Moment extraordinari…

Moment extraordinari decisions extraordinàries. Aquesta ha estat una de les màximes més repetides durant la campanya electoral. Però en canvi, a les portes d’aquesta nova legislatura les polítiques es continuen fent com gairebé sempre.
Tot sembla indicar que aquesta nova etapa s’iniciarà amb un ajust pressupostari extraordinari de més de 4.000 milions d’euros. Les exigències deriven de la doble imposició de l’ajust del dèfici – 1.700 milions d’euros – i 2.300 pel pagament d’interessos. En tots dos casos seguim una política marcada per un consens que obliga a ajustar dèficits tot i que l’ajust després acabi suposant uns efectes devastadors sobre els drets de la gent, la marxa de l’economia, i finalment sobre els ingressos de l’administració sense aconseguir els efectes que buscava la retallada en qüestió.
En l’altre capítol, el del pagament d’interessos com a primera prioritat, ni tan sols es planteja un escenari de renegociació i reestructuració del deute, degut a que l’article 135 de la Constitució i les lleis d’estabilitat pressupostària, la catalana i l’espanyola, determinen que abans que res s’han de pagar els deutes amb les entitats financeres i treu del primer lloc del rànquing els ciutadans. La doble imposició porta al país a un escenari social, laboral i econòmic desastrós. Si un ajust menor ha tingut efectes desastrosos sobre l’economia i la garantia dels drets elementals – salut, educació, prestacions socials – podem imaginar les conseqüències d’aquesta retallada?
Així, el moment no només és extraordinari. Necessita de respostes urgents i diferents. I aquestes respostes s’han d’encarar abans que es constitueixi el Govern, amb l’objectiu que ho faci des d’altres bases. El resultat electoral ha estat un sever correctiu per CiU per les seves maneres de fer. D’aquí que haguem insistit en la necessitat d’una trobada, entre les diferents formacions polítiques i els diferents agents socials per aconseguir el consens sobre el que és urgent: la necessitat d’acabar amb aquesta austeritat dogmàtica.
Es tractaria d’aconseguir una proposta que ens permeti fer un plantejament unitari i compartit contra els objectius de dèficit, i el repartiment inequitatiu entre Estat i CCAA. En segon lloc, plantejar una modificació de les lleis d’estabilitat pressupostària. I en tercer lloc, tenir una proposta de reestructuració del deute. Així la cimera, hauria de tenir tres temes a encarar; el primer d’ells, les polítiques d’austeritat, el segon d’ells la necessitat de xarxes socials que permetin acompanyar els sectors més vulnerables, i el tercer d’ells, la urgent resposta dels desnonaments.
Malauradament sembla que les respostes extraordinàries d’alguns davant moments extraordinaris es referien a altres temes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s