El problema no és (només)el Conseller Mena

És difícil anar més lluny del que ha anat avui el Consell Mena. No ha donat una sola dada. Ha parlat de casos de frau, però ha estat incapaç de donar un sol percentatge (excepte els percentatges en matèria d’immigració, es clar). I ha tingut un to desacomplexat, provocador. Ha estat capaç de canviar la versió a mitja compareixença (ara resulta que el que buscaven eran les adreces dels afectats i no evitar el frau).I per descomptat, ho ha fet sense respondre a les preguntes que li feiem (sobre la base de dades utilitzades, sobfe el conveni amb els ajuntaments, sobre que fer en el cas dels aturats de llarga durada).

El més greu però no són les característiques del personatge. El més greu és l’aval del Govern, és l’aval del seu President, quan aquest va declarar que si no fos per aquestes mesures no haurien pogut pagar al mes d’octubre (donant per bona la versió del frau massiu). Aquest és un Govern que té coratge (no s’han cansat de repetir-ho). Però el que no ens han dit és que és un govern valent amb els més febles i vulnerables. Un Govern que és capaç de quadrar el dèficit a cop de martells, però un martell que sempre cau sobre els mateixos sectors. El mes preocupant no és l’actitud d’en Mena, el més alarmant és que en el Govern dels millors el que merita és l’actitud desafiant, prepotent i de menyspreu que avui ha destil·lat el Conseller d’Empresa i Ocupació. De fet, és l’aval del president el que ha portat a fer les refromes que estan fent. El seu projecte és transitar de l’Estat social a l’Estat assistencial. Les mesures adoptades en la Llei de mesures fiscals i financeres van en el sentit de dificultar l’accés i d’endurir les condicions de protecció de la RMI. La seva reforma no només és una retallada, en la mesura que endureix les condicions d’accés; és també la supressió “del dret” a rebre la prestació, en la mesura que es condiciona a la disponibilitat pressupostària.

De fet, d’alguna manera, implica tornar a la situació del PIRMI de principis dels 90, que va ser superada per la llei de la RMI (amb govern de CiU) i per l’enfortiment de la prestació durant el govern d’Entesa. Fins ara, la RMI es configurava com un dret social bàsic de les persones en situació de pobresa (al mateix nivell jurídic i conceptual que qualsevol altre dret social), amb les modificacions que pretén el govern, hi ha un “retrocés qualitatiu”, s’acaba amb un dret social i es retorna a un escenari de prestació graciable no vinculada a la ciutadania social. Molt en la línia de la reestructuració neoliberal/asssitencial de l’estat de benestar (thatcherisme/reaganisme en estat pur).

Així, passem del model social-cristià de polítiques socials del pujolisme (inspirat en la democràcia cristiana europea) es veu ara reemplaçat per l’aposta neoliberal de Mas. Què valent que és aquest Govern!

One response to “El problema no és (només)el Conseller Mena

  1. Has estat molt bé avui en la compareixença de Mena i Cleries davant la Diputació Permanent. Considero que és necessaria una veu no només valenta davant aquestes injustícies, sinó coherent amb la seva acció política. A seguir així.

    Molt bé quan deies que no saps si el govern és amic dels negocis, pero que segur que no es amic dels ciutadans, sobretot dels més exclosos. Fa mesos que diem que aquest és un govern feble amb els forts i fort amb els febles.

    Davant aquestes violacions de drets, seguim atentament lactualitat dels aconteixements i combatem les injustícies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s