La gesticulació de CiU i ERC

La política en general i la política catalana en particular té un excés de gesticulació buida de contingut que s’ha tolerat en altres èpoques però que en els temps que corren es fa insuportable.
Així, aquesta setmana CiU i ERC pretenien compatibilitzar el tancament d’escoles o mantenir la possibilitat d’aplicar la reforma laboral en l’ajust  a la funció pública per després fer veure que en una Cimera Econòmica i Social que practicaríem un artificiós ‘entre tots ho farem tots’, fent veure que acordàvem mesures quan en realitat res es mou.
Es pretenia fer una cimera sense haver fet balanç en el compliment dels acords anteriors. I es volia fer després que el Govern, amb les seves mesures, ha dinamitat tots els ponts dinamitats amb els agents socials i ni tan sols els ha convidat. Sense convidar sindicats, la Plataforma d’Afectat per la Hipoteca, la Plataforma en contra de les Retallades, per citar-ne només alguns.
La societat catalana avui viu una situació límit. I el més preocupant és que el Govern ha decidit no governar. El gir social que van anunciar CiU i ERC no es veu per enlloc. I el que de veritat ens caldria és una reorientació radical de la política econòmica i social que no arriba.
Avui, més que mai, cal definir un full de ruta que comenci per denunciar aquelles lleis que agreugen situacions ja de per si desesperades, com l’aplicació d’una reforma laboral que serveix per deslocalitzar empreses amb acomiadaments més barats que mai.
És hora que entenguem que no es tracta de seguir en la mateixa estela de l’austeritat, discutint si gestionem més o menys misèria, si retallem 4.500 o 2.500 milions. Perquè això és un suïcidi econòmic i un delicte social.
El govern, i els que li donen suport parlamentari, haurien de definir una estratègia que no aspirés a gestionar aquesta misèria sinó a superar-la. Tota política que busqui l’estabilització de les finances públiques hauria de vincula-ho a un nivell d’atur reduït, a una política fiscal que garanteixi l’Estat de benestar i a la convergència en despesa i prestacions socials amb els països més avançats de la UE.
Podríem impulsar una nova política fiscal que inclogués la recuperació immediata de l’impost de successions, la introducció d’impostos ambientals i un pla de lluita contra el frau estimat en 16.000 M€.
I encarar el debat del deute. Avaluar el deute, la seva càrrega financera i fer propostes de revisió de condicions financeres i de  reestructuració del deute. Hi ha coses que es poden fer, com per exemple donar prioritat al pagament de les despeses en salut, educació i serveis socials i pagar les entitats del tercer sector social i a les farmàcies. I per altra banda renegociar amb les entitats financeres el pagament dels interessos del deute.
No és veritat que no hi hagi propostes. El que falta és voluntat d’acordar-les. I el que cal, més que mai, és una política que es posi al servei de la gent: parca amb gestos i plena de continguts, no tan preocupada per la trobada, i més amoïnada per la proposta concreta i per l’acord.
Durant molts anys molts ens van dir que no es podia canviar la legislació hipotecària, i ara, una resolució dels tribunals europeus és la que posa en evidència al sector financer i a tots aquells que han defensat els seus interessos. En la política econòmica es tracta d’evidenciar que hi ha alternativa. I aconseguir que d’una vegada per totes les coses comencin a canviar.

Publicat a El Mundo el 17 de març

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s