TOTES LES VÍCTIMES

“No creguem en les pistoles, per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha fet”.
Aquesta lletra, cantada per Raimon en “D’un temps d’un país”, expressa amb nitidesa el sentiment de moltes persones, en dies com els d’avui. Un rebuig a la violència, expressada en totes les circumstàncies i en tots els contextos.
I expressada avui, amb una traducció molt concreta, perquè concret i específic és l’atac del govern israelià sobre la població palestina.
Un rebuig que se suma al rebuig a totes les violències, totes i sense excepció. Però la pregunta a fer-se és per què els nostres governants guarden tant silenci?
Ahir li vaig demanar al president del meu país que condemnés els bombardejos sobre Gaza. I em va respondre parlant de totes les violències. Parlant de l’abatiment de l’avió a Ucraïna, que condemnem. De les massacres de Sudan, que condemnem.
Però el problema avui és un altre. El problema és que mentre tots condemnem l’assassinat de joves israelians, alguns justifiquen com a defensa el que és un àtac i un càstig col·lectiu, amb més de 3.000 ferits i més de 600 morts, un terç dels quals són infants. I la comunitat internacional i els nostres governs parlen a micròfon tancat, però quan s’han d’expressar callen.
Algú podria imaginar que un govern democràtic mantingués acords amb un govern fanatitzat, com es mantenen avui amb el govern d’Israel?  Avui, el govern de Netanyahu és un govern que actua segrestat per grups d’extrema dreta. I de la mateixa manera que a ningú se li ocorreria signar acords amb governs o faccions fanatitzades, seria bo que els governs suspenguessin acords amb aquells que vulneren drets humans.
Però el govern del meu país no està a l’alçada. I necessita parlar de l’avió abatut a Ucraïna per amagar que no ha volgut demanar a Israel que ratifiqui l’Estatut de Roma pel qual s’estableix la Cort Penal Internacional. Es van negar a demanar a Israel que s’abstingui d’utilitzar el càstig col·lectiu; a publicar els acords signats per part del govern amb empreses i institucions israelianes; a aturar acords amb empreses i institucions que tinguin un paper directe i demostrat en l’ocupació i colonització il·legal de territoris palestins.
Sento parlar d’Israel i de la seva violència, però es que és una violència que emana d’un estat i no d’una fracció armada. I és la violència que està colpint el món.
Com molts i moltes altres, defenso el dret a existir de l’Estat d’Israel i de l’Estat palestí. Defenso que poden conviure. I afirmo que la fredor, la indiferència o la neutralitat davant un atac tan descomunal no és només posar-se al costat de l’opressor, sinó no ajudar a buscar solucions no només per a Palestina sinó assistir a la deriva autoritària d’un govern fanàtic i radicalitzat, factor principal de desestabilització a la Mediterrània.
No hi haurà pau amb tanta injustícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s