Els crèdits cedits a Grècia, un regal enverinat

Estem davant d’una crisi que va més enllà del sistema financer i que afecta a l’economia real i en alguns països això està tenint profunds efectes econòmics. Els greus problemes als quals s’afronta en aquests moments Grècia (com també pot succeir en altres estats de la zona euro) tenen un fort impacte en termes d’ocupació i serveis públics, incrementen la desigualtat social i comporten la destrucció del teixit productiu. Les condicions imposades a Grècia per a la recepció dels crèdits del FMI i dels països de la UE són inacceptables i condemnen els grecs a una sortida duríssima de la crisi i hipotequen les possibilitats de creixement de l’economia grega per als propers anys. Com va dir l’eurodiputat Cohn Bendit, és de bojos, els esforços que els demanen són impossibles de realitzar. I són esforços amb un marcat tint ideològic, de caire neoliberal, amb abaratiment de l’acomiadament, pèrdua de drets socials, aprimament del sector públic i retallada de salaris.

Molts dels problemes de Grècia són de caràcter estructural i no tenen un origen exclusiu en la crisi econòmica mundial sinó que tenen un fort component europeu: d’una banda, part de l’origen de la debilitat dels estats membre per a afrontar les crisis estan en les desequilibrades condicions acordades pel consell de la UE per a poder incorporar-se a la zona EURO. D’altra banda, el fracàs de l’estratègia 2001-2010, coneguda com “estratègia de Lisboa” que no va aconseguir els difusos objectius de convertir la UE en una potència mundial en termes de competitivitat, innovació tecnològica, educació i formació amb altes taxes d’ocupació. Tot això en un context, com el de l’última dècada, d’especulació financera i immobiliària en la qual els tipus d’interès baixos no han servit per a generar inversió pública i benestar social sinó una enorme bombolla financera.

Cal recordar que el denominat “pacte d’estabilitat” que marca les obligacions d’obligat compliment per als Estats de la zona euro es va fixar només en les finances públiques: limitació del dèficit públic, deute acumulat i inflació. Es renunciava de forma irresponsable a implantar una política econòmica que governés temes bàsics de l’economia productiva dels estats orientant-los a la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. L’asimetria europea requeria per tant un sistema fiscal progressiu harmonitzat i una hisenda comunitària supranacional capaç d’emetre deute conjunt i controlada pel parlament Europeu. Tot això fa inexplicable que l’única eina per a rescatar a Gràcia siguin préstecs bilaterals condicionats a plans d’ajustament i retallades socials.

Per això, enlloc de préstecs bilaterals propis d’usurers o de respostes neoliberals, cal impulsar la creació d’una Hisenda Comunitària Supranacional sota el control del Parlament Europeu. Cal que la construcció europea doni, d’una vegada per totes, el pas pendent de la governança econòmica i les polítiques socials.

3 responses to “Els crèdits cedits a Grècia, un regal enverinat

  1. Sembla que no aprenem pas de la Història. A l'antiga Alemanya, a la Rep. de Weimar, se li van imposar unes obligacions que no podia pas afrontar després de perdre la Primera Guerra Mundial. Tots recordem a què va portar això, entre d'altres factors.

    Respecte a la idea d'una Hisenda comunitària, no sé pas si seré jo que estic esdevenint un xic pessimista en torn l'assumpte comunitari, però veig més fàcil ara mateix la sortida de Grècia i d'Espanya de la Unió Monetària, no necesàriament de la Comunitat Econòmica, el retorn a les seves monedes nacionals, la recuperació de la Politíca Monetària nacional i unes fortes devaluacions competitives, que el que s'institueixi una Hisenda Europea i una Política Fiscal Europea de caire progressiu.

    A Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal, amb la integració monetària s'ha anat produïnt una convergència de preus però no pas de salaris.

    Cordialment,

  2. a l'euro quan des de fa anys la nostra indústria va perdent competitivitat i els nostres ciutadans van perdent poder adquisitiu. L'alta taxa d'atur és el resultat de tot això ja que no hi ha empreses que puguin generar ocupació sinó són competitives als mercats i si a més no hi ha un poder de compra per adquirir els productes.

  3. Hola, Joan. Te he visto esta mañana en el Congreso y has sido la foto que he llamado “La alegría del día” en Facebook -bytheway te he pedido como amiguito). Me ha gustado tu valentía (la de tu grupo, la tuya, vuestros principios). Yo no suelo defender la ira o la indignación como recursos para nada, aunque la practico a menudo a mi pesar. Ha sido terrible ver como el estado ha puesto en bandeja al PP tantos argumentarios para acuchillarle. Se me ha dado la vuelta el estómago cuando les he visto desde la bancada defender los “derechos sociales de los ciudadados”. Vosotros también lo habéis hecho. Y para quien no se fije, o quien haga tabla rasa, no habrá diferencia. Pero ahí estaban la ira y la indignación. A vosotros se os hinchaba la vena, os trabábais en el estrado (o fallábais en la traducción simultánea catalán-castellano), insistíais en reformas fiscales y Afganistán. Los otros elevaban la voz mientras se colocaban el peinado para acusar, humillar y aprovecharse de este momento tan poco agradecido, eso sí, sin plantear soluciones.
    Bien, ha sido fascinante, y te felicito. De verdad. La indignación y la ira sirven como valor de credibilidad, en este caso.
    Esto es la política en la que yo creo (porque creo, y me molesta tanto quien dice que los unos y los otros sois iguales. Es eso ser gregario precisamente).
    bien, ahora me toca a mi: llevo varios meses desarrollando este proyecto, que es mi sueño y el futuro en el que creo http://www.vudeo.org.
    Si, soy periodista, lo siento! pero también buena persona.😉 échle un ojo, cuando puedas, estoy buscando apoyos. Se lo han pasado a Cayo pero dudo que lo haya visto aún. El equipo de Greenpeace de campañas me dice que eres muy cercano. No lo dudo!
    voy a creer en el 2.0 y en que lo leerás y nos veremos por Cedaceros.
    Un abrazo, qué leches. Un beso! Merche
    mnegro@vudeo.org

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s