Passat o futur

Hem tingut un cap de setmana amb els Verds europeus. La seva 12ª Assemblea l’han fet a Barcelona. I un dels temes que més hem tractat és la crisi, i les seves sortides. Són curioses les coincidències.

Eren moltes les delegacions que recordaven que la socialdemocràcia no ens serveix. No ha estat capaç durant aquests darrers anys d’oposar un model alternatiu al model liberal, ni tampoc de formular propostes innovadores que facin front als reptes ambientals i al canvi climàtic. En massa casos la socialdemocràcia encara representa la “vella política”. Però a la vegada hi ha un element que ens uneix més encara; el rebuig a la dreta que arriba, tot i que a molts d’ells els va sorpendre la manca de sensibilitat ambiental de la nostra dreta, on les nostres dretes fan del mediambient un problema i no una oportunitat.

Potser per això, encara em reafirmo més en la meva convicció que a Catalunya, en els propers mesos decidim entorn a dos dilemes. Un se situa en l’eix entre esquerra i dreta, entre polítiques d’ajust cap als més febles o d’exigència cap a qui més ha d’aportar, entre ells, el sector financer. L’altre dilema està entre aquells que volen receptes de passat, o aquells que proposem solucions de futur.

En aquest segon dilema el passat l’expressen les importants resistències de sectors que s’oposen a internalitzar els costos ambientals i assumir aquest repte ambiental com una oportunitat de crear ocupació i guanyar en equitat i benestar.

Diuen que no volen que el país s’aturi, i el que pretenen és catapultar-nos cap a les receptes pròpies dels desarrollistes anys 80. Qui millor expressa aquesta idea és CiU. En Mas, líder de CiU, ho deixava ben clar. “Faré totes les infrastructures, totes les autovies, totes les autopistes,” encara que això ens faci més dependents del cotxe i del petroli, encara que estiguem a les portes d’una propera crisi energètica.

Els que ens acusen que “aturem el país” són els mateixos que volien el transvassament del Roïna per poder tenir aigua fins a l’infinit i créixer sense límits; els que ens acusen d’ampliar els espais naturals protegits; els que ens assenyalen per aplicar les mesures de la Unió Europea d’avaluació ambiental. Els mateixos que diuen que el primer que faran és treure la reducció de velocitat en els accessos a Barcelona perquè el que és important és anar ràpid sense importar la mala qualitat de l’aire o la reducció de la sinistralitat.

I ara, aquests són els que ens volen catapultar cap a un futur amb més ciment, amb fórmules que tornin a permetre el creixement ràpid encara que sigui absurd. Són uns quants, que volen per Catalunya el model de Madrid. Però altres volem semblar-nos més a les millors experiències europees. Uns volen models com el de la capital de l’Estat: M-30, M-40 i M-50. Moltes carreteres i molt col•lapsades. Embussos que fan créixer el PIB, i una ciutat que no posa límits a la seva contaminació. I altres creiem que futur és més ferrocarril i millor rodalies, sense renunciar a fer infrastructures viàries quan calguin. Necessitem no només estalvi i eficiència, sinó que és possible reduir el consum energètic, que ens hem de pujar al carro de les renovables. I que hem de fer una aposta per un nou acord, social i verd.

No es tracta només d’un neo-keynesianisme verd. Un nou acord social i verd, un green new deal ha de significar una altra manera de viure i créixer. Consumir, però consumir diferent. Més agricultura ecològica. I amb empreses que et donin serveis d’estalvi i eficiència. I consumir transport públic. I amb apostes industrials que vagin des de les “smart grids” (tecnologia per a l’estalvi i l’eficiència) fins al vehicle elèctric. És possible combinar austeritat i eficiència per un estil de vida més sa i sostenible. Avui és possible fer més amb menys.

Per això a Catalunya no triem només entre esquerra i dreta, sinó entre passat i futur. I en el futur s’ha de situar el mediambient com una oportunitat. I una responsabilitat moral.

Catalunya pot esdevenir el motor ecològic no només de la península, sinó del sud d’Europa. Tenim condicions per fer-ho. Perquè és un país amb una forta tradició industrial. Perquè disposa d’una forta capacitat d’innovació i compta amb una xarxa d’universitats de qualitat i d’importants centres de recerca. Però a la vegada perquè s’ha desenvolupat de manera intensa la consciència ecològica.

