Fermesa senyor Mas. Fermesa

Fermesa. Plantar-nos. Dir prou. Demanar respecte. Fer l’impossible perquè no ens acabin trepitjant.

Aquesta és la proposta que li vaig fer al President de la Generalitat el passat dimecres, davant una actitud, la del Govern Rajoy, que assenyala amb el dit acusador a les CCAA, de malgastadores.

Però aquesta fermesa qui primer l’ha de demostrar és CiU a Madrid. Perquè part del problema és aquest. Si abans parlàvem de la manca de lleialtat a Catalunya dels 25 diputats del PSC que ocupaven un seient a la carrera de San Gerónimo, ara podem dir que els 16 de la federació nacionalista es dediquen principalment a defensar una ideologia profundament conservadora. Així, mentre el president parla d’una possible intervenció, aquesta intervenció és possible perquè la llei d’estabilitat pressupostària on CiU ha sumat els seus vots al PP preveu en els seus articles 19, 20 i 21 que es pugui intervenir a una Comunitat Autònoma en cas d’incompliment del dèficit o del regle de despesa.

Diuenelsanglesos que és en el detallonestà el diable. I és en el detallon s’ha posat la cotilla que permet que l’Estatintervingui la Generalitat, negant la possibilitatd’emissió de deute. En aquestallei hi ha un repartiment del deute que ésclarament favorable a l’administracióestatal.

Als passadissos del congrés, durant anys, vaig sentir que quan CiU governa a Catalunya, Catalunya no és un problema. I si ho diuen és per una raó molt simple; perquè saben que els interessos que defensen els diputats i senadors són uns altres. Fins ara, la CiU de Madrid ha estat, per damunt de tot, un grup al servei de determinats “lobies” i interessos. I la votació de llei pressupostària és un bon exemple. La van votar perquè així creien que complien amb els mercats. I quan es parlava de la possible intervenció de l’Estat sobre les CCAA pensaven que no anava per nosaltres. Però resulta que no. Que potser van per nosaltres.

Un dels problemes de la política catalana és que es pot dir una cosa i fer la contrària. En qualsevol país normal, si un es lamenta que et puguin intervenir i a la vegada ets coautor de la norma que et puguin intervenir t’acaben traient els colors. Aquí no. Malgrat això, crec que cada cop s’aguanta més el sobiranisme discursiu fet a Catalunya, i la submissió a altres interessos que es produeix tan bon punt trepitgen la capital de l’Estat. Així que ara, si volem demanar fermesa davant Madrid, a qui haurà de convèncer Artur Mas és al mateix Duran. Com diu Josep Ramoneda CiU ja no viu en l’ambigüitat, ara està en la més absoluta de les contradiccions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s