Si ara no toca fer que qui més té, aporti més, quan toca?

Si ara no toca fer que qui més té, aporti més, quan toca? Estem en un escenari en el que es demana l’esforç de treballadors, pensionistes o depenents. I en canvi el president del Govern de l’Estat que diu que ara no toca l’esforç de qui més té.

En els darrers anys hem patit una disminució notable de l’esforç fiscal, especialment de les rendes més altes. Segons ha acreditat FUNCAS (Funació de les Caixes d’extalvi) la fiscalitat s’ha reduït especialment entre rendes altes. El president del Govern va presumir d’haver baixat els impostos per valor de 30.000 milions d’euros, reduint la fiscalitat entre rendes altes (del 45 al 43%), l’impost de societats, o amb l’eliminació de l’impost de patrimoni, entre d’altres. Ens van dir, “baixar impostos és d’esquerres”, quan en un dels països amb menys esforç fiscal era simplement una frivolitat. I ara, quan diuen que toca ajustar el dèficit, totes les mesures es centren en una reducció inequitativa de la despesa. Si la contenció del dèficit té dues columnes, la dels ingressos i la de la despesa, totes les mesures estan en una columna: la de la despesa.

És curiós com el president que va dir que es tallaria un braç abans que baixar l’Ajuda Oficial al Desenvolupament és el mateix que prefereix retirar 800 milions d’AOD a retirar les tropes d’Afganistan. Només amb aquesta mesura podria mantenir els seus compromisos.

A Catalunya, les coses han de ser diferents

Però si aquest és l’estil ZP, des de Catalunya tenim l’oportunitat de fer les coses de forma diferent. En primer lloc, ja hem arrencat el compromís que no es tocaran partides socials. Però en segon lloc, a Catalunya haurem d’aprovar mesures que permetin una política d’ingressos del que més aporten i que sigui equiparable en sobreenquantitats al que en un principi es pretenen retallar. És per això que proposem l’increment al 50% del tram autonòmic per les rendes superiors als 100.000 euros l’any, amb un ingrés que representaria més de 455 milions d’euros l’any. És cert que s’han d’aprovar moltes altres mesures, acabar amb les SICAV, discriminar les societats merament instrumentals de les que generen ocupació, lluita contra el frau. Però és aquesta mesura la que pot permetre també esforç de qui més té i amb una aportació d’ingressos de determinats sectors de la societat, fent-ho exclusivament des de l’àmbit català.

Què ens expliquin la veritat, que facin el que cal

Crec que seria bo que ens expliquessin les coses com són. Amb determinats sectors no s’atreveixen. Avui, tenim menys deute públic que els països del nostre entorn. Tenim un dèficit notable, però no és superior que el del Regne Unit o el dels EUA. Quin és, per tant, el nostre factor diferencial negatiu? El fort endeutament privat. Només les promotores deuen a les entitats financeres 1/3 de la riquesa, del PIB, ja que els bancs es van sobreendeutar en excés. Aquells anys es van negar a aprovar la llei que vam presentar per evitar el sobreendeutament, com havia fet el Govern francès. Ara ens torbem amb cortines de fum, ajustos en la despesa, per després seguir amb reformes laborals, que concentrin l’esforç amb el treballador que conserva la feina. I la reforma de la banca, i la fiscal. Això ara no toca, perquè el que toca és un ajust de cavall.

6 responses to “Si ara no toca fer que qui més té, aporti més, quan toca?

  1. El president del Govern va presumir d’haver baixat els impostos per valor de 30.000 milions d’euros, reduint la fiscalitat entre rendes altes (del 45 al 43%)“. Mortal. Parlem de 30.000 milions €!

    Bona proposta, de fer al Parlament de Catalunya allò que el Congreso de los Diputados no vol fer pas: aquest 50% al darrer tram de la renda està molt bé. Recordem on hi estava el tipus impositiu marginal màxim als anys 70 no ja a Suècia (que també) si no als E.U.A. Molt per sobre d'aquest 50%. L'anomenada 'revolució conservadora' no va portar res de bo.

    A més a més, part de l'endeutament públic ve del regal de calers a la banca privada per a què no fes fallida. Ara ja torna a tenir beneficis. Quant va ser, 130.000 milions €? Per què no s'exigeix que ens els tornin?

    És una llàstima que els nois/es d'I.C.V. no tingueu el pes al Congreso de los Diputados que sí teniu al Parlament de Catalunya. Cal treballar per incrementar aquest pes aquí i també allà.

    Ànim i endavant.

    La meva salutació més cordial,

  2. Divendres passat em van dir a la feina (un ajuntament), que la retallada dels nostres sous seria en funció de la categoria laboral, no del sou percebut.

    Jo sóc A1, és a dir, llicenciada universitària, amb un concurs i una oposició de 90 temes per accedir a la meva plaça. Però no sóc de les persones que tenen el sou més alt de l'Ajuntament. Tinc companys que, per nivell d'estudis no han pogut pujar de categoria, però sí que tenen sous elevats, en alguns casos fins a 20.000 euros més que jo a l'any (entre 6.000 i 10.000 euros l'any més que jo la majoria).

    Aquests, però, veuran el seu sou retallat en un 4,5% o un 5,75%, mentre que a mi, segons m'han dit, me'l retallaran un 7%.

