Sobre les llargues de ZP o com forcem les coses

Dijous vaig tornar de Madrid a Barcelona decebut. Decebut perquè qui és president del Govern espanyol semblava no entendre que en aquest moment de crisi econòmica i institucional cal una opció que lideri i no que es deixi arrossegar, sigui pels mercats o per la sentència d’un òrgan polititzat i ideologitzat com el Tribunal Constitucional.
Després del Debat de política general a Madrid hi ha novetats a Catalunya: una resolució de mínims al Parlament. Però el problema és que quan torni a Madrid per votar les resolucions sobre crisi i Estatut, en Zapatero continuarà tenint les coses fàcils respecte a Catalunya, perquè ara per ara, no li exigim res concret, ni una sèrie de mínims. A què es compromet més enllà de les bones paraules?
El problema és, més enllà de l’opció de cadascú, de quina manera forcem perquè se n’adonin que han de moure fitxa. Avui tenim el darrer exemple. El president Montilla planteja a Lleida una reforma constitucional però més endavant, com si poguéssim posposar una reforma quan el Constitucional ha deixat Catalunya fora de la Constitució. En el mateix moment Zapatero nega aquesta possbilitat. Amb això no en tenim prou. Així, cadascuna de les estratègies dels partits, sigui la demanda massa poc exigent, o el salt de paret, o el ser forts per anar més enllà, o la nostra proposta d’un Estat propi dins un estat Federal, tenen una debilitat a mig termini: la dificultat per forçar que les coses canvïin. I a curt termini el Govern Zapatero continua sense comprometre’s en el restabliment de tot l’Estatut. Per tot això crec que haurem de començar a pensar en l’articulació de l’exercici del dret a decidir, no com arma electoral, de forma deliberativa i serena, fent-ho garantint que continuem sent un sol poble, però com exercici democràtic però també sent aquesta la manera de canviar l’statu quo que queda després de la sentència.
A Madrid, aquesta setmana hi ha hagut més. Sobre la crisi, el president només és capaç de reformes estructurals i valentes quan afecten els més febles. De fet, ZP és la viva expressió d’aquesta socialdemocràcia incapaç de plantejar una alternativa als ajustos que de forma dogmàtica i gairebé antieconòmica s’estan aplicant. És curiós. Quan està amb Rajoy sempre li pregunta quines propostes proposaria. I l’altre calla, perquè ZP està aplicant fil per randa allò que aquest faria. I quan es posa a dialogar amb les forces de l’esquerra, ni escolta, ni pren nota, com si només hi hagués un camí. Només proposa una reforma laboral que facilita poderosament l’abaratiment de l’acomiadament, i ara una reducció encara més dràstica de la inversió, i una reforma més salvatge de les pensions. Tres quarts del mateix succeeïx amb l’Estatut. Ja poden sortir més d’un milió de persones al carrer. I totes les forces catalanes, totes excepte el PP, li podem explicar que amb la sentència de l’Estatut s’ha trencat alguna cosa. Però ell continua amb el mateix diagnòstic, insistint que sobrevalorem la sentència. I encara que tots li diguem coses força semblants, ell continua amb el mateix, com si res hagués canviat.
La veritat, sabia que en aquest debat no tindríem sorpreses. O les que vindrien serien dolentes. Així doncs, les opcions que tenim són les que són. En el terreny econòmic i social, la resposta passa per fer-li una vaga general sonada i massiva. Potser serà l’única oportunitat perquè canviï una política econòmica que a més d’injusta no ens duu enlloc. I haurà de ser una expressió ferma, serena però contundent, i que hauria de ser unitària, la que li faci veure a aquest Govern que ara no n’hi ha prou amb les bones paraules. A veure si podem aconseguir que el govern central deixi de caminar arrossegant els peus.

5 responses to “Sobre les llargues de ZP o com forcem les coses

  1. En menudo lio nos estáis metiendo “los políticos”. La reforma constitucional es imposible sin el acuerdo con el PP.
    Y la secesión nos lleva directamente a la guerra. ¡Fantástico!

