quedar-se de braços creuats

En els passadissos del Congrés algú em va dir que mai una no sentència havia donat tant que parlar. El problema és que mai havíem vist com el que hem vist. Mai s’havia infringit el dret a una sentència dictada pel tribunal ordinari predeterminat per la llei, quan el Tribunal cridat a resoldre té paralitzat el procés de renovació dels seus membres. Mai havíem tingut al Tribunal paralitzat en les seves deliberacions per causa de l’enroc en posicions polítiques predeterminades. Mai s’havia faltat com ara al deure secret en les deliberacions, ni hi ha precedents d’una pèrdua tan absoluta de la imparcialitat quan ja coneixem totes les postures a priori. Mai, en una sentència tan decisiva, s’havia trigat prop de 4 anys, infringint la tutela judicial efectiva. Mai ningú havia tingut la barra de dur al Constitucional articles que havia votat en l’Estatut Andalús, disfressant el anticatalanisme de constitucionalisme. Mai s’havia filtrat una no sentencia, com globus sonda per a veure quina era la reacció de l’opinió pública, dedicant-se el TC a calibrar les reaccions polítiques. Mai havíem tingut un constitucional que tan poc imparcial, que filtra i fa política, i que pretén dictar sentència, amb les regles alterades, amb 4 dels seus membres en fals. Un Tribunal que és incapaç i que està, sense autoritat i sense legitimitat. I com tot això mai havia avui era el torn del president Zapatero de no respondre el de sempre. L’apel·lació a l’autoritat del Constitucional, al respecte per una institució que no tenen ni els mateixos membres de la institució. Malauradament la resposta ha estat la de sempre, i la conseqüència és que un òrgan de la importància del Constitucional es continuarà degradant. La resposta que esperava era una altra. Que garantirien que un Constitucional renovat complís amb les lleis i la Constitució — que diu que els mandats dels magistrats són de 9 anys-. Que faríem que un Constitucional renovat complís amb les normes i amb les formes. Però lamentablement ens hem trobat amb l’argument de que el PP no voldrà. La qüestió és d’actitud. L’ofensiva de la dreta segurament no té precedents. No els té en el terreny econòmic on després d’anys de responsabilitats de les entitats financeres ara es posa l’accent en l’abaratiment dels acomiadaments. L’ofensiva de la dreta és desacomplexada en el terreny judicial, quan pretén jutjar a aquell que ha intentat jutjar els crims del franquisme. I l’ofensiva de la dreta és absoluta quan és capaç de degradar fins l’infinit una institució com el Constitucional, podent arribar a albirar una sentència que suposi la fractura del pacte constitucional. És en aquest context on no val, sabent que la primera i principal responsabilitat està en el PP, que no val la resposta expectant del president del Govern. Tinc la impressió que des de Moncloa infravaloren les conseqüències d’una sentència adversa. I que adopten l’estratègia del deixar fer. Però està clar que aquesta actitud, sumada a una pèssima política de nomenaments, on el magistrat Aragón és un exemple que es suma a casos com el nomenament del senyor Divar com a president del CGPJ, ens pots portar al límit de l’abisme.

4 responses to “quedar-se de braços creuats

  1. L'altre dia li deia a un amic: a les persones cal respectar-les, a totes, malgrat que potser no s'estigui d'acord amb les seves idees o accions, que es poden discutir. Ara bé, aquelles coses que no són pas persones, que són coses abstractes, com les lleis, com les institucions o les empreses privades p.ex… això és diferent.

    Les institucions, com pot ser ésser el Tribunal Constitucional, no poden mai exigir respecte. Han de guanyar-se'l. No són pas els amos exigint respecte al súbdit. Aquest no és pas el nostre sistema polític. Són els servidors públics que han de guanyar-se el respecte del ciutadà tot donant-li el servei estipulat de manera diligent.

    Confonen alguns, potser amb premeditació, la potestas amb l'auctoritas i, la gent, sovint massa capficada amb coses com el “Gran Hermano” d'en J. De Mol, no pas amb el del G. Orwell malhauradament, s'ho permet.

    Deia l'advocat andalús D. Bravo, especialista en drets d'autor i tecnologies digitals: la pressumpció d'innocència o habeas corpus s'aplica a les persones, no pas a l'Estat. Així, si hom és innocent si no es demostra pas la cosa contrària, podríem arribar a dir que l'Estat es culpable si no es demostra la cosa contrària.

    Una salutació cordial,

  2. solamente quiero decirle lo siguiente .
    Mis unicos referentes politicos en mi vias son : D. Marcelino Camacho, D. Julio Anguita , D. Gerardo Iglesia y D. Nicolas Redondo Urbieta.
    Estoy encontra de la Pena de muerte ,y por lo tanto estoy conta el ABORTO.Si tiene que existir el ABORTO,por que daña a la mujer tambien tendra, que Existir la PENA DE MUERTE, ya que daña a la familia del asesinado. No seamos cinicos.
    En cuanto a cruzarme de brazos a cuenta de la CASTA Politica existente en estos momento, le Dire que estoy de acuedo.
    1/ El 98% de los POLITICOS tanto Nacinale , Autonomicos o locales , son los mas TRABAjadores , trabajan una media diaria de 23 HORAS.
    Son los que Menos VACACIONES tienen , ya que solo tienen el dia de su Autonomia, para IR al la FIESTA.
    3/ Su sueldo es MISERABLE,cobran mucho menos que en una empresa privada,sobre unos 7000 Euros.
    4/ Su PEsion en caso de jubilacion
    es la Maxima cotizando solo 12 años.
    Como vereis no merece dedicarse a POLITICO,es una vida muy sacrificada(Nuna comen en RESTARANTES, nunca viajan, Tiene que guadarl siempre una Cola , por no tiene nunca preferencia , aunque sea para divertirse.
    Un saludo Sr. Juan Herrera

  3. Memoria histórica, la que usted no tiene al cometer tamaña cagada como la de relacionar a Alfonso XIII con el Franquismo.

    Supongo que no se dignará a publicar este comentario como ha hecho con aquellos de la entrada anterior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s