El descobriment de la política energètica

De partida, la crisis del món àrab, la pujada del preu dels carburants, uns pous petrolífers on cada cop costa més trobar petroli, una demanda de carburants que continua pujant pels increments del consum de països com Xina o Índia.
En paral•lel una economia amb una crisi profunda, amb una demanda interna que no tira, i amb unes exportacions que comencen a remuntar, que tot i que no compensen el mal moment econòmic d’una societat excessivament endeutada.
Pel mig el Govern Zapatero, a corre cuita i sense parlar amb ningú anuncia un pla insuficient, tímid i contradictori amb unes polítiques que s’han oblidat de les estratègies d’estalvi i eficiència i de l’impuls de les renovables, però que per primer cop en molt de temps van en una línia mínimament positiva, tot i el descarament que suposa anunciar mesures que no tenies en un principi previst pagar.
Per acabar-ho d’adobar, la reacció parcial de l’altre Govern, el de la Generalitat. Una reacció legítima quan critica que no pot ser que el Govern Zapatero proposi perquè després altres acabin pagant. Això de que et convidin a cafè perquè al final siguis tu el que paga el compte és cert que amb el govern central és habitual. Però una resposta que no passa d’aquí, que no es compromet a res, que no anuncia cap mesura, potser perquè la perquè la reflexió de l’estalvi energètic no passa per les seves prioritats, tot i que avui sigui impossible fer qualsevol política econòmica i de futur sense introduir aquesta anàlisi.
El nostre és un país molt pobre, extraordinàriament pobre en matèria energètica. I a més de pobre és un país molt depenent del petroli. Mentre que la mitjana de la UE el consum de petroli només representa un 35% sobre el total del consum energètic, a Catalunya superem el 50%, superant fins i tot els desastrosos percentatges de l’Estat (un 48%). Són molts el economistes que parlen de la inviabilitat econòmica del país amb un barril brent per sobre dels 100 dòlars. I és per això que cal implementar mesures immediates i fer una revisió a fons dels plans de futur. No seríem els primers en fer-ho. A llocs com Califòrnia tots els vehicles tenen el límit del 90 km/h amb l’objectiu de garantir un reducció en el consum dels carburants. Potser és l’hora de posar-nos al dia, amb mesures immediates que suposin una reducció del consum dels carburants, especialment en matèria de transport, abandonant el vehicle i apostant per l’electrificació de la mobilitat (és a dir, apostant de forma immediata pel transport ferroviari) , i a la vegada amb una política d’infraestructures i de gestió de la demanda elèctrica que signifiqui una reducció dràstica dels consums.
Sé que per aconseguir-ho serà difícil, el Conseller Mas-Colell va parlar de la perspectiva econòmica horitzó 2020 i no va citar el factor energètic. Però s’haurà de posar a l’agenda catalana, perquè si continuen sense introduir-ho en les prioritats del país és el país el que acabarà afectat, i de valent, per la manca de polítiques en matèria energètica. Això és el que intentarem fer en la compareixença de dimecres.

Quina barra!
No em puc estar de dir-ho. En Boi Ruiz va anunciar les llistes d’espera s’allargarien, però que això no afectaria a la qualitat del servei. Es pot tenir més barra? Estar més temps esperant per una operació, o aixecar el compromís que en 6 mesos en les operacions més delicades no afecta al servei? Hi ha vegades que parlen pels seus fet. Ara, es pot tenir més barra?

2 responses to “El descobriment de la política energètica

  1. No sabia que Catalunya depengués tant extraordinàriament del petroli. Estaria interessada en saber els estudis que situen en el 50% de l'energia total consumida al petroli a Catalunya. Me'ls podries facilitar d'alguna manera? Trobo que són prou significatius i inqüestionables, com per argumentar la implantació d'alguna mesura energètica en vistes de futur.

    Sembla mentida que un país com Espanya i òbviament també Catalunya, que tany presumeix del turisme de sol i platja (tot i que recentment també el mal preuat turisme de borratxera), no tingui com a principal font energètica la solar.

    Viatjant, te'n adones que en països com Irlanda o Regne Unit, malgrat tenir fama de plujosos i ennuvolats, tenen plaques solars per arreu. Em vaig fer un fart de fotografiar cases amb plaques fotovoltàiques i fins i tot fanals a les ciutats més remotes d'Irlanda (que és fàcil, perquè tret de Dublín no hi ha cap gran ciutat en tota l'illa).

    En arribar a Espanya, Catalunya, Barcelona… tant se val on, no entenia com podia ser que un país com el nostre, desaprofités d'aquesta manera tant incoherent una font energètica amb tant potencial com ho és la solar.

    Per no parlar de l'eòlica que també ens està constantment despentinant, però trobo que estem molt lluny, per exemple, de la proposta de Sarcozy, d'omplir l'oceà de molins eòlics (mesura subjecta a crítiques, és clar) per tal d'obtenir un màxim rendiment energètic. Serà el país pioner i líder eòlic a Europa un cop aquesta mesura sigui una realitat. És una bona alternativa per a un país com França que té com a principal (i gairebé única) font d'energia la nuclear.

    S'ha de pensar en el futur i les accions s'han de prendre avui, perquè demà ja és tard. Malgrat s'han descobert nous pous de petroli, és sabut que el negoci recau en les companyies petroleres que imposen el preu que els hi sembla, ja no seguint la norma de l'oferta i la demanda. No pot ser que el preu del litre segueixi augmentant tant bestialment (ara ronda l'1'30€), els consumidors s'hauran de posar d'acord i dur a terme alguna mesura de pressió.

    També és cert i ho comento com a usuària diària, que perquè la gent utilitzi més el transport ferroviari, l'oferta i el servei haurien d'estar a l'alçada, i per ara no ho estan.

    Jo circulo per la línia R2-Nord de Rodalies i pràcticament de Montcada i Reixac a Barcelona Sants s'hi està mitja hora (ben bona). La velocitat i el temps del trajecte, lluny de millorar amb els anys, empitjoren cada vegada més i els minuts del trajecte són cada vegada majors. No hem guanyat res en 50 anys. Sempre van plens, la freqüència de pas és vergonyosa per ser la ÚNICA directa que connecta amb l'aeroport, sent aquesta freqüència de cada 30 minuts el dies de cada dia, i d'una hora els caps de setmana i festius. Perds un tren i ja perds mig dia.

    Jo sóc usuària forçada, però perquè la gent deixi el cotxe i utilitzi el tren, em temo que hauran de canviar moltes coses que per ara fan petar de riure. Això sí, quan veus el preu d'una t10 de tres zones, deixes de riure al instant… més si ets estudiant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s