Intervenció en la compareixença d’en Jordi Pujol

El-lider-de-ICV-Joan-Herrera-p_54426006790_54028874188_960_639

Us deixo el text aproximat de la compareixença d’en Pujol realitzada el 26 de setembre de 2014

Sr. Pujol.

Davant dels fets coneguts, dels que estan per conèixer, i de les causes obertes contra vostè, i contra diversos membres de la seva família hi ha tres explicacions possibles.
1a. Explicació. Què vostè es va descuidar de declarar davant d’hisenda una quantiosa fortuna.
2a. Que estiguem a més davant d’un entramat familiar, en el que la seva família s’ha aprofitat de les seves relacions de poder.
3a. Que es tracti d’una manera de funcionar en que el seu entorn, el seu partit (com a mínim) i gran part de l’empresariat
Davant d’aquests tres escenaris, vostè, en la carta en la que confessa ser, com a mínim, un evasor fiscal, es compromet a col·laborar amb la justícia. Però l’actitud que se’n desprèn és la d’obstruir.
Vostè ha optat per la defensa penal i per la defensa del  seu patrimoni, com ho han fet altres persones que han delinquit. La seva actitud s’assembla poderosament a la de Fèlix Millet i Jordi Montull.
Però vostè, sr. Pujol no és Fèlix Millet. Vostè ha estat President de la Generalitat durant 23 anys. El president 126 de la Generalitat.  Vostè és el pare d’un dels principals partits d’aquest país. Vostè és un dels pares de la Catalunya moderna.
I per això la nostra responsabilitat és demanar-li la veritat. Fins avui, dos mesos després d’una explicació mitjançant carta, no ha donat explicacions. Ni ha admès preguntes. Ni ha comparegut.
La manca d’explicacions només s’explica per una raó. No estem només davant del greu cas d’algú que ha defraudat a hisenda, l’actitud obstruccionista només es pot explicar si del que parlem és de tota una trama, familiar, però una forma que expressa una manera de Governar. Estem davant dels tres escenaris.
En tot cas, avui té una fantàstica oportunitat per desmentir-me, contestant moltes preguntes que m’han fet arribar centenars de ciutadans, responent a totes i cadascuna de les preguntes que li farem.
1er. Ens podria fer arribar l’herència de Florenci Pujol? I la declaració de voluntats de la suposada herència que desconeixia la seva pròpia germana? On està la protocol·lització d’aquest testament hològraf?
2on. Ens pot dir el volum patrimonial de la seva família? Quines quantitats es disposa a l’any 1980 i quina és l’evolució patrimonial
3er. Té vostè o la seva esposa més diners a l’estranger?
4rt. Ens pot dir qui va ser l’administrador de la suposada herència on el va guardar?
5è. El 22 de novembre del 1983, en sessió informativa l’aleshores Conseller d’economia diu que el diner de les accions de Banca Catalana es van convertir en aportacions a fundacions? Ens podria dir a quines fundacions.
O va vendre vostè accions de Banca catalana abans s’intervingués aquesta entitat, aprofitant-se d’informació privilegiada, donant peu a part de l’origen de la fortuna, i estafant milers d’estalviadors?
6è. És veritat, com explica Jose Antich en el seu llibre, el Virrey, que vostè va ordenar que s’adjudiqués la construcció de l’autopista Terrassa-Manresa a Ferrovial, perquè a partir dels sobrecostos de l’autopista, es pogués pagar el deute generat per l’operació reformista?
7è. Que va voler dir entorn a les declaracions del 3% del ex-president Maragall que si es parlava d’això a vostè li obligarien a estirar de la manta? Podria fer el favor de fer-ho, estirar de la manta i així conèixer i saber tot el que hem de conèixer i saber.
8è. La pregunta més rellevant. Va actuar quan li arribava que des del seu entorn, se n’aprofitaven per fer negocis, utilitzant el cognom i les relacions de poder.
Vostè no es pot refugiar amb el discurs del “he estat un bon president però he estat un mal Pare”. Entre altres coses perquè no és versemblant que vostè, que coneixia els cognoms i les famílies de mitja Catalunya, no sabés res dels negocis dels seus fills.
Quan parlava amb una família tan íntimament lligada com la Sumarroca, propietaris de Emte, Teyco, entre d’altres, no parlaven de les nombroses contractacions dels seus fills, contractacions milionàries a canvi de falses intermediacions?
Quan parlava amb Jaume Ferrer, vinculat a Sumarroca, no parlaven dels habitatges que ell mateix subministrava a la família?
