Un maig diferent

El primer de maig de cada any acaba sent un ritual en el que es reclamen drets laborals i es reivindica l’equitat i justícia. Una espècie de ritual en el que alguns sortim a manifestar-nos i a commemorar un segle de reivindicacions laborals i obreres. Això és el que durant molts anys ha estat el primer de maig. Sense anar més lluny, el 1er de maig de 2010 va ser el d’una mobilització significativa, en un escenari de crisi, després d’haver-se obert un període de destrucció de llocs de treball com feia anys que no succeïa.
Però 11 dies després d’aquell 1er de maig, en Zapatero va fer entrar aquest país en una nova era; l’era d’unes expectatives vitals encongides on els esforços es situarien no entre aquells que havien generat la crisi sinó entre els sectors més vulnerables. El 12 de maig de 2010 el President del Govern espanyol va anunciar, en un gir de 180º, una nova etapa de retallada de salaris primers, de drets després. I des d’aleshores ha plogut una reforma laboral que havia de servir –això ens van dir- per genera ocupació, però que s’ha utilitzat per abaratir els acomiadament incrementant-se des de llavors la precarietat en les noves contractacions. Des d’aleshores ens van dir que el camí era l’ampliació en l’edat de jubilació. I la congelació de les pensions. I les rebaixes salarials. Després d’haver donat crèdit, i molt, a les entitats financeres, calia refundar, però ja no el capitalisme (un cop salvat ja no cal), sinó de l’estat del benestar, es a dir, la refundació dels nostres drets, la refundació de les nostres vides. Des del maig de l’any passat ha plogut tant que el que està en joc ara és quelcom tan bàsic com l’accés a la sanitat i a una educació pública i de qualitat.
Això és el que fa aquest maig diferent. Per començar pel primer de maig. Però també el 14 de maig, quan s’han convocat mobilitzacions en contra de les retallades. O el 22 de maig, on el millor que podem fer per evitar l’aplicació de polítiques que ens afecten tant als usuaris dels serveis públics és que hi hagi un sever correctiu a aquells que les encapçalen. Per això espero començar aquest maig d’una manera diferent, no només com un ritual ni una commemoració, sinó com un maig de reivindicació i rebel•lia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s