s’encongeix el cor…perquè hi ha alternatives

I ara a privatitzar… El govern dels millors ja ha anunciat que, amb l’objectiu de reduir el dèficit, s’iniciaran les privatitzacions. Incloent ara polítiques que garanteixen la provisió de serveis bàsics com l’aigua. Una crònica periodística recent –la d’en Carles Cols que parla de la Llei òmnibus- deia que s’acosten temps que fan encongir el cor. Tenia raó. Perquè la lògica de les privatitzacions, la de les retallades en serveis socials bàsics que obren pas a la mercantilització dels nostres drets i les nostres vides, fan encongir el cor i, a més, empitjoren les nostres vides. La qüestió és que, a més de denunciar, crec que hem de fer tots els esforços per evidenciar que hi ha altres camins i solucions, que és possible un altre horitzó, i que l’hem de construir des de totes les trinxeres. La de la mobilització al carrer, però també la de plantejar alternatives en els marcs institucionals.

Així, els propers dimecres i dijous volem desmuntar un discurs que van inoculant sobre que aquests pressupostos, les seves retallades i la depauperació dels serveis públics són inevitables. Aquest és el sentit de l’esmena a la totalitat. Si ells presenten uns pressupostos que són molt forts amb els dèbils i molt dèbils amb els forts, i que afecten els drets de la gent i, fins i tot, la recuperació econòmica, des de la parcel•la de la responsabilitat que ens pertoca, nosaltres hem d’expressar que hi ha alternatives. Si ells retallen la inversió social en més de 1.200 milions d’euros, nosaltres hem de posar de manifest que és possible una política d’ingressos que provenen de l’economia més especulativa, de la més contaminant i de les grans fortunes que permeten, sumant la reducció en despesa farmacèutica, sumar més de 2.000 milions d’euros. Ingressos que vénen de les grans fortunes, d’un impost sobre l’energia nuclear, que deriven de la no eliminació de l’impost de successions, de la fiscalitat ambiental, o d’un impost sobre les activitats financeres. I si ells presenten una “llei de l’abús”, que, a més de retallar drets i privatitzar serveis, fa saltar pels aires tot procediment deliberatiu i democràtic, nosaltres tenim la responsabilitat de respondre’ls interpel•lant-los sobre la pèssima qualitat democràtica que volen per a la nostra societat.

Sé que la nostra no és l’única trinxera. Que aquests dies s’han multiplicat les mobilitzacions i que els propers dies continuaran, inclosa la mobilització davant del Parlament. Però, a la vegada, alguns, la setmana vinent haurem de donar els arguments que evidenciïn que el camí pel que ens volen portar es pot evitar i que hi ha alternatives infinitament millors, tot i que requereixen la valentia amb els poderosos que aquest govern és incapaç d’expressar.

Veient el que veig i les polítiques que pretenen fer, a mi també se m’encongeix el cor. Hi ha un veí que m’intenta tranquil•litzar dient-me: no et preocupis, són cicles. Però jo l’intento amoïnar explicant-li el que va passar a Itàlia, o a Madrid o València amb la degradació dels serveis públics. En aquests llocs el malestar no es va canalitzar i aquest espai el van ocupar aquells que volien degradar més encara els serveis públics, aquells que amb estratègies comunicatives intenten que la gent siguin consumidors i no ciutadans. Per això sóc de l’opinió que cal combatre el que està passant des de tots els espais. Avui cal canalitzar el malestar amb mobilització i proposta. Potser així, més aviat que tard, podrem fer en primer lloc la trinxera més àmplia per després començar a construir. Arriba un tsunami que vol endur-se tot el que soni a públic i col•lectiu per substituir-ho per una paraula: privat. Per això crec que cal omplir tots els espais. I fer que tot aquell que s’hi oposi sumi per evitar que el somni dels traficants de vides s’acabi fent realitat.

One response to “s’encongeix el cor…perquè hi ha alternatives

  1. Carta d'avui a l'ARA:
    LA VELOCITAT DE L’ÒMNIBUS
    CiU ha agafat l’òmnibus conduït pel PP per anar més de pressa. Si tenen quatre anys, per què córrer tant en prostituir (llogar per hores) la sanitat, degradar el medi natural (motos), el social (Albiol), l’educatiu (menys professors) o l’econòmic (l’alarmisme inicial que ara refusen)? Si la dreta, agafats pel bracet, han fet ja el cim, on més poden anar? On ens porten?
    Antoni Cisteró (HistoriaMemoria)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s