Relfexions sobre pressupostos, mobilitzacions i democràcia

Un ajust inútil

“No hi ha més alternativa que l’ajust”, insisteixen des del Govern i se’n fan ressò diversos opinadors. “El pressupostos quadren”, em deia l’altre dia el periodista que m’entrevistava a una ràdio pública catalana. Però no és així. Els pressupostos són insostenibles socialment, des de la perspectiva de la despesa en salut o en educació no quadren. I el més greu, és un ajust inútil, que nos serveix per res. L’experiència grega, després d’ajustos interromputs, o les reformes iniciades no han fet una altra csa que empitjorar la realitat.

La consagrada “austeritat” té conseqüències en la vida de la gent, comporta destrucció de llocs de treball en àmbits estratègics (salut, educació, cultura…) i apuntala una espiral dins la crisi que no fa altra cosa que empitjorar la realitat en què vivim.

El problema de fons és que aquestes polítiques són l’expressió d’un pensament que fonamenta la sortida de la crisi en la pèrdua de drets: reduint costos laborals, abaratint l’acomiadament, aprimant el sector públic. Aquest pensament es fa palès en els comptes de la Generalitat de Catalunya, en les polítiques del Govern Zapatero o en el pacte de l’euro. I són l’expressió de governs que són incapaços de posar límits als mercats i que opten per acatar les seves consignes, costi el que costi, passi el que passi.

L’única coordinació econòmica a escala europea no és per emetre uns eurobonus que protegeixin països sencers de ser afectats pel joc dels especuladors, o per avançar en la regulació financera o posar límit als paradisos fiscals. No. Malauradament, l’única coordinació a escala europea es teixeix per promoure una agenda de retallades salarials i socials. Com a exemple, Grècia, on l’espiral de retallades sembla no tenir fi, i la situació en comptes de millorar sembla que només empitjora. En paral•lel, a casa nostra s’apliquen reformes doloroses per al gruix de la societat (reforma laboral, reduccions salarials, reforma de la negociació col•lectiva…) que no fan una altra cosa que empitjorar les condicions de vida de la ciutadania mentre no exigeixen res a les elits. Estem llençant-nos de cap a l’abisme, a una nova era d’expectatives encongides, com si no hi hagués cap altra possibilitat de resposta.

Tu retalla que jo defraudo

Les reformes adquireixen un to obscè quan des de les tribunes en les que es reclamen les reformes doloroses s’amplien privilegis. Bancs que executen hipoteques i desnonen els seus inquilins, mantenen bonus i s’atreveixen a ampliar retribucions. Un cas expressa com pocs el que ha passat en els darrers anys. Mentre Botín donava consells d’ajustos durs als diferents governants, entre els que no estava una millora en la lluita contra el frau, defraudava a hisenda un volum mínim de 200 milions d’euros com a mínim.

Tu vota que jo administro

En aquest context tan obscè les costures del teixit social salten, com també es desfan els fils que uneixen la ciutadania amb aquells representants polítics que creuen que poden tirar endavant qualsevol acció política, fins i tot aplicant retallades que van en sentit contrari al compromís electoral. Recordem que Mas s’havia compromès a no tocar la despesa en salut en els primers dos anys de legislatura. Aquesta concepció del “tu deposita el teu vot i jo faig amb ell el que crec” és el que expressa Mas en cada roda de premsa, i això fa saltar les costures, no només les socials sinó també les democràtiques.

És molta la gent que no pot més, i cada vegada hi ha més gent que no tolera que l’esforç es reparteixi de forma tan inequitativa, obrint-se un escenari d’extraordinària conflictivitat social que fa impossible la sortida de la crisi. Necessitem un gir en les polítiques actuals que desfaci les reformes doloroses per a la majoria. Les polítiques de retallades actuals es poden evitar. Negar-ho i vendre-les com a inevitables és empènyer la ciutadania a la resignació o a un nihilisme que com a contrapès a aquest pot acabar imposant una visió autoritària de la societat. I sigui com sigui, la sortida de la crisi necessita d’una cosa bàsica: legitimitat.

Democràcia o autoritarisme

És precisament en un context com aquest quan més calen instruments de decisió quotidiana, sense que sigui suficient la rigidesa d’un model representatiu que nega o posa moltes dificultats a l’expressió democràtica amb referèndums que puguin validar o rebutjar polítiques o governs. Una reforma democràtica profunda és imprescindible per encarar l’actual moment, perquè les polítiques que es facin hauran de tenir el suport de la societat, a no ser que es vulgui imposar mesures sense consens social, ignorant que aquesta imposició pot acabar en un fracàs econòmic, però també social i amb una forta degradació democràtica, i amb l’emergència de temptacions populistes i amb ribets autoritaris.