Quan parlava amb en Cornedó, propietària de COPISA, antiga Comapa, empresa a la que se li va adjudicar nombrosa obra pública, no parlaven, dels contractes d’aquestes empreses amb membres de la seva família?
8è. Mai van parlar, en les estretes negociacions que vostè va mantenir amb govern de l’Estat de la seva situació com a evasor fiscal? Com va influir la seva situació en aquestes negociacions? No va haver un joc de silencis còmplices entre aquells que de diferent manera s’aprofitaven dels beneficis que donava l’administració del poder?
9è. Perquè després de cada denúncia, vostè repetia lliçons morals.
Jo he fet un repàs de l’activitat Parlamentària durant dècades i no és veritat que tothom callés. En els 80, en els 90, en els 2000 hi va haver qui va denunciar.
Per començar, amb les pressions sobre la judicatura convertint un cas personal en la defensa d’un país.
Des de projectes arquitectònics, fins europraxis, passant per la conessió de Parcs eòlics, l’adjudicació d’obra pública, els nomenaments de jutges corruptes com Pascual Estivill, als estrets vincles amb el que vostè va nomenar empresari de l’any, Javier de la Rosa. Des de la Maison de la Catalogne, al consorci de Turisme, on l’antic director acaba suïcidant-se, Eoland, Cas Pallerols, cas Palau, la compra a Endesa de l’actual seu de CdC a un preu molt per sota de mercat, després de donar suport a polítiques favorables a les elèctriques, el cas Puigneró, el de Planasdemunt, el del conseller Roma, l’acceptació a la Alianza, durant anys de la doble facturació, Adigsa, o les demandes d’explicacions per actuacions de Macià Alavedra o Lluís Prenafeta.
Podria continuar amb centenars, miles de peticions d’explicacions, interpel·lacions, preguntes…
Vostè, davant qualsevol demanda d’explicació sempre responia amb superioritat moral, quan no esbroncant i renyant a qui denunciava. Podria posar tants exemples d’allò que van viure Presidents del grup Parlamentari que jo ara defenso. Des del PSUC fins a IC.
Li posaré dos. Quan des de la seu del Consell Comarcal del Priorat es denuncien males pràctiques, i aquesta denuncia ve de les seves pròpies files. Quan l’ex-gerent del Consell Comarcal Enric d’Anguera s’autoinculpa, i es denuncien els fets pel mateix president del Consell Comarcal, Jaume Figueras, afectant a una empresa associada a un dels seus fills. Què fa vostè? Demana informació? Exigeix que s’aclareixi que ha passat? No. Vostè un 20 de gener de 1996, baixa a Falset a abraonar a Jaume Figueras per haver denunciat.  
10è. M’agradaria que em respongués moltes de les preguntes que durant anys no va respondre. Triaré una data, de moltes que podria tirar. El 6 d’octubre de 1996.
El President del grup d’ICV el 6 d’octubre li va dir que el ciutadans tenien dret a saber si acusacions que es coneixien –en cercles reduïts- eren certes.
El 6 d’octubre de 1996 vostè va escoltar  com “el responsabilitzo de l’actitud amoral i avalorativa que té la societat davant de comportaments irregulars de l’entorn familiar del President al beneficiar-se del diner públic com si fos seu”.
Fixis, no li dic ara, li deien el 6 d’octubre de 1996. Ara farà 18 anys li van preguntar si considera normal que la seva pròpia esposa tingui un negoci – en al·lusió a Hidroplant-  empresa que pot aprofitar contractacions de l’administració que vostè governa.
El 6 d’octubre de 1996 li van preguntar si vostè coneixia que els seus fills han obtingut contractes de l’administració amb tracte de favor mitjançant mecanisme que diuen molt poc a favor de la transparència i l’ètica. Es aquesta la seva manera de col·locar als seus fills –li van preguntar la tardor del 1996. M’agradaria que avui respongués a qui li va preguntar.
Aquell mateix dia es va parlar de la investigació de la Comisió Nacional del Mercat de Valors sobre possibles infraccions comeses per un dels seus fills, Josep, i els fills de l’empresari Juan Echevarría, per haverse aprofitat d’informació privilegiada sobre l’OPA d’Endesa, al haver-se aprofitat d’informació privilegiada. Va ser aleshores quan li van preguntar si vostè sabia, que el Govern Central, amb implicació del propi Josep Piqué, va interrompre les investigacions que havia obert la CNMV.
