Un pacte d’Estat… per gravar els moviments especulatius?

Podem sortir de la crisi, però podem sortir de moltes maneres. Al meu entendre, el primer que ha d’estar en l’agenda és l’exigència en el sector financer, on calen més normes, més regles i una nova fiscalitat. Reformes en el sector financer és el que tocaria fer, abans de parlar de reformes laborals, de retrocessos en el sistema de pensions.

El Govern de l’Estat, que s’ha limitat a aplaudir iniciatives d’altres administracions sense ser capaç d’articular una proposta sobre la matèria, el proper dimarts tindrà una oportunitat. Es discutirà, igual que fa ara 5 anys, una Proposició de Llei nostre sobre la creació d’un impost sobre les operacions de canvi de divises, bitllets de banc i monedes, es a dir, la creació de la taxa Tobin. Fa 5 anys el PSOE feia una intervenció a favor votava en contra, mentre Martínez Pujalte, portaveu del PP, parlava de les excel•lències d’un model sense regles ni control. Ara però el Govern ha aplaudit les iniciatives de l’Administració Obama, i de ser mínimament coherents, hauria de permetre que es tramités la llei. Portem masses anys sense fer res, i permetre la seva tramitació com a projecte de llei seria un gest que permetria veure com el Govern és capaç d’exigir alguna cosa a les entitats financeres.

Aquest dies que es parla d’Estat, potser hauríem de recuperar la idea que els pactes d’Estat han de ser en primer lloc entorn allò que ha afectat més la nostra economia. Seran capaços de construir un pacte d’estat sobre els moviments especulatius? La resposta, el dimarts a la tarda al Congrés dels Diputats.

5 responses to “Un pacte d’Estat… per gravar els moviments especulatius?

  1. Em sembla adient reproduir un comentari que vaig fer recentment sobre un altre tema, però que ens porta a aquest. A la plana web de la cadena de televisió TV-3/T.V.C. preguntaven sobre la forma d'Estat que ens semblava més adient.

    «
    He votat 'república'.

    Sobre la forma de l'Estat tinc clar que és molt més democràtic, just i igualitari triar als servidors públics que no pas que aquests ho siguin per haver nascut al si d'unes determinades famílies. Això és una fórmula medieval. En tot cas, el Monarca actual acava fent un paper semblant, més o menys, al d'un President de República, llevat del caràcter vitalici i hereditari. Trobo que té de positiu que és un dels pocs càrrecs institucionals que no ha estat pas absorbit, pel seu obligatori caràcter neutre i apolític, pels interessos (bi)partidistes.

    Penso que és aquest un debat interessant i que es bo que se'n parli, però que com a país, com a societat, ens interessen abans altres coses. Molts països escandinaus tenen monarquies i ni tan sols són estats federals
    i canviaria de molt bon gust el nostre model de serveis públics, d'Estat del Benestar i d'equitat socioeconòmica (la clau) pels que tenen ells.
    »

    D'altra banda, no fa gaire, un dels blocaires influients de la bloguesfera d'esquerres estatal, el Sr. R. J. Royo-Villanova, deia que ell no veu pas que es pugui fer un pacte d'Estat precisament en l'Economia, perquè és aquí on s'han de diferenciar clarament els partits polítics, més que en model territorial d'Estat o en Educació, per exemple.

    Deia el Sr. Royo-Villanova que un pacte d'Estat en quelcom d'on es parteix des de models contraposats està abocat al fracàs des de bon començament.

    No estic d'acord pas amb la seva posició en aquest tema, però sí en la reflexió subjacent de la dificultat donada pels suposats models econòmics contraposats.

    Ara bé, si veiem que en la pràctica els programes econòmics que fan servir els dos partits massius bipartidistes, P.P. i P.S.O.E., són coincidents en moltes mesures, comprendrem que el pacte d'Estat és ben possible. Però seria precisament possible perquè coincidirien en pactar aquelles mesures que personalment considero que són les contràries a les que cal aplicar al nostre país i, per extensió, a bona part dels països del planeta. És a dir, model “escandinau” de recaptació fiscal, serveis públics, Estat del Benestar, eficiència administrativa, drets i condicions laborals… que augmenti la equitat i cohesió socioeconòmiques de tots els ciutadans i, per tant, cimenti i legitimi l'eficàcia i la confiança en les institucions democràtiques dels Estats.

    Cordialment,

  2. Reunión de pastores, oveja muerta.
    Me temo que los partidos se podrán de acuerdo para j…, fastidiar a los de siempre, nosotros los neoesclavos.

  3. La necessitat de reformar del sistema financer sembla evident i per definició només un govern amb potestat legislativa ho pot fer. Ara be, en la meva opinió el que manca és un tractament integral (holístic) del problema. Es a dir, aquesta reforma hauria de tenir dues finalitats:

    1. Garantir la credibilitat del sistema. Sembla ser que els comptes de resultats dels bancs no és una dada suficient per garantir aquesta credibilitat. Això és molt preocupant.
    2. Garantir que els bancs fan la seva funció econòmica, és a dir, faciliten el bon funcionament de les empreses i per tant la creació de treball (més enllà de patrocinar a Ferrari o la contractació de Cristiano Ronaldo…no són anècdotes).

    Les dades ens mostren que falta molt i molt per fer en els dos àmbits.

    Una abraçada i ànims amb la vostra feina.

  4. Yo otra vez, el pesado. Pero es que me ha hecho mucha gracia lo de las diferentes sensibilidades nacionalistas que conviven en Iniciativa. No me he reido tanto desde lo del negro que se apunto al Ku Kus Klan. Aclaremos conceptos:
    Nacionalismo=reacción
    Izquierda=internacionalismo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s