Indignació

El que ha passat aquests dies expressa indignació. Sé que sou molts els enfadats. Enfadats i no només amb el sistema financer, amb els bancs i les caixes o amb els governs.

Sé que esteu enfadats i desencantats, sobretot, amb la política i amb els polítics, perquè veieu com es rescaten els bancs i les caixes però a la resta ningú us ajuda; perquè veieu com s’apliquen mesures antisocials que faran que el treball i la vida mateixa sigui més complicada i difícil.

La crisi econòmica és també una crisi de la política i de la mateixa democràcia. La política no només no governa l’economia sinó que els que han provocat la crisi imposen la seva política.

Puc dir que entenc el missatge. Entenem, comprenem i compartim la indignació. Que hi ha cansament de tot. I a la vegada, que hi ha una impotència total entorn a una política dòcil amb els que han creat la crisi i exigent amb qui la pateix.

A la vegada sé que no tot es pot fer des de l’àmbit institucional. Però si que crec que tot es pot fer des de la POLÍTICA. La que és amb majúscules. La que entén que els espais de llibertat es construeixen des de la societat, la que no renuncia a una correlació de forces diferents a les institucions. La que planta cara al carrer, però la que no deixa erm el terreny perquè la política de retallades s’apliqui a tort i a dret.

El més important del missatge, el de dissabte i el diumenge, és que estem indignats, però no estem derrotats. Només estarem derrotats quan ens resignem. Quan acceptem que no val la pena fer res.

Per últim sóc conscient que sense acció la indignació només és un “cabreig” que no té cap incidència concreta, perquè després qui retalla les nostres vides pugui acabar interpretant que hi ha una majoria silenciosa que l’avala i l’acompanya. Una majoria silenciosa que acaba per silenciar a l’altra majoria, a la indignada i farta, per tot el que està passant.

Sovint, quan al Congrés ens quedàvem molt pocs dient que no podia ser que ajudéssim als bancs a canvi de res, que no els exigíssim modificar la legislació hipotecaria, acabàvem sent ridiculitzats, o ignorats, o menyspreats. Confesso que quan això passava, molt sovint en els anys de vaques grosses, un sentiment de solitud m’acabava envaint. És possible que en el proper ple del Parlament ens tornem a trobar sols defensant una proposta que trobaran utòpica aquells als qui és tan fàcil fer possible l’esforç de la majoria. I és molt possible que el discurs dels “polítics”, com si tothom defenses el mateix, continuï sent imperant. Però com a mínim moltes de les propostes que farem no es sentiran tan soles, perquè és molta la gent que les reclama, ara des del carrer.

7 responses to “Indignació

  1. Jo crec que el que reclama la gent del 15M de vosaltres, com a punt de partida, no és que us oferiu a ajudar-los, sinó que primer de tot entoneu un mea culpa admetent que heu format part activa del mateix sistema que volem canviar.

    I no. No sou PSOE ni PP ni CiU. Clar que no. I segurament la gent d'iniciativa ha lluitat per transformar allò que no ens agrada a molts; però sustentant de retruc EL sistema. Estem molt cansats. I hem dit prou.

    A mi personalment m'hauria recomfortat més un breu: “Ho sento. Teniu raó”.

  2. Anònim! vull dir-te que no podem començar cap revolució si comencem excloent-nos entre nosaltres! Jo per exemple milito a iniciativa, formo part dels moviments socials, sóc part d'una cooperativa de consum, sóc altermundista i em presento com a regidora al meu poble perquè també estic indignada com tu! i tots aquests rols no són incompatibles entre ells! al contrari. Lluito cada dia des d'aquests diferents espais per canviar les coses i el fet de formar part d'un partit polític no em desautoritza com a ciutadana a estar igual d'indignada que tu. Si comencem a posar condicions en acceptar diferents maneres de lluita en aquesta lluita col.lectiva, no aconseguirem el que volem.
    Crec que hem de ser capaços de veure quins són els valors que ens uneixen com a ciutadans indignats i no permetre que ningú de plaça catalunya exclogui a ningú pel fet de militar en un partit polític! Si volem la DEMOCRÀCIA REAL JA, hem de començar respectant la igual condició de tots nosaltres i consensuar les bases d'aquesta lluita! ningú pot apropiar-se ni decidir qui pot sentir-se indignat o no!
    Per la llibertat, per una democràcia participativa, per un món en pau, que no estigui en mans dels de sempre, per a que no ens considerin mai més mercaderia, per una catalunya lliure de transgènics, per la llibertat d'expressió, per la independència dels mitjans de comunicació, per la lliure circulació de les persones, per la dignitat dels pobles, per què ho paguin els rics i els banc… i així podríem segurament estar d'acord en moltes coses, anònim!
    Bona lluita i molta força!
    Resistència!
    Alba

  3. La revolució també es fa des de dins, i així aquesta formació política, EN SOLITARI, tantes i tantes vegades ho ha intentat, ho ha lluitat, i d'altres ho ha aconseguit. Endavant!

  4. La gent del 15M està indignada. Benvinguts. La gent d'ICV-EUiA porta anys indignada. Tota la vida. Tota la nostra història. 200 anys de moviment obrer.
    Així que potser caldria un mea culpa col·lectiu per haver deixat ICV-EUiA tant sola, lluitant contra titans.
    A mi personalment em reconfortaria un “Ho sento” col·lectiu per no haver-nos mogut de casa fins que les coses ens han anat fatal PERSONALMENT.
    Potser això no és incompatible amb alguna cosa del que tu dius…

  5. LLARGA I PROLÍFICA VIDA A “INDIGNATS I INDIGNADES”, però que de retruc no sustenti el sistema…De moment, veig elements que m'ho presagien.

  6. indigna,eltracte que es fa de la gent indignada per part de els mossos ( sota les ordres dels politics) i encnvi ells no poden solucionar amb una centesima part el fet que tinguem bandes organitzades dins les estacions de metro per fer cada dia la mateixa feina, que es robar als pobre usuaris.(demaneu a qualsevol afectat per robatori que voldria que es fes quan vinguin a fer la denuncia i actueu amb consequencia).INDIGNA,el fet que els politics no sapiguen administrar el diners de tots de manera com ho fa qualsevol familia mil eurista per arribar afinals de mes.INDIGNA,el fet de amb vaques grasses es decideixi repartir els diners que amb el temps s-ha acumul-at per decidir que apartir de aquest moment donar-lo a gent nova ,ho dic per que crec i afirmo que sauria de pensar amb els que han treballat per contribuir a que i aigui aquets fons ,per tan sempre sauria de fer aquets repartimens amb caracter retroactiu ,i daquesta manera tothom es veneficiaria del que els uns i han posat i els altres poden disfrutar.( exemple ,penseu amb la gent que ha nascut per els vols dels anys 50) molts fills dels de la quinta del bibero,els quals treballen des dels 14 anys, que no han rebut mai cap ajuda, que ara tenen fills amb edat de treballar que no troven feina als quals a vase de mot desfors hann pagat els estudis ,molts del tanbe es tan en aquesta situacio de que arriven tard a tota iniciativa de ajud i o venefici sociol, per exeple ara podn tenir edat de estar csat i tinin fiils pero ara ja sha suprimit la ajuda perfills. TORNARE PER QUE LA LLISTA D'INDIGNACIONS encara en queda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s