Sobre la llei Beckham

Després de molt insistir hem aconseguit canviar la llei, perquè no es normalitzi el que és insòlit: que un futbolista que guanya milions d’euros pagui per IRPF el mateix que paga qui guanya 18.000 anuals.

Sabem que afecta a poca gent, però és especialment simbòlic. I després que ens diguessin que no de forma reiterada hem fet que a l’Estat es faci el que es fa arreu, exceptuant el Regne Unit.

La normativa que s’aplicava als jugadors va ser elaborada per l’atracció de científics i personal altament qualificat. La realitat però és que la norma, dissenyada en època del PP amb l’acord de CiU, ha estat utilitzada bàsicament per abaratir la càrrega fiscal pels jugadors d’elit. Finalment hem aconseguit que aquells que cobrin més de 600.000 anuals, i hagin estat vivint a l’estranger en els darrers 6 anys, paguin simplement el que paga qualsevol altre ciutadà. No hem aconseguit que tingui efectes retroactius, però si que la norma s’apliqui a partir del 1 de gener de 2010.

Crec que els models fiscals no poden tenir excepcions fiscals tan escandaloses, perquè no exemplifiquen sinó que normalitzen una actitud que afavoreix l’elusió fiscal. I a mi, que m’agrada el futbol, crec que el factor diferencial de la nostra lliga, no pot ser l’excepció per jugadors milionaris, sinó la bona feina feta des de planter.

Al final una petita victòria, que no fa bo el pressupost, però que si introdueix algun element d’equitat a la més que discutible reforma fiscal del Govern Zapatero.

3 responses to “Sobre la llei Beckham

  1. bona feina si senyor ! i les altres dues mesures més les que estan adreçades al territori en qüestió d'infraestructures no està gens malament i més pensant que votem que NO, felicitats Joan!

  2. Vaig veure ahir la notícia a la televisió (Telecinco i em sembla que també TV3-TVC) i, com que coneixia la vostra proposta, em vaig adonar que no l'estaven explicant pas bé. Van posar l'èmfasi en que “ara els nous fitxatges serien més difícils”.
    Als mitjans de comunicació massius, en parlar de política, sembla que els agradi fer allò que jo anomeno “pornografia política”: el sensacionalisme, l'anècdota, però no pas el contingut, les causes i conseqüències, els beneficiats i perjudicats… Això deixa als partits polítics, en especials als que no són “els dos grans partits massius”, una enorme tasca de comunicació a fer.
    Que s'hagin aconseguit gravar d'una manera més justa aquestes rendes milionàries és una bona notícia. Com bé diu vostè, és massa poc comparat amb els Pressupostos que li caldrien al país, entès inclusivament com el conjunt d'habitants de la península i les illes.

    Salutacions cordials, Sr. Herrera.

  3. Una petita victòria però una gran resposta a una realitat social: els sous exagerats de certs esportistes no poden ser ignorats, i menys en aquesta época de recessió econòmica.
    Endavant Joan! Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s