El Consell Nacional d’avui

El Joan Saura em va explicar ahir, a la tarda, després del debat sobre el finançament, que en la seva intervenció al Consell Nacional anunciaria que no es tornaria a presentar a les primàries per encapçalar les eleccions al Parlament de Catalunya.
Els motius són els que ha explicat avui. Porta molts anys en primeríssima línea. I creu que és el moment de donar el pas. Arguments molt basats en una opció personal. Dit això, és veritat que ens ho ha traslladat en el millor moment de la legislatura, pel Govern i per ICV. Pel Govern, perquè l’acord en matèria de finançament obre una nova perspectiva, amb una oposició totalment descol·locada, i en un context en que l’eix esquerra dreta pot adquiririr nova centralitat. I per ICV, després d’haver revalidat l’acta d’eurodiputat d’en Raül Romeva, i amb unes enquestes que ens van bé. I la reacció del Consell Nacional ha estat agrair-li el moment, i tot el que ha fet per la formació que presideix. Si, ha estat per damunt de tot molt emotiu. En Saura ha format part, forma i serà part del primer actiu d’Iniciativa. I per descomptat, es qui ens ha situat allà on estem. Encara recordo aquelles eleccions generals del 2000 on molts ens donaven per liquidats. Avui som una opció de centralitat a Catalunya, situats clarament en l’esquerra catalanista, en el marc de l’ecologisme polític. En Saura ho ha fet bé i així li hem transmès.
Ara s’obre un procés amb tota normalitat, sense mals rotllos, com es fan coses a ICV. I ho farem des de la maduresa per conduir-ho des de la normalitat més absoluta.
Ara ens tocarà definir l’estratègia. Això és el primer que s’ha de fer, i d’una forma molt compartida, amb l’organització i amb la societat. Sabent que volem Govern d’esquerres, i que a la vegada han d’haver elements pel rellançament d’aquest Govern. I un cop haguem compartit l’estratègia, aleshores, obrir el procés de primàries a la tardor, sabent que abans de parlar de persones hem de parlar de política.

5 responses to “El Consell Nacional d’avui

  1. Estimado Sr Herrera

    Me trae aquí la perplejidad de como ciertas instituciones pretenden perpetuar el lenguaje y las ideas eclesiasticas en la base del conocimiento de las personas; el lenguaje. En concreto se trata de la palabra Felicidad, que como adelanto a la XXIII edicion del RAE, han cambiado su significado atribuyendolo al hecho espiritual, como define este mismo diccionario se trata de aquello relacionado con dios, el más allá o poderes sobrenaturales.

    El escribirle a usted es por si puede interferir desde su posición en este asunto comentándolo con sus compañeros diputados e incluso con literatos (siempre refiriendome a hombre y mujeres o mujeres y hombres) y gente de letras, pues he consultado varios diccionarios entre ellos el catalán y definen a esta palabra “Felicidad” como un estado animico de satisfacción, y no fruto de una experiencia espiritual. Me parece que están arando malamente este diccionario, para perpetual el sentimiento y significado religioso desde la ideología a través de la más básicas de las razones humanas, de nuevo, la utilización del lenguajes. Me temo que no será la única palabra.

    He escrito tambien a la sede central de IU mediante su formulario de consultas, a varias asociaciones de Ateos y a dos o tres escritores que tienen blog en internet.

    Espero que se intereses y de antemano le agradezco su atención. Me parece usted uno de los politicos más honrados. Reciba un cordial saludo:
    Poo

    Ps: felicitat
    [1399; del ll. felicĭtas, -ātis, íd.]
    f 1 1 ÈTIC Estat de l'ànim plenament satisfet.
    2 felicitat eterna Beatitud 2.

  2. Company Herrera. No estic d'acord amb tu de que la supressió de l'impost de successions afavoreixi a les grans fortunes. Els rics no paguen aquest impost perquè posen els seus bens a nom de l'empresa. Els que si el paguem som els treballadors i només nosaltres. En el cas de l'habitatge habitual, és l'impost més injust de tots. No és ni distributiu ni progressiu. Hi ha moltes vidues vivint en precari i molts pobres que s'han de vendre el pis per poguer pagar aquest impost. Em refereixo en el cas concret de l'habitatge habitual.
    Demanaria reflexió, informació i debat en aquest tema.
    Una abraçada.

  3. Hola Francesc,

    Des d'ICV, considerem que les persones que hereten un pis com a primera residència o una petita quantitat econòmica no haurien de pagar quantitats com les actuals, ja que en alguns casos són desproporcionades i hi ha famílies que tenen molts problemes per a afrontar el pagament de l’impost i poder heretar la propietat.

    Ara bé, no estem d’acord en suprimir completament l’impost. No hi estem d’acord, perquè ara mateix aquest impost tot i que s’ha de reformar, permet que moltes de les successions multimilionàries paguin impostos, cosa que sense aquest impost seria impossible de fer. Per exemple, dels 700 milions d’euros que va ingressar al 2007 Catalunya per aquest impost, i que per cert van servir per finançar coses com educació i sanitat, d’aquests 700 milions el 35% dels diners recaptats, més d’una tercera part, els van pagar només entre le 0,66 % dels contribuents, que són precisament els 0,66% de les persones amb més recursos. Aquestes persones tenien la majoria herències de més d’un milió d’euros, amb la qual cosa no els hi va suposar cap problema afrontar el tribut. És a aquest tipus de successió a la que ens neguem que deixi de pagar i és per a aquest tipus de fortunes per les que CiU va presentar la proposta de eliminació del tribut que finalment el congrés va rebutjar.

    En conclusió, volem que aquest sigui un impost progressiu que gravi, en major mesura, la transmissió de grans fortunes enfront de les transmissions més “modestes”. En aquest sentit, proposem:

    – Incrementar el percentatge del darrer tram existent (per a herències de més 800.000 €, que actualment paguen un tipus d’un 32,98%) i introduir-ne un altre tram nou amb un tipus més elevat.
    – Reduir el pagament de l’impost als dels grups I (descendents i adoptats menors de 21 anys), II (descendents i adoptats de 21 anys o més, cònjuges i parelles de fet assimilades a aquests, ascendents i adoptants) i III (col•laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat i convivents d’ajuda mútua), la qual cosa afavoriria a les rendes més baixes.

    Com veus, el que tu dius i el que nosaltres diem no és tan diferent.

    Gràcies per llegir el meu blog i una abraçada,

    Joan.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s