19f, sobren raons

Dimarts 14 de febrer, al programa Singulars, Jaume Llopis, empresari i professor d’Estratègia de IESE té un atac de sinceritat. A la pregunta si la reforma laboral servirà per generar ocupació diu que no. I aleshores li preguntes, perquè la considera útil i positiva. I amb tota la franquesa reconeix que servirà per bescanviar –trueque en castellà- treballadors més vells i més cars per treballadors més joves i més barats. Aquest és el sentit de la reforma.
Així, a l’empresari desesperat li marquen el camí. No li han ofereixen crèdit. No li proposen inversions en l’economia productiva d’aquells recursos que es podrien despendre d’una reforma fiscal que posés l’accent amb un major esforç de rendes de capital i economia especulativa. No proposen una reforma energètica que aposti per nous sectors. Li proposen la reducció dràstica del nivell salarial. La reforma laboral permetrà la reducció dràstica dels salaris. Al treballador, amb 6 mesos, no de pèrdues sinó de beneficis inferiors, se li podrà dir que s’ha de rebaixar el sou. I si no ho accepta, se l’acomiadarà baratet (fins a un 68% menys del que se li pagaria fins ara) per acabar substituint-lo per algú que podria ser el seu fill, cobrant molt menys.
El drama és que el preu que pagarem és massa alt. Massa alt perquè tindrem una societat més fracturada. Massa alt, perquè aquesta pressió de salaris a la baixa contribuirà a una contracció de l’economia. Massa alt perquè tot plegat suposarà un marc de relacions laborals i un previsible increment de la conflictivitat social. És a dir, després que els mercats han tirat un país, Grècia, pel precipici, ara ens col•loquen a nosaltres en el límit de l’abisme.
Portem ja uns anys de crisi, una crisi que va començar a EEUU, però que avui s’està acarnissant amb Europa. Algú hauria de treure alguna conclusió sobre les conseqüències d’un continent farcit de retallades, que s’acaba d’enfonsar, mentre un altre, on no es retalla en la mateixa proporció té dades que contrasten amb el que succeeix a Europa.
I no tot acaba aquí. En el plànol català, només han calgut 24 hores perquè allò que dèiem des de fa dies ho hagin acceptat des del govern, els comptes ja no quadren. Havien previst un creixement del 0.8% quan de tots era conegut que estàvem en un escenari de recessió. Però el problema no és només dels comptes, el problema és la política econòmica. Una política que busca retallar de forma accelerada, que acaba per deprimir més l´economia, i que incrementa la desigualtat. I davant aquesta obvietat, el govern respon amb les mateixes receptes, ara anunciant de nou l’enèsima retallada del salari dels treballadors públics.
Per tot plegat, la millor manera que comencin a prendre nota és que sortim molts al carrer, i que comencem a pensar en la necessitat de canalitzar social i políticament el nostre rebuig. El diumenge, el 19-f sobren raons, per omplir els carrers de totes les ciutats del país. Per dir prou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s