EL PLA B DEL SENYOR MAS

És cert, a mi no m’han enganyat. Sabia que CiU era el partit de les retallades. Però el problema no som els qui no ens sentim enganyats, sinó una pràctica que han agafat ja com a costum: demanen el vot per defensar el país i expliquen que el vot era per avalar les retallades. I això és simplement un frau. Demanen el vot per tirar endavant el pacte fiscal i dos dies després de les eleccions aquest vot serveix per legitimar totes les retallades. En Mas s’havia cansat de dir que no podia presentar cap mesura perquè no sabia l’estat dels ingressos per a l’any vinent, però en tan sols dos dies ha estat capaç de presentar mesures d’un abast extraordinari, que no s’improvisen en tan sols 48 hores sinó que devien ser meditades i treballades molt abans. Les retallades arriben, el pacte fiscal s’esfuma.

Les mesures tenen el mateix denominador comú que han tingut tots els anuncis d’Artur Mas: paguen els sectors més vulnerables, mentre hi ha sectors que ni tan sols els toca. On està l’esforç de qui més té? Enlloc. I a més, enceta un camí d’irreversibilitat en fer que la lògica privada sigui la que acabi imperant en sectors tan estratègics com la salut. I aquells que parlen tant de la mala herència no expliquen que les finances de la Generalitat es troben a nivells similars que molts lands alemanys i que el problema és, sobretot, l’accés al crèdit i no l’herència.

Mentrestant ell va deixant una altra hipoteca de valor incalculable: la de la fractura social. Què representa per al país que una generació sencera tingui nivells més baixos en l’escolarització pública? Què representa que la salut l’anem privatitzant, abaixant la factura per a l’administració però apujant la factura als ciutadans i al conjunt de l’economia a l’hora de garantir l’accés a una sanitat de qualitat? Quina herència deixem quan el país es va fracturant, retallant en polítiques socials, deixant ja milions de persones a la seva sort, amb centenars de milers d’infants patint exclusió i pobresa? Aquesta és l’herència inquantificable que deixa Artur Mas.

EL problema és que aquestes receptes tan doloroses acaben aprofundint en l’espiral de fracàs cap on ens porten. En la darrera sessió de control vaig preguntar al president sobre les dades de l’atur a Catalunya, on liderem la destrucció d’ocupació del conjunt de l’Estat. I el president, alterant la realitat, va dir que era un problema del sector privat. La realitat és que avui Catalunya és líder en destrucció d’ocupació, destacant les dades d’octubre la destrucció de llocs públics, perquè la seva única estratègia és retallar, retallar i retallar. “Una major austeritat es traduirà en una prolongada recessió” explica un informe del banc d’inversions HSBC. No seria hora que comencéssim a pensar que el cal és un ajust del dèficit més esglaonat, mentre comencem a pensar amb una política d’ingressos més equitativa que permeti mantenir, i fins i tot ampliar, la inversió en l’economia productiva i en el manteniment de l’Estat del Benestar per garantir la cohesió social? A Islàndia van decidir salvar la gent i no els bancs. Avui a Islàndia comencen a recuperar-se. Poden continuar amb la lògica de les retallades infinites, però com a mínim que ho reconeguin: tenen un dèficit de sensibilitat social i un excés de dogmatisme econòmic ultraliberal.

3 responses to “EL PLA B DEL SENYOR MAS

  1. La gent hauria de sortir en massa al carrer. On coi s'ha ficat l'electorat d'esquerres?? la majoria absoluta del PP em sembla esgarrifant i el triomf de Ciu despres d'un any de retallades i més retallades em fa dubtar de la cordura d'aquest pais…

    Ens espera un futur més negre que un túnel de metro… només espero que l'esquerra hi pugui fer alguna cosa, encara que sigui des de l'oposició!

  2. Estic bastant d'acord amb voste amb l'analisi que en fa de la situacio i que les intencions de CiU fa molt de temps que estan planejades. No obstant te tota la “majoria” per fer-les, al cap i a la fi, en Mas te rao en el fet que l'han votat (aqui i a les generals).
    Mentre no veiem una “majoria” al carrer dient-li al Mas que no volem aixo que fa, te tota el suport de les urnes, no li sembla?

  3. Jordi, tot el suport vol dir, a les eleccions del parlament de Catalunya, crec que era aprox. un 23% de tota la gent que podia votar i a les generals més o menys 18%, recordo que vaig llegir. De poder fer les retallades sí que pot, perquè bé que les està fent, però això de la “majoria silenciosa” que sempre diu és bastant relatiu com això que els catalans han reafirmat el seu vot. A més recorda que a les generals l'han votat abans que publiquessin els pressupostos, o sigui que bàsicament han amagat a la gent els seus propòsits. Potser tenen el dret a fer-les, però almenys les haurien d'anunciar perquè tothom sabés què és el que va a votar. I encara que potser siguin més que nosaltres, sempre tindrem el dret d'indignar-nos i denunciar que s'estan carregant part de l'ocupació, l'educació i la sanitat públiques, perquè ens afecta a nosaltres també. Així que jo no trobo que ens haguem de resignar perquè “és el que vol la suposada majoria”. Malgrat tot, estic d'acord en el fet de demostrar al carrer que som molts, no sé si majoria, els que estem en contra de les seves polítiques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s