Prioritzar i no gestionar

 “Hola som aquí, encara que no ho sembli”. Aquest podria ser el titular a destacar de la roda de premsa feta per Artur Mas per explicar l’acció de Govern per la legislatura després de portar 6 mesos des de les eleccions passades. En un context d’emergència social, resulta que el Govern ens anuncia les mesures al cap de sis mesos, i ens anuncia que farà allò que s’havia compromès a fer fa temps (per exemple la reforma del Servei Català d’Ocupació per final d’any, tot i haver-se compromès per finals de juny, i havent acomiadat a més de 100 formadors ocupacionals). 
És molt demanar que deixi de dir què vol fer i que faci d’una vegada? Per exemple canviant la llei d’estabilitat pressupostària, la de Catalunya i plantejant una reforma a nivell d’Estat. Podria aprovar ja totes les mesures acordades en matèria d’ingressos i alguna mesura de lluita contra el frau fiscal. Pensa dir alguna cosa entorn al Consell d’Europa més enllà d’adherir-se al Pacte PP-PSOE? 
A aquestes alçades no ens val un President que ens digui “hem d’estar preparats per quan la recuperació arribi, perquè tard o d’hora arribarà”, amb una renuncia explícita a ser part de la solució. El que ens proposa és “qui dia passa any empeny”. I això per a una majoria de catalans i catalanes és dramàtic. Perquè cada cop a més gent els hi costa passar un dia més sense feina, sense prestació d’atur, sense RMI, sense beques menjador… 
En Mas podria haver guanyat una mica de credibilitat responent als problemes de la gent, que són molts, i en destaquen dos; l’atur i la desigualtat. Podria haver desgranat alguna proposta concreta. Però res. Continuem davant del govern de les cimeres, els pactes, i ara el plans, però sempre sense dotació pressupostària perquè simplement no es vol prioritzar. 
Fa tan sols dos anys aquest va ser un del Governs d’Europa més entusiastes amb les polítiques d’austeritat – fa tan sols 12 mesos va anar a Portugal a posar al govern de Passos Coelho com un exemple a seguir. Ara diu que aquestes polítiques venen imposades. Però al Govern Mas li falta la convicció d’entendre que en els temps que corren calen dues coses: sensibilitat social per combatre la desigualtat, ja que la redistribució és el millor instrument per sortir d’aquesta crisi i estratègia política per derrotar les polítiques d’austeritat. Aquest govern ni vol, si sap, ni pot fer front a l’austeritat. 
Dimecres passat vaig estar a Ítaca, a la del barri de la Torrassa a l’Hospitalet. Ítaca és un casal infantil que arriba cada any a centenars de joves i infants. La llibertat en aquests barris i en moltes llars rau en què un nano no perdi la infància l’estiu del 2013. Que això sigui possible no és gaire complicat. Però necessitem d’un Govern que estableixi prioritats. Mentre això no passi, crec que la responsabilitat de molts, també la meva és construir les bases perquè en aquest país sigui possible una alternativa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s