    Jo pensava que s'havia dit que la retallada dels funcionaris es faria en funció del que es cobra, però veig que no es cert. Vostès que hi tenen línia directa (o si més no, més propera que nosaltres) els ho poden explicar, això, als qui han decidit les mesures?

    És una injustícia més. No estic en contra de la retallada. No m'agrada, és clar que no, però sé com de malament s'està passant en alguns sectors de la privada i suposo que tots hi hem de posar de la nostra part, però no és just que el funcionari que més cobra no sigui al qui més es retalla, sinó que es retalli al més preparat, encara que cobri menys.

    Hi poden fer alguna cosa?
    Gràcies per escoltar-me.

    Cristina

  3. Se os llena la boca continuamente con palabras como democracia, justicia social, etc…. pero yo creo que os burlais de estos conceptos. En relidad, lo que tenemos aquí, y que tanto nos ha costado tener, no es una democracia. O al menos es una caricatura de democracia y a ello contribuís de manera especial. ¿Cómo si no se entiende que los que menos votos tienen, vosotros, puedan imponer su criterio sobre el de la mayoría?. Estoy hablando del impuesto de sucesiones y ahora sobre esta especie de persecución a las rentas más altas, como si se tratara de perseguir criminales. ¿No será que las rentas más altas se consiguen trabajando más y haciendo más horas extras y arriesgando más o teniendo más responsabilidad? Yo, que me encuentro ahora con una baja maternal en mi equipo de trabajo, que se acoge a todos los beneficios sociales de esa situación, y que no coseguimos sustitución, tengo que hacer un 50% más de trabajo, que naturalmente me retribuyen. Si esto hace que mi renta llegue al grado de “renta alta”, ¿me tienen que aplicar un recorte tan desmesurado como proponeis?. Pues, señores, a trabajar lo mínimo, que se acumule la faena y que salga el sol por donde pueda.

  4. Se os llena la boca continuamente con palabras como democracia, justicia social, etc…. pero yo creo que os burlais de estos conceptos. En relidad, lo que tenemos aquí, y que tanto nos ha costado tener, no es una democracia. O al menos es una caricatura de democracia y a ello contribuís de manera especial. ¿Cómo si no se entiende que los que menos votos tienen, vosotros, puedan imponer su criterio sobre el de la mayoría?. Estoy hablando del impuesto de sucesiones y ahora sobre esta especie de persecución a las rentas más altas, como si se tratara de perseguir criminales. ¿No será que las rentas más altas se consiguen trabajando más y haciendo más horas extras y arriesgando más o teniendo más responsabilidad? Yo, que me encuentro ahora con una baja maternal en mi equipo de trabajo, que se acoge a todos los beneficios sociales de esa situación, y que no coseguimos sustitución, tengo que hacer un 50% más de trabajo, que naturalmente me retribuyen. Si esto hace que mi renta llegue al grado de “renta alta”, ¿me tienen que aplicar un recorte tan desmesurado como proponeis?. Pues, señores, a trabajar lo mínimo, que se acumule la faena y que salga el sol por donde pueda.


  5. es una caricatura de democracia y a ello contribuís de manera especial. ¿Cómo si no se entiende que los que menos votos tienen, vosotros, puedan imponer su criterio sobre el de la mayoría?. Estoy hablando del impuesto de sucesiones y ahora sobre esta especie de persecución a las rentas más altas, como si se tratara de perseguir criminales.

    Creo interesante puntualizar dos cosas sobre esto.

    La coalición I.C.V.-EUiA no es “quien menos votos tiene imponiéndose a la mayoría”. Al contrario. I.C.V.-EUiA forma parte de la mayoría parlamentaria y ejerce como tal, negociando en favor de su programa político. Eso es precisamente la democracia.

    La subida impositiva al tramo superior que grava las rentas más altas es realmente baja y asumible por quienes entren en ese tramo.

    Recordemos lo que nos dice el Sr. Laría:
    «
    Frente a ese fenómeno, sólo existe una alternativa radical: restituir la vigencia de los elevados tipos impositivos vigentes anteriores a la revolución conservadora de los años 80. En Estados Unidos, la patria del capitalismo, en el año 1976, el tipo marginal máximo del impuesto a la renta era del 70% y en Suecia alcanzaban el 87%. Convendría reflexionar si las actuales diferencias retributivas no derivan de haber renunciado prematuramente a ciertas políticas impositivas que nivelaban democráticamente a los ciudadanos.
    »

    La renta, cuando es gravada por el I.R.P.F. se divide en tramos: los tramos o segmentos inferiores pagan tipos impositivos menores y los tramos superiores, tipos mayores.

    Esto es lo que hace posible que la sociedad funcione como tal y esté cohesionada. Si no se hace así, no hay suficientes médicos, jueces, policías, maestros, carreteras o fuentes de agua pública para todos.

    Las rentas del capital especulativo deberían ser gravadas de forma más exigente que las del capital productivo y éstas, de forma más exigente que las del trabajo.

    Sin el compromiso social, porque vivimos en sociedad, de los ciudadanos que tienen las rentas y riquezas del 30% más elevado de todo el país, el país es inviable.

    En el Reino de España, esas personas que tienen el 30% de rentas y riquezas superiores, que son muchísimas menos del 30% de los ciudadanos (véase Índice de Gini de dispersión de las rentas), se niegan a hacer su justa contribución (Navarro).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s