La rebel·lia necessària

Avui divendres 4 de febrer presentem el còmic del Miguel Núñez, un dels herois de carn i ossos que he arribat a conèixer. El còmic és l’altra versió del que la biografia del Miguel. Ho explico perquè en aquests temps que corren, temps de resignació, crec que està bé explicar i reivindicar vides exemplars. Desenes d’anys de presó, compromís antifranquista, haver caigut en més d’una ocasió en mans dels terribles germans Creix, referent de la solidaritat internacionalista, un home de conviccions profundes, i crític i obert a tot i amb tot. I sobretot un home amable, senzill, i intel•ligent, mot intel•ligent. Però per damunt de tot, un home que sempre li va posar esperança i ganes a les situacions més adverses, fent-lo un d’aquells homes imprescindibles. Com deia Vázquez Montalbán, de qui va ser “ciutadà exemplar”.

Vull reivindicar-lo en uns dies complicats, molt complicats. En dies on s’acaba per normalitzar el que és inacceptable. Els discursos de retallades que alguns tracen com l’únic dels camins possibles no són el principal problema. El principal problema és l’acceptació acrítica, gairebé submisa. Ho dic perquè en pocs hem vist com hi ha compromisos electorals que es compleixen fil per randa, encara que topin amb la realitat, encara que les circumstàncies aconsellin no complir-ho (eliminació del 80 km/h o la supressió de l’impost de successions deixant de recaptar 400 milions d’euros anuals), i en canvi hi ha compromisos que si s’incompleixen no passa res. Us en recordeu d’allò que no tocarien ni mestres, ni mossos ni mestres? De moment ja han anunciat que s’invertirà 850 milions d’euros menys en salut, que els metges no es substituiran, o que es deixaran d’incorporar 200 mossos. No em preocupa només la gravetat del que representa, no només constato actituds tan diferents dels nostres governants en funció dels sectors de la societat pels que s’està governant, em rebel•lo especialment front la indiferència. Crec que això és el que li passaria al Miguel. I aquí és on el voldria reivindicar. Perquè aquesta rebel•lia serena del Miguel és en aquests temps que corren més necessària que mai. I ho és connectada amb el món, ell ho hagués volgut així. Parlant del que passa al nostre voltant.

No vull acabar sense escriure quatre notes sobre l’acord en matèria de pensions. El que escric és allò que he dit, però no vull deixar de posar-ho negre sobre blanc. En primer lloc, si tenim acord és perquè primer va haver una vaga, sinó la lògica hauria continuat sent la de les imposicions. I sort hem tingut que els sindicats han fet propostes de millora. De fet, totes les propostes que milloraven el text venien de la part sindical. I al final tenim una proposta més equilibrada, però que té elements que no em poden agradar, com la jubilació als 67 anys, o l’increment dels anys de cotització per accedir a la pensió. Amb tot, el problema principal l’hem tingut i el continuem tenim en un Govern que amb ha desequilibrat profundament la correlació de forces. Amb els vots de molta gent d’esquerres ha decidit asseure’s en l’altra banda de la taula, en la banda d’aquells que creuen que les úniques reformes possibles són les suposen un esforç de la majoria de la gent, en aquelles reformes que per ser positives han de ser doloroses, sense exigir res a l’economia més especulativa. Per desgràcia, com bé ha assenyalat la Merkel, tot no acaba aquí. Ara continuen amb el sector financer, i no per garantir que el crèdit arribi, ni per exigir-li més a aquest, sinó amb l’objectiu de concentrar-ho tot en menys mans. I ja tenim servida la conseqüent bancarització de les caixes, avançant l’aplicació dels criteris financers fixats a Basilea III estan exigint una solvència a les caixes que en primer lloc no s’exigeix als bancs, i que farà que irremediablement asfixiï encara més l’accés al crèdit, especialment de la petita i mitjana empresa. Haurem de continuar batallant.

2 responses to “La rebel·lia necessària

  1. Desde el País Valencià gracies defensar la nostra cultura e ideals. Trobarem a faltar les seues intervencions en el parlament espanyol.
    Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s