Democràcia o mercat

Aquesta campanya l’obrim en un dels moments més delicats de la nostra història. Més delicats des del punt de vista econòmic, però també des del punt de vista democràtic. A Europa estem vivint, amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol, un període de degradació democràtica i d’irracionalitat econòmica sense precedents.
No es tracta només de decidir entre unes o altres polítiques públiques. Es tracta de decidir quina democràcia volem.
Ho hem vist en el darrer any. Els anomenats mercats financers venen exigint de forma regular sacrificis en forma de retallades de la despesa social arreu d’Europa, que són acceptades amb entusiasme per bona part dels Governs, per exemple pel Govern català. Sacrificis que, evidentment, recauen en la ciutadania, que veu com les seves condicions de vida empitjoren.
D’aquesta manera, després de cadascuna d’aquestes ofrenes els mercats (els especuladors) són una mica més propietaris de les nostre vides.
Aquesta és la història grega des del inici de la crisi. Els ajuts del fons de rescat es donen a Grècia a canvi de sacrificis, en forma d’acomiadaments de treballadors públics, de reduccions de prestacions socials, de retallades salarials i d’impostos salvatges que afecten per igual a tota la població. El resultat és que l’economia grega està més enfonsada el 2011 que l’any anterior, amb una recessió que fa inviable el pagament d’un deute que no ha parat de créixer malgrat la brutalitat de les retallades.
Estant salvant als bancs alemanys i francesos castigant de forma brutal a la ciutadania grega, que pateix una situació socials cada vegada més degradada i una economia enfonsada i sense perspectives de futur. Els han deixat els diners al 5 o al 6%. i sota la condició de practicar retallades que impedeixen reactivar l’economia, menyspreant que aquestes condicions draconianes han portat a un país sencer al límit de l’explosió social.
Tots aquells sectors que defensen acríticament les imposicions del sistema financer i de Merckel i Sarkozy pretenen que l´únic camí sigui el plegar-se al deliri financer que està arruïnant Europa, que ja ha arruïnat Grècia, sense adonar-nos que després del sacrifici grec vindrà el sacrifici italià, per seguir amb l’espanyol.
I és en aquest context on cal preguntar-se perquè se li permet a la senyora Merkel poder consultar al Bundestag les condicions del rescat, i en canvi els grecs no pioden ser consultats sobre les condicions que se’ls imposa. Perquè ningú explica que avui la proposta per Grècia és sacrifici pels ciutadans, mentre que la sortida islandesa imposa el sacrifici als bancs.
Quan la democràcia és un problema pels mercats, el problema no pot ser mai la democràcia. El repte d’un governant que governa per la gent i no per qui especula és posar condicions als mercats.
Més democràcia vol dir una economia per tothom. Al servei de tothom. Que defensa l’interès general i que es confronta a l’interès particular. Democràcia vol dir recuperar la sobirania de la ciutadania per posar la política per sobre de l’economia.
És en aquest marc on s’ubiquen les properes eleccions generals. No és un debat només entre esquerra i dreta, és un debat entre democràcia o imposició dels mercats. I la tria no pot ser per optar entre els que es plegaran a la voluntat dels mercats a la velocitat de la llum, i els que es van plegar a la velocitat del so. De fet, ja hem fet les nostre ofrenes. La reforma laboral que no ens ha dut enlloc. O la reforma constitucional, impedint la convocatòria d’un referèndum per ratificar-la, que per altra banda ha estat absolutament inútil per millorar l’anomenada “confiança” dels mercats en l’economia espanyola. I després de cada ofrena hem acabat estat una mica més segrestats, amb menys democràcia, menys sobirans.
Aquest és el debat, quina democràcia i quina societat volem per nosaltres i pels nostres fills.
Sóc conscient que tot no ho podrem resoldre aquestes eleccions. Però crec que si no comencem a construir un pol no només d’esquerres i ecologista, sinó simplement democràtic en el proper Congrés és difícil que ens en sortim. Això és el que està en joc el 20N, que hi hagi una veu potent al Congrés que digui volem una cosa tan bàsica com més democràcia, es a dir, una economia al servei de la gent.

One response to “Democràcia o mercat

  1. Todo su argumento es falaz. No hay mas democracia que la de los mercados y usted lo sabe. Pretender hacerse el interesante adoptando la pose de defensor del pueblo. Es una ignonimia interesada y mediocre para medrar en los arrabales del sistema político.
    Si a Izquierda Unida le interesara el pueblo y la clase trabajadora, estaría apuntada al PP, trabajando desde dentro para que se abusará de la población O creando empresas y bancos donde no se explotara a los trabajadores.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s