L’enèsima

Dilluns tenim l’enèsima cimera, una paraula excepcional en la majoria de països. Una trobada més a Catalunya.

 

Si el Govern està envoltat de casos de corrupció, les propostes concretes en contra la corrupció les podem rebutjar en un ple el Govern, però el que segur que ni falla és la convocatòria d’una una cimera.  Si tenim crisi, per què aprovar uns pressupostos per encarar-la, si podem convocar una cimera amb els agents socials. Si hem de decidir qui participa d’un Pacte Nacional pel Dret a Decidir on participin actors socials convoquem una cimera. Dels acords i compromisos gairebé no se’n parla.

 

Fins el moment, i pel que aparenta, pel Govern Mas, el més important és omplir el moment, fer una bona funció. El més rellevant és per tant l’escenari. És normal, un Govern que no governa, que no decideix, ha d’omplir d’escenaris els espais buit que deixa la seva no política.

 

Aquesta propera setmana s’aprova per fi una Comissió Parlamentària per l’exercici del dret a decidir. Res extraordinari en un país normal. Totalment excepcional per part d’un Govern i els partits que lo donen suport. Però finalment tindrem un marc parlamentari.

 

En paral·lel es convoca el Pacte Nacional pel dret a decidir on participin entitats. Seria raonable que haguéssim definit les condicions prèvies? Si el dret a decidir no ha d’anar associat al Govern sinó al Parlament, no hauria de pilotar la convocatòria el Parlament?, però aquest Govern té una pulsió natural; mai desaprofitar l’oportunitat de convocar una cimera, i aquí estem, a la porta de l’enèsima. Un cop més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s