Només es tracta de prioritzar i governar, president

Atur prolongat. Prestacions que s’acaben. Legislació hipotecària que desnona famílies senceres. Més famílies en situació vulnerable que mai. 17 d’extrema pobresa. I segons l’estudi de l’observatori de la vulnerabilitat 7 de cada 10 famílies no poden garantir als seus fills una alimentació saludable. 4 de cada 10 no els hi poden pagar el menjador.
Però tot i això, les partides en beques menjador s’han reduït (de 42 milions a 27). El que es destina a famílies amb especial vulnerabilitat s’ha quedat reduït a … zero. Mentre l’any passat es van destinar partides extraordinàries per l’estiu, aquest any, potser perquè si que estem en l’aplicació duna retallada efectiva que redueix les inversions en més d’un 20%. Les beques menjador han estat minses (no tots els infants amb dret a accedir-hi ho han pogut fer) i els pagaments han arribat amb molt retard – en alguns casos al mes de març, fent que moltes famílies només portessin als seus fills al menjador a partir que es comencés a pagar.
Sigui com sigui, fa setmanes que moltes entitats han donat la veu d’alerta. Ha arribat l’estiu, i amb aquest, molts infants que se’ls hi garantia el dinar a escola, se’ls ha deixat sense el que ha estat aquest curs un dels seus principals àpats durant tot el dia. El govern podria haver donat resposta. I ha tingut multitud d’ocasions per fer-ho. La denúncia de les entitats. Una pregunta meva al president en sessió de control fa un mes. Dues interpel·lacions fa quinze dies. Tots els Consells de Govern. O la petició de les entitats del tercer sector aquesta mateixa setmana. Però no ho ha fet. 
FInalment, potser perquè alguns van entendre que tot té un límit, i davant la por a una possible derrota parlamentària, CiU es va veure obligada a aprovar una moció que diu dues coses substancials: que l’any vinent els recursos que es destinin a beques menjador han de ser una partida pressupostària oberta, sense limitacions. I que abans de 10 dies han de posar els recursos suficients – sigui aprovant unaconvocatòria extraordinària, sigui ampliant convenis – perquè tots els nens i nenes que ho necessiten puguin accedir als casals d’estiu i a una alimentació que garanteixi que no s’incrementa la malnutrició.
No sé si el moment actual dona per atendre totes les necessitats. Però fins i tot en un moment com l’actual, canviant l’ordre de prioritats, podrien haver resolt fa temps el que qualsevol societat hauria de resoldre. Però potser no ho han fet, entre altres motius, per dues raons: la realitat de determinats barris i de determinades famílies és invisible per al gruix del govern, i per qui decideix quines són les prioritats de despesa que es fixen. El segon motiu és la centrifugació de responsabilitats, és la concepció que ja ho solventaran altres, siguin els serveis muncipals o les entitats del tercer sector.
Cert. Una moció no canvia la insensibilitat d’un govern. Però la denúncia, el control i ara el mandat del Parlament haurien de fer que el Govern, encara que sigui arrossegant els peus, faci ua política digne. Perquè la dignitat està en què un país i el seu govern facin tot per garantir els tres àpats. El 16 de juliol veurem que passa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s