Indigneu-vos, ara per la política d’habitatge

Aquesta setmana vaig anar a la presentació del llibre de Hessel. I si, tenim raons per indignar-nos, ens sobren motius. Però com va dir aquesta setmana Pietro Ingrao, no hi ha prou en indignar-vos. Hessel, Ingrao ens diuen que canalitzem aquesta indignació. I cal fer-ho a nivell global, però també en l’àmbit més proper. En tots cas, els arguments per rebel•lar-nos és aquest horitzó dibuixat a Brussel•les, a Madrid però també al Palau de la Generalitat en el que ens volen empetitir la vida, imposar la lògica dels mercats després d’haver-los salvat. I és en aquest context que m’indigna que els que expliquen la indignació de Hessel no expliquin les històries indignants que es produeixen cada setmana. Permeteu-me per tant que expliqui una història que vosaltres decidireu si hi ha motius o no per indignar-se.
Avui no parlaré de les retallades de salut, ni les d’educació. Parlaré d’una proposta que ha passat relativament desapercebuda. El Govern ha anunciat la seva voluntat d’abolir el registre únic de sol.licitants d’HPO (Habitatge de Protecció Oficial), de donar la facultat d’adjudicar els HPO als promotors, de suprimir els sortejos i de que els HPO puguin passar a preus de mercat lliure a partir de 30 anys, així com l’exigir que els particulars hagin d’obtenir pel seu compte una hipoteca abans de tenir dret a l’adjudicació de l’HPO. És a dir, després d’una crisi creada perquè durant molts anys la política d’habitatge va ser la lògica dels mercats, tan bon punt es comença a fer una política diferent, arriben els de CiU per tornar-nos a una lògica antiga, molt antiga.
En un document treballat per en Salvador Milà i tota la gent d’ICV-EUiA que treballa els temes d’habitatge s’explicava molt bé. Són mesures socialment injustes, en la mesura que fan possible la discriminació i la marginació dels col.lectius socials més desafavorits per poder accedir a un HPO, al deixar en mans dels promotors la selecció dels adjudicataris; afavoreixen l’arbitrarietat i l’especulació. Al deixar en mans dels promotors la tria dels adjudicataris, fan possible la reintroducció de pràctiques fraudulentes que ja s’havien patit molt: cobrament de sobre-preus en diner negre per tenir prioritat en l’accés a l’habitatge, adjudicacions a persones que no tenen necessitat real, per raons d’amistat afavoriment amb el promotor. Les mesures a més, fan més difícil la vida de la gent, al suprimir-se el registre únic s’obliga a les persones que necessiten HPO a un pelegrinatge entre diverses oficines públiques i promotores privades, obliguen a presentar documentació repetida i donen lloc a situacions injustes de dobles adjudicacions. Es renuncia així a assolir els objectius de la llei del dret a l’habitatge, en la mesura que no es podrà garantir que en els propers anys es disposi en el conjunt de Catalunya d’un parc permanent d’habitatges amb preus limitats i amb diverses formes de protecció: habitatges assistits, dotacions, de lloguer protegit, etc. De com a mínim el 15 % del total del parc d’habitatges. Com si això no fos prou, s’acaba amb les mesures que obligaven als promotors a fer que els habitatges d’HPO de forma disseminada i no concentrada, no fent barris d’HPO i barris que no tenen cap percentatge d’habitatge social. Però sembla que no s’hagi aprés res i que ens vulguin portar a la concentració dels col.lectius més desafavorits en blocs i barris homogenis, en provocar la segregació dels adjudicataris d’habitatges de protecció oficial en venda o lloguer.
Per aplicar aquestes mesures nos els hi fa res trencar el pacte nacional per l’Habitatge, i amb la complicitat del Ministerio de Fomento –per això si que s’entenen- aturen els programes i les ajudes per la promoció d’hpo de lloguer, les ajudes a l’adquisició d’HPO, les ajudes al pagament de lloguers i de quotes hipotecàries per famílies en risc de perdre l’habitatge i en especial pels joves, les ajudes a la rehabilitació d’habitatges
Explico tot això per primer cal que ens indignem. Per després canalitzar el conflicte, explicar alternatives, i no normalitzar el que és inacceptable, com ara aquest canvi en les polítiques d’habitatge.

3 responses to “Indigneu-vos, ara per la política d’habitatge

  1. Estimat Joan, com a admirador i votant només li puc seguir donant la raó. Tant vostè com Llamazares m'han demostrat que son gent que s'interessa per la opinió dels bloggers i internautes (recordo que ens va contestar a tots aquells que li vam enviar un missatge d'una iniciativa popular). A les municipals a tope!

    PD: Espero que algun dia visiti el meu blog i em doni una opinió. Es sobre política internaiconal i m'agradaria saber la postura d'ICV sobre alguns temes com el de Libia.

  2. Benvolgut Joan,
    comparteixo moltes de les vostres opinions i dels vostres al·legats, n'estic força content de la defensa del medi natural i de la defensa de la greu perillositat de l'energia nuclear, n'estic força de convençut de la transgressió natural dels transgènics i de les ments ultra-egoistes, de les energies netes i de la locomoció sostenible.
    Per tot això estic a favor de tancar la porta a la federació dins l'estat espanyol (regió perifèrica segrestada i xuclada per el regne espanyol cap a Madrid) i estic també a favor obrir totes les portes a la internacionalització de la confederació dins Europa (Catalunya com estat dins Europa de cara al món, a la llibertat i al progrés social).
    Jo, la meva família, molts dels meus amics, la meitat dels meus proveïdors, més del setanta per cent dels meus clients…anirem a votar el 10 d'abril per la Independència de Catalunya com a solució per a la societat de tot el terrabastall organitzat en una crisi econòmica i social de la que volem sortir ben d'hora i millor preparats, de la que volem evolucionar d'un cop per tots…!
    T'hi apuntes…?

    Sebastià

  3. Hola Joan,

    m'ha sorprès molt la teva decisió de no participar a la consulta del 10A amb l'argument que hi falta una opció federalista. Bàsicament em trontolla per què:

    -És una falta de respecte cap al moviment social més important (en participació, capacitat d'organització, incidència mediàtica i política, ressò internacional, implicació d'associacions i societat civil en general…) que ha tingut Catalunya en… posa tu la xifra!

    -Els referèndums, tant els oficials (aquí i en altres llocs del món) com els que no ho han estat (deute extern…) rarament han plantejat respostes multiopció i sempre s'han basat en aquest model. I en qualsevol cas, ha estat iniciativa de la societat civil la tria d'aquesta pregunta i fer ús de les respostes clàssiques (sí, no, blanc)

    -En el referèndum de l'estatut hi faltava l'opció de tenir estat propi i en canvi vas anar a votar sense cap crítica per aquest motiu. Allò que no exigim a processos oficials ho exigim a iniciatives de la societat civil?

    -El vot en blanc pot aglutinar, perfectament, l'opinió per una opció intermitja. No anar a votar i deslegitimar aquest procés i consulta realment compensa tots aquestes elements? Una cosa compensa l'altra? Tant lluny et trobes de l'opció de tenir estat propi que ni amb un vot en blanc t'hi sents còmode?

    Disculpa posar aquest comentari en un post que no toca però no he vist res sobre la consulta al teu bloc, justament la setmana prèvia, element prou curiós a tenir en compte…

    Gràcies i entenc que ja expressaràs l'opinió sobre el tema més argumentadament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s