L’estreta relació entre les retallades i l’atur

Aquesta setmana una imatge ha passat desapercebuda. Mentre s’anunciaven unes previsions de recessió econòmica, totes les declaracions dels nostres governants es situaven entorn a si arribaríem als objectius de dèficit, com si una cosa no anés vinculada a l’altra. L’escenari de contenció accelerada del dèficit ens porta a un marc de major recessió, i per tant de major patiment. I malauradament, si acabem complint amb el dictat de la senyora Merkel el que sabem és que la situació econòmica empitjorarà de forma dràstica i el patiment es multiplicarà. I es que les dades de l’atur evidencien que allà on més es retalla més atur es genera. En qüestió d’un any Catalunya es caracteritza per ser un dels llocs on hi ha hagut un major ajust. En Mas li agrada presumir de ser un dels alumnes més avantatjats en la doctrina de l’ajust. I no tot és l’herència rebuda o el mal finançament. Ens trobem amb un Govern que ha renunciat a fer una política d’ingressos provinent de l’economia especulativa i de qui més té. No hi ha cap mesura de lluita contra el frau fiscal. I potser per això, perquè l’únic marge ha estat el de les retallades, en les darreres dades de l’atur Catalunya és la segona CCAA que més atur destrucció d’ocupació ha generat. Només ens superen les Balears, amb unes dades mot marcades per la forta estacionalitat en la creació i la destrucció de llocs de treball.
I curiosament, en aquesta setmana horribilis, la setmana on la corrupció moral i la política s’han barrejat en el veredicte a Camps, en la setmana de la involució a la justícia de la ma del ministre “progre” Ruiz-Gallardón, la setmana de la llei d’estabilitat pressupostària i escanyament econòmic… alguna cosa comença a canviar. Comença a construir-se un consens, encara que només sigui en el debat teòric i intel•lectual, que només retallant no anem enlloc. Aquest consens arriba a tal punt, que fins i tot en la setmana que els consellers presentaven els seus pressupostos de l’escanyament el seu president feia unes declaracions dient que només retallant no ens en podíem sortir. En la setmana que el ministre Montoro presenta la llei del dogma (la d’estabilitat pressupostària) sabem que dubten sobre si podran arribar a aquests objectius de dèficit. És cert que són casos flagrants d’un gran cinisme i d’encara més gosadia. Però la realitat s’hauria d’acabar imposant, a no ser que ens trobem davant uns dogmàtics que imposin la doctrina de les escoles de negoci i les necessitats del capitalisme financer per davant de les necessitats de la gent.
Les elèctriques sempre guanyen (mentre el país perd)
Per últim, un darrer apunt sobre la política energètica. De tots es sabut que en poc temps ens podríem torbar damunt la “turmenta” perfecte, quan comencin a pujar els preus dels carburants. Però les elèctriques es troben que es consumeix menys electricitat, i que en paral•lel van invertir, especialment en cicles combinats, que ara ja no s’utilitzen. Doncs bé, perquè es puguin amortitzar les inversions realitzades cal que no hi hagi un competidor que per llei té prioritat alhora de vendre l’electricitat: les renovables. Així que el nou ministre del ram ha trobat la solució; acabar amb el sistema de primes a les renovables. El més terrible és que aquesta solució en durà a una frenada de les renovables. No pagarem tant per les primes a les renovables, però pagarem per la importació de combustibles fòssils que posaran en marxa, entre altres, els cicles combinats. Un mal negoci pel medi ambient. Un pèssim escenari per la seguretat; necessitarem de central nuclears que amb els anys es faran més velles, i per tant, més perilloses. Pel país, un pèssim negoci, al condemnar-nos a una major dependència energètica. Per la generació d’ocupació un desastre; al carregar-nos un sector punter molt intensiu en contractació de ma d’obra i que podríem aspirar a liderar a nivell global. Però a aquells que han d’amortitzar moltes de les inversions realitzades frenar l’expansió de les renovables els hi suposa un negoci rodó. I el nou govern Rajoy està disposat a fer-ho possible.

One response to “L’estreta relació entre les retallades i l’atur

  1. No entenc massa d’economia però pel que fa a les energies renovables, molt em temo que les elèctriques també han investigat i força; saben com funcionen i com fer-les operatives, si no ho fan és per tenir també el monopoli i, arribat el cas d’un escenari de mancança energètica (és a dir de negoci per a ells), ser els únics que també tenen el monopoli del mercat en energies renovables. Malauradament, i com em temo que seguirà sent en els propers anys, el predomini dels “valors” del mercat sobre els valors socials, farà que aquests “senyors” apareguin amb la proposta quan els hi interessi econòmicament, no quan el planeta ja estigui fart, i pot ser ja haurem fet tard. Davant d’això hem de mobilitzar forces, actituds i recursos!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s