Reflexions sobre com i què volem decidir

Volem decidir. I ho volem fer sobre tot. I volem decidir també quina es la relació que tenim amb la resta de l’Estat. Aquest és el compromís que hem expressat sempre i en tot moment des d’ICV (i des del conjunt de la coalició amb EUiA). El nostre compromís, des d’una força política plural com poques, ha estat inequívoc. I ho ha estat en tots aquells passos imprescindibles per guanyar aquest dret: en la declaració del Parlament, en l’acord entorn a una data i a una pregunta i en la petició al Congrés per a que aquest autoritzi la pregunta. No hem tingut cap problema en fer-ho i en plasmar-ho en propostes, proposicions i acords.

Però, dit això. Què ens juguem en aquestes eleccions europees? La sobirania d’una Europa que porta massa temps i de forma profunda cedint protagonisme als mercats per davant de la democràcia. Una Europa on està en joc un contracte social que està saltant pels aires, i on sembla que aquell binomi democràcia-drets socials està a la corda fluixa després de cada petició redoblada per comissaris que demanen més sacrificis.

En aquest debat, el nostre compromís és a favor de la sobirania. De tota la sobirania. I entre aquestes estarà la demanda de l’exercici del dret a decidir. D’aquí que, com no podria ser d’una altra manera, defensarem aquest principi (pràctic i no només teòric) en el programa i en allò que facin els nostres representants al Parlament Europeu. A les europees hi ha tres principis que moltes forces polítiques recollirem: que es pugui convocar la consulta, que la UE defensi aquesta convocatòria i que a més respectin els seus resultat. Però una cosa és això i l’altra és pactar un programa comú que serveixi per a que aquest tema es converteixi en l’únic de la campanya. Així, de la mateixa manera que no se’ns cauen els anells per pactar amb qui faci falta per reclamar l’exercici pràctic d’aquest exercici, tampoc som partidaris de convertir aquesta demanada en l’únic tema de debat.

Som molts els que defensem el dret a decidir. A Catalunya, una immensa majoria. I a la vegada no tots coincidim en la manera com fer-ho. Hi ha qui creu que la manera de fer-ho és fent aparèixer aquest debat com a única qüestió. O amb aliances amb aquells que ni tan sols respecten els drets més bàsics d’altres pobles. Potser és hora que algú es pregunti sobre si realment el més honest alhora de defensar aquest exercici és l’acord, no tan sols en allò més substancial sinó, a tot hora i en tot moment. I sobretot, si el més intel·ligent és expressar debilitat perquè no hi ha un programa comú, o expressar fortalesa per allò que compartim.

Un dels múltiples tuits que rebo em preguntava què s’havia fet malament perquè el PP ens felicités pel no acord. I la resposta és senzilla. El que s’ha fet malament és voler buscar una foto innecessària i posar l’accent en el desacord, quan en allò substancial les forces polítiques catalanes i les socials anem tots a una. Quan estàvem a les portes de pactar la pregunta i la data, hi ha qui es preguntava que teníem que amagar, com si assenyalar un responsable permetés passar millor el rasclet. Ara, quan tots sabem que aquells que hem defensat el dret a decidir i cadascú a la seva manera portarà en el programa aquesta reivindicació, hi ha qui vol fer veure que hi ha una profunda divisió, quan la diferència rau en com encarem el debat; si com un únic debat o com una part d’aquesta sobirania que també ens manlleven els mercats i l’arquitectura institucional europea (amb el BCE inclòs).

Trobar (falsos) enemics interns també pot tenir un cert recorregut electoral. Però la qüestió és si el procés el fem amb un càlcul constant, però ajuda més aviat poc a construir absolutament res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s