responsabilitats per Bankia

La crisi económica és profunda. I el més terrible és que la perspectiva és anar a pitjor. Fins ara la crisi estava sent profunda, i aquesta realitat es combinava amb un discurs que deia que no hi havia diners, que les retallades eren inevitables, que no hi havia alternativa. I la crisi a la vegada s’ha utilitzat com a excusa, per trencar consensos que en aquest país havien costat molt construir. El marc de relacions laborals consagrat fins i tot a la Constitució salta pels aires amb la darrera reforma laboral.  La crisi és l’excusa per obrir la porta a un escenari recentralitzador que dinamita l’Estat de les autonomies i que situa a les CCAA com les responsables de tots els mals. La dreta arreu està aprofitant per desmantellar en pocs anys el que en una altra situació hauria costat dècades. I la dreta espanyola en particular pretén aprofitar per dur a terme una recentralització que en un altre moment hauria estat impensable.

Però a aquesta crisi económica i social se li suma ara una crisi ética, moral i democrática de proporcions insoportables.El cas bankia fa explotar totes les contradiccions. Posa de manifest que és mentida que no hi ha diners. Situa la responsabilitat allà on està –no en els usuaris dels serveis públics, o amb el discurs moralitzant que hem estirat més el braç que la màniga- sinó en els sector financer desregulat que durant anys ha mantingut artificialment alts els seus actius immobiliaris, ha repartit dividends, ha pagat i indemnitzat escandalosament als seus directius, i va aconseguir, en els anys de vaques grasses, i amb la connivència dels partits majoritaris i del Banc d’Espanya que no es regulés la sobre exposició a l’endeutament privat (de particulars i empreses).  El cas Bankia fa inversemblant les explicacions de les retallades en salut o educació –inversions que no són considerades sistèmiques- quan en sentit contrari es produceixen injeccions de diner públic que es produeixen en el sector financer. El cas Bankia és el que posa de manifest la immoralitat de les polítiques del BCE, que treballa per interessos que tenen molt poc a veure amb els de la gent i de l’economia productiva, i no dels interessos ni dels països, ni de la seva gent, ni de les empreses que fan economia productiva, quan avui són capaços de finançar als bancs al 1% perquè aquests financin a les administracions al 6%. O dit d’una altra manera, fent que les ineficiències del sector financer es financi amb la depauperació dels nostres drets. Però el cas Bankia, es fa insoportable en termes morals, i per tant també democràtics, quan a més de tot això, després de la intervenció de l’Estat es  mantenen els desnonaments. Els seus actius immobiliaris no serveixen per fer polítiques públiques a favor dels milers de gent que es queden sense una llar. I tot, amb l’agreujant de la negativa a determinar les reponsabilitats polítiques de tot plegat, i es neguen a investigar les possibles derivades, amb responsabilitats judicials incloses.

És en aquest marc on cal una resposta contundent. Una resposta, que a la necessitat de construir un consens que sumi esforços per acabar amb les polítiques que apuntalen aquesta austeritat obessiva, se li sumi una reacció que expressi que no hi ha impunitat. Per això hem volgut expresar, adreçant-nos en un marc empresarial, la necessitat de determinar les responsabilitats polítiques, però també les judicials. Sé que aquest no és la única iniciativa –tenim la del 15mparato- però cal sumar nous actors polítics, socials i econòmics, que es sumin a la necessitatd’exigir aquestes responsabilitats.

One response to “responsabilitats per Bankia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s