L’Estat dels benestants

En una de les darreres compareixences el President de la Generalitat va dir “si algú té solucions màgiques que les doni”, en un exercici retòric, perquè tots, inclòs Mas, sabem que no hi ha solucions màgiques. Però en tant sols 100 dies li puc dir que el que si que hi ha és solucions justes. I que si el Govern té ganes d’escoltar i té una mínima sensibilitat social hauria, com a mínim, d’escoltar-les.
Passar en un sol any el dèficit del 3’7% del PIB al 1’3% és tant com acceptar escenaris que impliquen el suïcidi econòmic i un atac sense precedents a l’Estat del benestar. La desinversió afecta a la garantia de serveis públics, però també suposa una clara afectació a l’activitat econòmica. Les CCAA representen tan sols un 25% del dèficit de les administracions de l’Estat, però en canvi representen el 50% de la despesa. I seria per tant lògic anar a Madrid a demanar que l’ajust del dèficit es faci de forma esglaonada.
En segon lloc, faríem bé en no encarar l’ajust només des de la lògica de la despesa renunciant, des de l’apriorisme dogmàtic, a trobar nous ingressos. Així, el Govern faria bé, no només en no aprovar l’eliminació de l’impost de successions, sinó que hauria de posposar, donades les circumstàncies extraordinàries, l’aplicació de l’últim tram de la reforma d’aquest impost que va fer el Govern d’entesa. A aquesta mesura se li podrien sumar altres polítiques d’ingressos, com la fiscalitat sobre l’energia nuclear (amb el territori més nuclearitzat de l’Estat seria de sentit comú fer com Castella-La Manxa o Extremadura i posar una taxa sobre les centrals que operen a Catalunya), així com altres elements de fiscalitat ambiental sobre les pràctiques més contaminants que ens permetrien gravar les pràctiques més intenses en el consum de carburants, millorant així la nostra gran factura energètica.
En tercer lloc, el Govern podria, abans de retallar drets, retallar la despesa més supèrflua i la que no afecta a la vida quotidiana de la gent. I aquí hi ha un recorregut extraordinari amb la despesa farmacèutica. Sóc conscient que les mesures proposades per ICV-EUiA afectarien a la indústria farmacèutica, però Governar és optar, i un Govern que defensa els drets de la gent s’hauria de preocupar més per la salut de la gent que no pas per la salut financera de la indústria farmacèutica.
Aquestes propostes desacrediten a aquells que es refugien en dir “només ens critiquen”. Però aquestes propostes, si finalment no són tingudes en compte, desacreditaran el relat d’en Mas conforme no hi ha més alternativa que les polítiques que estan fent: menys educació pública, menys sanitat pública i menys seguretat públic. De fet, el que ha passat amb l’impost de successions, amb la seva eliminació anant més enllà del que ha anat Madrid o València i en un context de retallades, constata que, ara per ara, el president Mas no defensa l’Estat del Benestar, defensa l’estat dels benestants.
Faria bé el Govern en deixar de costat aquesta actitud d’arrogància que fa que no escolti a ningú ni escolti cap de les propostes que es plantegen en seu parlamentària. O bé perquè venen d’ICV-EUiA o bé perquè venen des de l’oposició.
No volia deixar d’acabar aquest post en el blog sense fer dues recomanacions que no tenen res a veure amb el que heu llegit fins ara. Dues recomanacions de dues pel•lícules. La primera és ‘Incendies’, extraordinària pel•lícula franco-canadenca sobre la descoberta de dos fills de la vida de la seva mare. La segona, ’Al final de l’escapada’, fantàstic film d’Albert Solé que reflecteix no només la vida del Miguel Núñez, sinó la d’una generació d’herois que van lluitar per la llibertat de les generacions actuals i futures. El final de l’escapada té la tendresa del Miguel, el caràcter actual del seu compromís, i un tractament de la mort exquisit.

2 responses to “L’Estat dels benestants

  1. Que fácil es hablar, pero que dificil es sacar a la gente a la calle. Estas reformas de Mas El Liquidador no se pararán sino desde la acampada en la plaza Cataluña.
    ¿Esta por ejemplo el lider ICV-EU-XR dispuesto para una huelga de hambre?…Ay lo generales nunca se sacrifican. También son bienestants.

  2. Joan, volia suggerir-te un canvi en la configuració del teu bloc per tal que els que et seguim via RSS poguem llegir els articles complerts. Actualment es tallen al cap de tres o quatre línies i no podem seguir els teus arguments. Per resoldre aquest problema cal que vagis a Configuració, Canal de lloc web, Permet Feeds del Bloc i seleccionar “Complet” en comptes del mode escurçat que deus tenir ara.

    Aprofito també per comentar-te que m'ha costat molt (de fet no l'he trobat) trobar un correu electrònic oficial a la pàgina d'Iniciativa o al bloc per posar-me en contacte amb tu. Crec que és quelcom que caldria millorar per tal de facilitar la comunicació amb la ciutadania.

    Atentament,

    Eduard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s