La confessió, sumada als seus silencis, a l’omissió d’informació, és com la carta que es treu de la base d’un castell que s’ha anat construint durant anys. Amb cartes marcades, que guardaven un equilibri, fràgil, però que es mantenia.
Però la confessió, parcial, esbiaixada, tramposa, és el cop de vent que fa que el castell es desmunti.
Una imatge de la diada ho explica millor que jo. Fotografia dels tres volums de memòries de Pujol que algú va deixar davant de casa dels Pujol a Barcelona. Amb la inscripció “No et crec. Llàstima”.
És el que destapa i permet lligar totes les denúncies realitzades, els secrets a veus, la manera de fer en la que alguns creien que el país era seu, com de forma gràfica va expressar Marta Ferrusola quan es constitueix el primer govern d’Entesa quan va dir que “és com si ens haguessin entrat a robar a casa”.
El millor tweet que m’han enviat és un que va en la línia contrària a allò que penso: després de conèixer el que hem conegut, que el millor és oblidar i oblidar a en Pujol.
Però molta més gent, des del moviment veïnal, a entitats socials, milers de persones, volen una altra cosa: veritat. No es pot passar pàgina sense llegir bé allò que ha passat.
I senyor Pujol. I aquest país no pot continuar avançant sense tornar a llegir els seus anys de Govern. Reitero, sense tornar a llegir-lo, canviant les pàgines d’una lectura que s’està demostrant que estava carregada de falsedat.
Per acabar. Li vull agrair una cosa. Gràcies per posar-nos davant del mirall. El mirall del que ha estat aquest país. Ni millor ni pitjor. Igual. Amb l’agreujant qui va defraudar a hisenda durant 30 anys va ser el representant de totes i tots.
No és vostè l’únic defraudador d’aquest país. Però la diferència és que vostè ha estat president de la Generalitat. A l’any 1994 vostè va alliçonar als veïns que protestaven per la pujada del preu de l’aigua va alliçonar al moviment veïnal sobre el caràcter antidemocràtic del que vostè titllava moviment anti-impostos. Vostè, el representant de tots, quan a la vegada no aportava a hisenda allò que li pertocava. Només això ja el desqualifica política i moralment.
En tot cas gràcies. Gràcies per ensenyar-nos que en aquest país els contrapoders no van funcionar. Que no tothom va callar, però que van haver molts que van silenciar. Gràcies per evidenciar que no pot haver ni permissivitat ni condescendència.
La única cosa que lamento és que aquest aprenentatge l’hagi fet tant tard. Quan ja no tenia un altre remei. Que hagi regularitzat la seva fortuna 10 dies després que es sabés que aquesta existia. Que hagi confessat quan ja no tenia una altra alternativa.
En tot cas si li vull fer una demanada. Són lamentables les declaracions que barregen la informació amb el procés nacional. Però li haig de dir, quan vostè diu que el que coneixem ho és per les demandes democràtiques, el que fa és empastifar-ho tot i perjudicar una reivindicació democràtica i legítima.
El maig de 1960 vostè va ser detingut per escriure que “l’home que vindrà ha Barcelona ha escollit com a instrument de Govern la corrupció. Ha afavorit la corrupció. Sap que un país podrit és fàcil de dominar, com un home compromès per la corrupció econòmica o administrativa és un home presoner. Per això el règim ha fomentat la immoralitat de la vida pública i econòmica.
EL 30 de maig de 1984, després de ser escollit president de la Generalitat, amb els vots a favor de CiU, Aliança Popular i ERC, i els vots contraris del PSC i del PSUC vostè va fer un discurs en que va dir:
“Som una nació, un poble, y amb un poble no es juga.
Heu actuat amb civisme, a la catalana, amb respecte a tot, i així es com us heu de mobilitzar, per una Catalunya integradora.
Per acabar dient… “D’ara en endavant, d’ètica i de moral parlarem nosaltres, no ells”.
30 anys després indigna escoltar-lo a vostè dient “d’ara en endavant d’ètica i de moral parlarem nosaltres”.
Avui 30 anys després, li dic allò que va dir en un balcó de la Generalitat que amb un poble no es juga, que el civisme, a la catalana, no és com vostè ha actuat.
Jose Maria Mena, en un article a la revista “El carrer” diu que la seva confessió no és un gest ètic, sinó estratègic, ja que busca neutralitzar les dades que venen d’Andorra.
Avui, té una sortida digna: la restitució. Li explica Martín Pallín. És l’única sortida i l’últim servei a la regeneració democràtica per la que va lluitar en la seva joventut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s