Per un acord sense tisores

Durant tot el matí d’ahir dijous vaig estar reunit amb la ministra Salgado, els ministres Blanco i Sebastián i representants de tots els partits polítics per iniciar el procés de “diàleg polític per a la recuperació del creixement econòmic i la creació d’ocupació.” D’entrada cal dir que la proposta de diàleg ens sembla positiva, si l’acord és de progrés i un punt d’inflexió per una sortida endavant de la crisi. Des d’ICV estem per l’acord, si serveix per a la reforma imprescindible del sistema banquer i financer, per a fer-lo més just, per garantir que el crèdit arribi a qui ho necessita i per a que les entitats que es van beneficiar dels plans de rescat deixin de tenir privilegis inadmissibles. Estem per l’acord, si serveix per avançar cap a la convergència amb la resta d’Europa, en inversions, en I+D+i, en esforç fiscal, en xifres d’atur. Estem per l’acord, si serveix per a assentar les bases d’un debat rigorós sobre la necessària austeritat pública, però sobretot per com garantir els ingressos mitjançant també eines com la fiscalitat ambiental, si serveix per a mantenir o incrementar la despesa pública i donar cobertura a les necessitats de les persones que estan sent perjudicades per la crisi i també per fer les inversions necessàries per a les polítiques anticícliques i el canvi de model.

Però si l’acord ha de servir per parlar de retallades de drets dels treballadors i treballadores, per a passar la tisora en la despesa social, per la pèrdua de llocs de feina i la retallada indiscriminada al sector públic o qualsevol altra mesura que suposi precaritzar encara més el model, ICV no es sumarà a l’acord.

I també ens preocupa que ens situem en un debat amb trampes. Algunes d’aquestes trampes ens situen a l’horitzó la retallada de drets com a única solució possible, aprofitant-se de la situació de vulnerabilitat de molts ciutadans i ciutadanes durant la crisi. Una d’aquestes trampes és l’allargament de l’edat de jubilació i els canvis en el sistema de pensions. La Seguretat Social és l’única administració pública de l’estat excedentària: més de 8.000 milions d’euros a l’any 2009 i una previsió de 2.700 per al 2.010. Tot això contrasta amb el dèficit de l’estat que serà del 10% del PIB aquest any. Espanya destina al sistema de pensions un 9% del PIB (any 2007). És una xifra molt petita en comparació amb els nostres veïns: 11,8% (UE-27), 12,3% (Zona Euro), 13,3% (França), 14,6 (Itàlia). Per tot això, entenem que s’ha de garantir el futur a llarg termini del sistema de pensions, però ara el govern ha dedicar temps i esforços en lluitar contra l’atur i no a fer propostes innecessàries, menys encara quan suposen una pèrdua de drets i busquen únicament llençar missatges als mercats internacionals. Una altra trampa és la reforma laboral, que pretén abaratir l’acomiadament, a un país on ja és el suficientment baix, tot un contrasentit quan l’atur és el principal problema i les solucions han de passar per generar ocupació.

El diàleg tot just ha començat i podem avançar que molts dels eixos d’actuació que ha presentat el govern, tot i ser excessivament inconcrets, ens semblen adequats. Esperem veure com avancen les negociacions i sobretot si els tres ministres del govern mostren més capacitat d’entesa que la que han mostrat fins ara al llarg de la legislatura. El que no farem mai és situar-nos en una posició de confrontació i negació permanent com està fent el Partit Popular, que ni ajuda a la sortida de la crisi, ni ajuda a la recuperació de la confiança per part de la ciutadania.

Podeu llegir el document (en castellà) que li hem fet arribar al ministeri amb les propostes d’ICV per la negociació del pacte social clicant aquí.

6 responses to “Per un acord sense tisores

  1. Ànims, tant de bó el govern escolti les vostres propostes! Sobretot sobre l'edat de jubilació i el mercat laboral!

    Ramon.

  2. Creo que el Gobierno está intentando un pacto propio de equilibristas. Si en vez de contentar a todos – imposible, por otra parte – virase a la izquierda, al menos encontraría el apoyo de la base que ha de sustentarle.

    A estas alturas sólo los reaccionarios – acólitos propios – creen en la pose del PP. Lamentablemente son muchos.

    Didáctica es lo que, entre otras muchas cosas, le falta a este Gobierno.

    Creo que las segundas legislaturas sólo han servido, en este pais, para redundar en el personalismo.

    Hay que propagar el mensaje de que el eslabón más débil de la cadena – trabajadoras/es y pensionistas – no pueden ser sobre los que recaigan las consecuencias de una crisis que ha provocado la especulación.

    Tengo la sensación de que algunos han abrazado las teorías de Giddens.

    Seguiré muy atento las aportaciones a este blog, que cuando menos me parece un ejercicio “participativo”.

    Enhorabuena y suerte.

  3. Esta claro que lo unico que han propuesto es machacar aun mas a la clase trabajadora, alargamiento de la edad de jubilacion y abaratamiento del despido.
    ¡Para eso necesitan el famoso pacto!
    Es lo unico que les puede costar las elecciones. Para nacionalizar un banco que abrá el credito a las empresas, para reducir el numero de altos cargos y cortar con los gastos suntuarios, para eso no necesitarían acuerdos. Curiosamente les daría votos.

  4. Una pregunta Joan? Com és que a les curses de Cambrils i París corries sense dorsal????

  5. Crec que les propostes del govern per sortir de la crisis es caracteritzen per la seva mancança de perspectiva i per abonar el terreny a per que les crisis futures siguin encara més greus que l'actual. Parlar de pensions sense plans de creació de llocs de treball amb cara i ulls és una trampa. Retallar drets, mirar a curt termini, la cerca del titular, la foto, la imatge…això és el que està fent mal i agreujant l'actual crisi. El mig i llarg termini, l'estabilitat, el foment de la demanda, la cerca d'avantatges competitius de la nostra economia, la innovació, la competitivitat…on són aquests aspectes? Només sento als mitjans reforma de les pensions, “botes verdes” i altres termes que ens remeten al curt termini (o a terminis negatius…el passat).

    Ànims!

  6. Benvolgut Joan,

    En relació a l'assumpte de la retallada de drets socials i laborals, l'hi he de comunicar que vostès tenen, en el Govern de la Generalitat, els seus Departaments (especialment Interior) farcits de gent amb títols de llicenciats i de doctors en règims laborals de becaris. Això, com bé deu saber, implica que persones amb currículums brillants, amb prou feines cobren el sou mínim, treballen pràcticament les mateixes hores que funcionaris i interins, no cotitzen a la seguretat social, no tenen dret a vacances, etc.

    Aquestes beques sovint són disfressades amb l'etiqueta “de formació”. Però siguem seriosos: No han obtingut ja prou instrucció durant els anys de carrera i màssters?. Li asseguro que parlem de llicenciats i de doctors joves. Què més han de demostrar? Perquè si s'insinua que se'ls està brindant l'oportunitat de conèixer des de dins el món de l'administració pública, per aquesta mateixa regla de tres, els càrrecs polítics escollits per primer cop (diputats, consellers, directors generals) també podrien acollir-se en aquests casos: sous que no arribin a mil euros i sense cap dret laboral. Pel seu bé, per a la seva formació. Veritat que sona ridícul i, fins i tot, demagògic?

    En definitiva, un ha de pensar que es tracta de subterfugis per obtenir treball de personal qualificat a preu de “saldo”. I que això ho facin partits considerats de dreta té la seva lògica. Però que en aquesta fórmula també s'hi aculli Iniciativa, no deixa de ser molt, però què molt trist.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s