4 responses to “Passat o futur

  1. És interessant això de que potser no ens podem aturar en un neokeynesianisme verd. I allà on aquest s'aplica, s'està millor que on s'apliquen les polítiques neocon de P.P. i P.S.O.E., és veritat. S'està millor a Suècia que a Califòrnia, cert.

    Però el món, la Humanitat, no deixa de canviar i progressar i les necessitats i les solucions són diferents en escenaris diferents.

    Podríem pensar en el Decreixement, en deixar de banda el culte religiós economicista —que no pas econòmic— al P.I.B. i mirar amb el mateix o encara més respecte a l'índex d'en Gini.

    Podríem pensar en la Renda Bàsica Universal com un complement o fins i tot com una alternativa a l'objectiu keynesià de la plena ocupació.

    Estem en un context econòmic mundial en el que s'ha aconseguit fa anys la sobreproducció, la sobreoferta. Les empreses tenen avui dia una tecnologia (mecànica i organitzacional) que les permet produir molt més del que arriben a vendre. Els magatzems s'omplen i calen menys hores-treball que fa temps.

    L'avenç i l'acumulació de la tecnologia, l'avenç de la productivitat empresarial —per aconseguir 1 € de benefici calen cada cop menys euros d'inversió y menys-hores treball— ens ha de permetre reduir les jornades laborals de tothom.

    Si pensem, però, en una evolució de graó en graó, potser aquestes innovacions serien més naturals en la llunyana Suècia que aquí, on ens semblen més a Califòrnia malhauradament.

    Cordialment,

  2. ESto está muy bien, pero tiene un fallo. ¿Quein paga todo esto?
    Si es inviable económicamente no sirve. No hay nada mas ecológico que un suburbio del tercer mundo.

  3. Hola Joan :
    Personalmente estoy convencido de que el modelo Ecologie debería iniciarse en Cataluña.
    ¿Existe alguna posibilidad de que ICVerds responda a las reiteradas ofertas de diálogo que los diversos partidos verdes catalanes han hecho a ICV?
    ¿Sería posible celebrar el lanzamiento de una “Catalunya Ecologie” que fuera capaz de integrar bajo unas mismas listas a todos los verdes catalanes?
    Pienso que el Partido Verde Europeo al respaldar la oferta electoral de ICV merece el esfuerzo de los ecosocialistas de abrirse a todos los verdes catalanes con generosidad, sería la mejor manera de visualizar las señas verdes que deben ser la apuesta que garantice vuestro éxito electoral.
    Salud y ecología.
    Juan

  4. Leyendo lo que dice el Sr. Costa le dejo unos granitos de arena que también han bailado muchas veces por mi cabeza.

    Uno, el sector ecologista. La tremenda dispersión del voto ecologista no beneficia nada a ese programa. Intentar aglutinar ese voto, aunque fuese mediante simple coalición electoral, sería beneficioso probablemente. Uno ve la separación e incluso rivalidad entre distintas formaciones políticas ecologistas o filoecologistas que comparten más de la mitad de sus programas y le cuesta comprenderlo. ¿Partidismo?

    En el Parlamento Europeo, si bien hasta ahora no se han presentado en coalición electoral con p.ej. la Confederación de Los Verdes, sí que comparten grupo parlamentario con ellos. No podría hacerse si no se compartiesen fundamentos programáticos.

    Dos, el sector izquierdista. Uno mira a este P.S.O.E. que en Economía es de derechas lamentablemente, a sus políticas pactadas con las derechas cristianas y liberales de P.N.V., CiU ¡y hasta P.P.! y… a nivel estatal español posiblemente a I.C.V. le convendría intentar hacer piña visible con el sector no estalinista de I.U.; con el sector izquierdista que sobrevive dentro del P.S.O.E., probablemente dentro y en torno a la corriente de opinión Izquierda Socialista y con otros sectores regionales con los que se comparte bastante programa en materia de justicia económica social, como pueden ser CHA o BLOC p.ej.

    El punto tres, de síntesis, me lo habría sugerido algo que leí en fuentes de la propia I.C.V. pero que parece que no se materializará. Leí que en el Parlamento Europeo iba a proponerse la fusión de los grupos parlamentarios VERDES-ALE e IZQUIERDA-GUE. Me pareció una gran noticia en el momento en el que la leí. Pero no se ha llevado a cabo. De nuevo, las coincidencias de programa son bastante importantes.

    Cordialmente,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s