Construïm l’Alternativa

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Us deixo aquí l’article que m’han publicat avui a El Periódico
Construïm l’Alternativa
Cada setmana tenim 2.000 nous aturats. 250.000 famílies viuen sense cap ingrés. Comencem a tenir problemes de malnutrició infantil. Aquests són alguns dels rostres de la fractura social de dos anys de polítiques d’austeritat i retallades. Mentrestant, els paladins de les retallades, CiU i PP, ens anuncien l’entrada en una nova fase de la doctrina del shock, amb una nova pujada del IVA als productes de primera necessitat, retallada de sous, i qui sap si pensions i prestacions d’atur, al mateix temps que degraden l’educació i sanitat públiques. Tot i que ja sabem que a més retallades, més dèficit i més atur, els nostres governants accepten, i fins i tot alguns demanen anar més enllà com el president Mas, als dictats de Merkel i del FMI, encara que això suposi entra en depressió. Tot plegat ho fan amb un relat que fa aigües des que a l’habitual discurs del “no hi ha diners, no hi ha alternativa”, se li ha sumat el “si hi ha diners” per rescatar bancs.
A aquesta actitud s’hi suma un increment de la desconfiança en la política i la crisi institucional i democràtica que viu el país. Una crisi que la dreta alimenta cada dia sense escrúpols sabent que com més creix la desconfiança, més lluny està la seva pèrdua del poder. Unes sensacions que se sumen al fet que molta gent creu que la política avui no pot canviar la realitat.
Per altra banda emergeix des de diferents sectors la necessitat d’articular una alternativa política real que pugui derrotar les polítiques d’austeritat. I en aquest context, l’esperança torna a estar en la gent. En la que es mobilitza, en la que s’organitza per acompanyar a la gent que pateix. En els treballadors públics que malgrat les retallades garanteixen nivells de qualitat per damunt de les prioritats pressupostàries.
I és mitjançant la política com en els darrers anys hem estat més a prop de derrotar les polítiques d’austeritat. Així ha estat en les darreres eleccions a França on han guanyat les polítiques contràries a l’austeritat; a Grècia, on Syriza ha estat a punt de vèncer. Podem copiar a Catalunya aquesta experiència? Podem aprendre moltes coses de Syriza, o del moviment de l’Esquerra Verda Islandesa o fins hi tot dels canvis polítics i socials que ha viscut Amèrica Llatina. Però a Catalunya aquesta alternativa ha de tenir dos eixos, tenint en compte que tant l’eix esquerra-dreta com l’eix nacional formen part de la nostra identitat de país.
Hem de construir una alternativa que rebutgi les polítiques d’austeritat i les retallades, que rebutgi el pacte fiscal europeu i rebutgi l’acord que ha consagrat a la constitució espanyola les polítiques neoliberals. Una alternativa que es construeix des de l’oposició a les retallades i des de la construcció d’un pacte social basat en l’equitat. Una alternativa que entén el marc de la mobilització com una eina imprescindible per canviar consciències i expulsar la resignació, però que sap que a la mobilització cal que hi sumem nous elements. Una alternativa que entén que hem de sortir de la crisi amb un model d’economia verda, que genera ocupació avançant-se a la propera crisi, l’energètica, amb un clar contrast a un model antic i obsolet com el que representa Eurovegas.
Una alternativa que defensi la sobirania popular davant l’Estat Espanyol i els mercats i que defensi el dret a decidir què volem ser com a país, sense límits.
Una alternativa que repensi la política, especialment el funcionament dels partits, i la manera de canviar la realitat més enllà de l’espai institucional. Però el repensar la política ha de combinar-se amb la necessitat de recuperar l’espai i el sentit de la batalla institucional, perquè aquesta estigui al servei del 99% de la ciutadania.
Com ho construïm? Una possibilitat passa per no entendre el moment històric que estem vivint, que totes les energies que s’estan expressant busquin la confrontació electoral, i des de l’atomització no siguem capaços de vestir aquesta alternativa real que pugui derrotar a CiU. Aquesta és l’opció del competir, però el que cal és cooperar.
Avui a ICV-EUiA les enquestes ens situen en el millor resultat obtingut fins ara. És a partir d’aquí, des de l’ambició, que hem de dir que avui podem ser una peça clau per articular políticament la corrent social que reclama una alternativa. Però també des de la modèstia hem de dir que hem de ser més per construir una alternativa. Des d’aquells que avui fem oposició podem cooperar, gestionar la nostra diversitat i en base a un acord vestir aquesta alternativa.
No soc ingenu, sóc conscient de les dificultats organitzatives i d’identitat. Cal generositat, però abans, necessitem d’una esquerra que no s’enamori de l’estètica d’un bon naufragi. I cal fer-ho perquè tenim l’oportunitat i perquè tenim la responsabilitat d’aconseguir-ho, per reconèixer el país en que vivíem, sent útils a milers de persones de les classes populars i mitja que veuen com les seves condicions de vida empitjoren dia a dia, però sobre tot per lluitar per un país millor, en igualtat, en ecologia, en llibertat.
Lula després de ser escollit President del Brasil va dir que tot i guanyant les eleccions, no tindrien ni de bon tros el poder, doncs les elits econòmiques seguirien on són però seria el primer pas per disputar aquesta batalla i acabar amb la bogeria que estem vivint i amb aquells que estan aplicant aquestes polítiques econòmiques.
Joan Herrera
Secretari General d’ICV

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s