Si no és ara, quan s’han de crear canals per a l’expressió de la voluntat de la ciutadania sobre el gruix de les polítiques que s’estan realitzant? Però per aconseguir-ho cal donar totes les batalles, també les del marc representatiu, per plantejar regles més democràtiques, participatives i quotidianes. El camí no és un camí curt, ens espera un trànsit llarg perquè les resistències són i seran extraordinàries. Però és important saber que salten les costures, que cal fer un vestit nou, carregat d’equitat, de justícia i de democràcia. I que per fer el nou vestit cal la suma, una suma que pot unes vegades fàcil i altres vegades contradictòria i aspre, però que és imprescindible si volem ser més.

3 responses to “Relfexions sobre pressupostos, mobilitzacions i democràcia

  1. Suposant que la generalitat administrés les finances d'un estat independent o hi hagués un concert econòmic potser sí que em creuria aquest article. Però el cert és que el govern espanyol, forçat pels mercats i per la unió europea, ha posat un sostre al deute públic. Les previsions d'ingressos dels pressupostos de l'any passat van ser una mica inflats i, ara, ultrapassem de llarg el sostre de deute. Àdhuc amb retallades del 10% en tots els departaments, encara superem el sostre de deute. Potser que no siguem tan cínics doncs, i tinguem el coratge de lluitar per un concert econòmic o un estat independent que pugui garantir els serveis socials per tots els catalans.

  2. Soc una jove desenganya amb la politica. El tripartit em va decepcionar (un dels motius va ser els sous astronomics, com podia cobrar el Sr Montilla més que el president del govern espanyol? com és que un govern d'esquerres va permetre uns sous tan als per alts càrrecs i diputats?) però els qui hi han ara són pitxors! >< El Sr. Mas hauria d'abaixar-se el sou i també el dels alts càrrec, i en comptes d'això només fan que retallar en sanitat, educació, cultura i serveis socials. D'aquesta manera, els rics seran més rics i els pobres més pobres. Tot plegat fa fàstic. Sr Herrera, el que m'agradaria de veritat saber és quines polítiques duria a terme el seu partit d'ICV-EUIA si algun cop tingués la oportunitat de governar el solitari (sense el PSC). Estarien disposats a baixar-se els sous, prescindir de dietes, cotxes oficials, viatges en primera, sopars de lues, etc? En les poques ocasions que he votat ho he fet al PACMA, el partit antitaurí perquè crec més en els animals que en els polítics, m'agradaria saber si existeix algun partit d'esquerres que realment faci polítiques d'esquerres (no el PSOE). Per què IU ha permès l'arribada del PP a Extremadura??
    amb Ciu tenim les portes obertes al PP de bat a bat, molt trist tot plegat…

    Li escrit a vostè aqui perque em sembla un dels pocs politics cabals i coherents amb les seves idees…

  3. Sap si ha sortit ja publicat el projecte de la llei òmnibus perquè m'agradaria veure-la per poder saber tot el que es vol modificar. Ja que es impossible que els mitjans de comunicació parlin de tot el que es canviarà. Em sembla lamentable tot el que s'està fent però encara em sembla més lamentable que tot i la que està caient a sobre no es doni compte de que en aquest sistema si no votes no existeixes. Si la majoria de ciutadans som d'esquerres tindríem que guanyar, la desgràcia és que molts d'ells es queden a casa i només s'enrecorden del polític el primer dia que el comença a “fotre” retallant serveis públics o drets. PD: el convido a vostè i a tot el seu equip a Castellbisbal el dimecres a les 5:30 a l’assemblea amb el Catsalut per donar explicacions sobre el tancament del servei d'urgències. Només en tindrem de 8 a 20 i en agost de 8 a 15. Trobant-se l'hospital de Terrassa a uns 30 minuts i sense cap ambulància al municipi. També anirem a la conselleria de Salut a les 12 del migdia el divendres

    Més info

    http://www.facebook.com/pages/NO-al-tancament-Durg%C3%A8ncies-al-CAP-de-Castellbisbal/223624021004779

    FB: NO al tancament d'urgències al cap de castellbisbal

    http://twitter.com/#!/NTUCastellbisb

    Twitter: NTUCastellb

    Moltes gràcies per la seva feina! Tot i que avuí dia hi ha una majoria de dretes esperem que aviat giri la truita.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s