Una reflexió de país

Sobre el debat nacional sembla que ens haguem situat aquest en la lògica electoral, cadascú amb la seva proposta, però sense canviar res. Fins i tot hi ha qui creu, CiU, que el que s’ha trencat amb la sentència del constitucional es pot resoldre amb una negociació pressupostària després de les eleccions del 2012. És com si encara no ens haguéssim adonat que la sentència del TC també es carrega l’estratègia del peix al cove, i que necessitem, en clau nacional, d’un plantejament compartit i unitari, que combini ambició i cohesió. Per a molta gent això s’ha de traduir amb una proposta de reforma constitucional concreta, que reconegui el caràcter plurinacional i plurilingüe. I tot i que sabem que és difícil, el que necessitem ara es plantejar la proposta, i no quedar-nos amb propostes parcials, que a més necessiten també de la reforma constitucional, com ara la proposta del concert econòmic. La novetat és que ara, el Cercle d’Economia, també coincideix en aquest diagnòstic. I la pregunta és doble, serem capaços de fer de la resposta al desafiament que representa la sentència del Constitucional una resposta sense trampetes electorals. En segon lloc. Com forcem perquè se n’adonin que les coses han de canviar, i això vol dir des d’ara, no donar suports mentre no obrin el debat de la reforma constitucional, i a la vegada, que cerquem escenaris on la voluntat de la ciutadania acabi sent un instrument per desbloquejar. Modestament, i en la responsabilitat que em pertoca, ho intentaré

One response to “Una reflexió de país

  1. Crec que el posicionament d'ICV podria ser el següent:
    a) Que les forces polítiques presents al parlament després de les eleccions del 28-N haurien de consensuar un projecte de reforma de la constitució espanyola que permetés restablir en la seva integritat el contingut de l'estatut del 2006, que permetés un conveni fiscal com el del País Basc o Navarra i que transformés Espanya en un estat confederal, amb respecte al dret d'autodeterminació de Catalunya, i plurinacional.
    b) Exigir un compromís dels partits catalans a mantenir una actitud de bloqueig en el parlament espanyol, com feien els irlandesos fa un segle, fins que els grans partits espanyols s'avinguessin a negociar aquest canvi en la constitució.
    c) Si, malgrat tot, aquest canvi en la constitució espanyola no es produís, el parlament català hauria d'iniciar els tràmits d'un procés d'autodeterminació que desemboqués en un referèndum amb vàries opcions deixant clar que tan rupturista seria la d'independència com la de confederació Catalunya-Espanya.
    d) En tot el procés ICV s'hauria de mantenir en la postura de defensar el dret d'autodeterminació i la cohesió de tots els catalans sense divisions identitàries però sense pronunciar-se per cap opció de les sotmeses en referèndum sinó explicant que en l'Europa el món que ens trobem no existeixen reals independències però no per això, són menys legítimes i respectables les opinions que van en aquest sentit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s