  2. De eso se trata,de usar a los trabajadores en las movilizaciones
    sociales para los intereses nacionalistas y soberanistas.
    En Galicia,Valencia,Euskadi y Baleares ya ha desaparecido IU,por que le hemos visto el plumero,en próximas elecciones en el resto de España,IU,ya no será ni testimonial.

  3. Efectivament, Joan, crec que hem de començar a pensar, però sense perdre massa temps, si no volem quedar eclipsats en aquest debat. Personalment crec que en el pograma electoral hauríem d'incloure portar mocions al parlament català per que aquest promogui canvis a la Constitució i, també en la propera legislatura, aprovi una moció en favor de l'autodeterminació de Catalunya que sigui recolzada pel poble en referèndum. Crec que és justament la manera de sortir del debat sobre l'independentisme i evitar posicionaments identitaris i emocionals. El debat sobre la independència s'haurà de fer més endavant, igual que el debat sobre federació, confederació, estat lliure associat…., des de posicions racionals, sabent bé quines són les alternatives i quina és la resposta que trobem a Espanya i a Europa. Però la sentència del TC ha posat el dret a decidir, l'autodeterminació…a l'ordre del dia, i no podem anar esperant. D'altra banda, també m'agradaria elogiar-te un comentari que vas fer el passat dissabte en resposta al nostre company acitivista social, Jord crec que es deia, que va parlar des de la taula. Al seu requeriment sobre les possibilitats d'ICV si actués d'una altra manera tu vas constatar que entre ICV i els moviments socials no hi havia en aquest moment el reconeixement mutu de ser companys en un camí de transformació social. O això vaig entendre jo. I la pregunta, la súplica, gairebé, és que cal que ICV reflexioni per què passa això, què cal canviar, quina part d'aquesta manca de reconeixement és responsabilitat nostra.
    Una abraçada
    Sergi

  4. Hola Joan, crec que, efectivament hem de començar a pensar en l'exercici del dret d'autodeterminació, però, ateses les circumstàncies actuals, no podem pensar-hi massa temps. Precisament és allò que sempre hem defensat i no estaria de més incloure'l en el programa electoral, junt amb les peticions de reforma de la constitució i de restabliment de tot l'estatut, coses que, de ben segur, no aconseguirem. En canvi, una declaració del parlament a favor del dret d'autodeterminació recolzada pel poble en referèndum, sí que crearia un xoc de legitimitats que ens situaria en un escenari més favorable, a Catalunya com a poblei a ICV en particular. Jo entenc que un referèndum de suport a una declaració del parlament sobre el dret a decidir no significa un pronunciament sobre la independència, la confederació, l'estat federal, l'estat lliure associat….que són qüestions sobre les quals caldrà fer un debat llarg i serè, amb Espanya i amb Europa. Per això la posició d'ICV hauria de ser clara: autodeterminació sí, independència no és el moment, n'hem de parlar, i això és la millor manera, al meu entendre, d'evitar un debat emocional i identitari que no ens interessa gens. Voldria afegir també que vaig trobar interessant la intervenció del company Jordi activista social al fòrum de radicalitat democràtica de dissabte passat, i també vaig trobar interessant el teu comentari sobre la manca de reconeixement com a referents mutus que entre ICV i molts moviments socials hi ha en aquests moments. Només una pregunta, a què esperem per entrar en aquesta qüestió crucial?
    Ànims, i una abraçada
    Sergi Calvo Català

  5. Joan, volia ferte arribar una notícia de la qual hi ha apagada informativa.
    Només se n'ha fet ressò el diari público.
    http://www.publico.es/dinero/328863/hacienda/grandes/empresas/sellan/codigo/conducta/fiscal
    em sembla molt significativa en el moment en què ens trobem. Així com també em sembla significativa l'apagada informativa.
    Ja et vaig veure fotre canya al parlament però em sembla que encra se'n pot fer més. El que és una vergonya que se li facin pregruntes al president i pugui simplement ignarles com amb les Sicav.
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s