, fruit de la política de reducció d’impostos, conseqüència dels xecs, fruit d’eliminacions d’impostos com el de patrimoni, afectant principalment als que tenen patrimonis superiors al milió d’euros. De fet, són aquells països amb més recursos els que poden fer polítiques públiques, polítiques socials i donar millor resposta a la crisi. Però a casa nostra fins al moment han decidit seguir lexemple de… les repúbliques bàltiques pel que fa a la recaptació, mentre que l’administració Obama, la de Gordon Brown o el SPD alemany plantegen pujar els impostos a les rendes més altes.

Però fruit de la insistència, i potser per la necessitat imperiosa d’arribar a acord. Potser davant de la necessitat de picar l’ullet a l’esquerra en matèria fiscal, vam aconseguir un principi d’acord amb el que significava una reorientació de la política fiscal. Per posar límits al xec dels 400 euros, per donar progressivitat als ajuts a la natalitat, per incrementar la fiscalitat a les rendes altes, per acabar amb els privilegis d’alguns esportistes d’elit i per tirar endavant una reforma fiscal verda començant per l’impost de circulació.

En les negociacions varem deixar clar quin era el nostre marge de maniobra. Podíem moure el vot en el sostre de despesa, del no a l’abstenció. Però no aniríem més enllà. No estava resolt el tema del finançament, i durant el darrers anys no s’havia contat amb nosaltres per orientar la política econòmica ni el dia a dia en el Congrés. Així ho vam traslladar en tot moment. La setmana anterior, en la tarda de dilluns, en el matí de dimarts (a les 11.05 i a les 11.55), minuts abans d’acabar l’hora de termini de presentació d’esmenes. I el grup socialista va registrar l’esmena pactada sabent quin era el nostre pronunciament.

El que s’ha de lamentar és que el compromís va durar tan sols sis hores. I el que s’ha de celebrar es que hem trencat un tabú. Que la política fiscal del Govern era inqüestionable.

I en tot cas hem d’interrogar-nos pels motius pels quals es van tirar enrere. Les raons poden ser variades. L’impacte mediàtic de l’acord estava sent superior al que esperaven. O potser no ho havien meditat prou. O potser era un compromís que simplement no pensaven complir. Per altra banda és sabut que el soci del PSOE en la política econòmica, CiU, li retirava el suport a la política econòmica del Govern. I CiU ho va deixar clar, si s’aprovava aquesta mesura votaven que no al sostre de despesa, tot i que a ells ningú els exigia votar a favor del sostre de despesa a canvi que la llei del “desnonament express” tirés endavant.

Les raons poden ser diverses, o fins i tot totes a la vegada. Però la conseqüència és clara: no hi ha una orientació sobre com afrontar la crisi. I nosaltres demanem que decideixin amb qui i sobretot què volen fer. Si volen una sortida progressista on qui més té m és aporti per sortir de la crisi o si s’alineen amb aquells que no volen tocar els privilegis d’alguns dels responsables de la crisi.

8 responses to “6 hores d’esquerres

  1. es una verguenza el tema del partido socialista, desde hace veintitantos años o mas que dejaron el socialismo para abrazar la socialdemocracia y por tanto el capitalismo, es la primera vez que de verdad les veía hacer algo por las clases trabajadoras que no fuera puro marketing propagandista, pero no a podido ser han demostrado una vez mas que son burgueses, capitalistas y clasistas. Yo ya lo sabia pero la gran mayoria de trabajadores de este pais parece no darse cuenta, por eso tienen lo que se merecen aunque sea triste decirlo así lo pienso a dia de hoy, de nosotros y de ellos es la responsabilidad de estirpar este cancer que tenemos en la izquierda de este pais, mientras tanto suyo es el castigo.

  2. Buen Trabajo Joan, Que expliquen los socialista por que no quieren aplicar este acuerdo que es incuestionable, se retratan.
    Salud

  3. Jajaja, que ilusos que sois….poner vuestras barbas a remojar que el tripartito ya tiene sustituto. Mas y Zapatero primos hermanos.

  4. No negaré la posibilidad de que el PSOE acabe apostando por un gobierno “psoe-vergente”, pero esto no es más que una posibilidad, entre muchas otras. Además, esta propuesta no es nueva sino que empezó a prosperar en la anterior campaña electoral de las autonómicas. Por esto considero que Jesús comete un grave error al pronosticar el futuro como si no hubiera posibilidades de trabajar para que las cosas tomen una dirección más favorable para las izquierdas. En el fondo lo que Jesús hace es predicar el derrotismo. Con esta actitud, es evidente que la derecha se saldrá con la suya y en Cataluña se acabará imponiendo un gobierno “psoe-convergente”. 0 quizás algo aún peor: Un gobierno claramente de derechas.

    Precisamente el debate parlamentario sobre política fiscal ha dejado al descubierto la contradicción entre políticas de derechas favorables a los poderosos y las políticas de izquierdas que intentan evitar que el peso de la crisis caiga exclusivamente sobre las espaldas de los explotados. También pone en evidencia el carácter contradictorio y vacilante del gobierno socialista: Por una parte, el gobierno Zapatero intenta dársela de izquierdas ofreciendo garantías (temporales) de que las políticas más impresentables de la derecha (despido libre, precarización aún mayor de la contratación laboral, debilitamiento del derecho social,…) no van a prosperar. Pero por la otra es incapaz de presentar una política nítidamente de izquierdas y de construir las alianzas sociales necesarias para poderla aplicar.

    La izquierda transformadora debe insistir en sus propuestas alternativas e intentar materializarlas aprovechando todos los instrumentos que tiene a su alcance. También es importante construir una línea argumental para demostrar la justeza de estas propuestas. Esto último es precisamente lo que acabo de hacer en un post que he publicado en mi blog y al que se puede acceder desde este enlace:

    Els rics haurien de pagar impostos més elevats

    Un abrazo y felicidades Joan por tu buen hacer parlamentario.

  5. I en Rome ha estat algun cop d'esquerres? A qui li va colar el gol pensa aixecar la ma negociadora i dimitir? Quina pena de galifardeus! Carles

  6. Zapatero ens ha fallat,el PSOE ens ha fallat amb Almaraz com era previsible.

    Sobre el Real MADRID,la seva política de fixatges i la connexió amb el pelotazo:

    ¿Com doblegue el Real Madrid la voluntad de jugadors,representants… ?.
    Doncs amb diners negres.Demostra-ho no és posible,és clar,com tampoc es posible desvetllar el secret bancari dels paraïsos fiscals.:-))
    Es calcule que Florentino doble la fitxa als
    jugadors i doble les comisions a representants i a qui faci falta. A l' era Nuñez, un altre construtor, el fixatge de Maradona,Rivaldo i Ronaldo que varen rebentar el mercat mundial de fixatges en el seu temps,no m'extrañaria que s´hagués utilitzat el sistema emprat per Florentino i tant criticat a Camp Barça.
    LA CULTURA DEL PELOTAZO,inmobiliario,claro.

    Francesc Ramon Garciapons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s