A favor d’una conferència de reestructuració del deute

Avui, són moltes les  veus que diuen que si el deute és insostenible, necessita ser reestructurat. Altrament el seu retorn es fa inviable i la recuperació de les economies afectades impossible.

L’economia europea avui esta en un estancament secular mentre que els governs europeus el que fan és posposar l’agenda i insistir en la política d’ajust fiscal.

Una proposta de reestructuració del deute és completament raonable donades les circumstàncies en que aquest s’ha generat. La historia ens confirma que és una alternativa positiva i que s’ha utilitzat reiteradament amb èxit, fins i tot incorporant a la reestructuració una quitança del deute (Alemanya se’n va beneficiar després de la guerra i a traves del Pla Marshal, un finançament còmode i adaptat a les capacitats de cada país,  la majoria de les economies de l’Europa occidental). Mentre el BCE ha posat diner de forma barata i pràcticament il·limitada, les Administracions han hagut de recórrer als mercats financers de deute públic en un context de recessió econòmica i a un cost, fins fa ben poc, elevadíssim. En canvi, les entitats financeres han pogut accedir a un finançament a un tipus d’interès reduït per finançar després a les administracions a un tipus d’interès més elevat, sanejant els seus balanços a costa del nostre endeutament, es a dir, a costa dels nostres drets.
A aquest factor se li ha sumat el fet que el finançament obtingut per part de l’Estat no ha servit per fer front als reptes de l’economia global, sinó en alguns casos pel salvament del propi sistema financer fent que molt deute privat passes a mans públiques, aplicant la lògica d’aquest capitalisme concessional de la privatització dels guanys i la privatització de les pèrdues. Informes independent com els del tècnic d’Hisenda Agustín Turiel parlen que aquest endeutament il·legítim podria pujar al 95.671 tan sols entre 2008 i 2010.
Així, les emissions de deute públic s’ha produït amb aquestes regles del joc, donant lloc al que en altres moments històrics , s’ha nomenat deute odiós, tal i com apareix recollit en la doctrina internacional sobre la matèria.
A aquest factors se li sumen altres. El fort endeutament del sud d’Europa pot deure’s parcialment a decisions polítiques presses pels seus Governants. Les regles del joc marcades pel BCE han influït poderosament en multiplicar aquest endeutament. Costas Lapavitsas, economista grec, ho descriu a la perfecció quan explica a “crisis en la Eurozona” que els països perifèrics van perdre competitivitat en relació amb Alemanya a causa d’uns elevats tipus de canvi inicials, afavorint clarament l’endeutament del sud.
L’altra factor que ha afavorit aquest endeutament ha estat que durant molts anys la política monetària del BCE va posar un tipus d’interès molt per sota del tipus de creixement, afavorint el consum a costa d’incrementar vertiginosament l’endeutament d’aquells països que creixien a ritmes molt superiors als baixos tipus d’interès fixats, reproduint com explicà l’economista RAGHURAM G. RAJAN, president del Banc Central de la Índia, a “GRIETAS DEL SISTEMA” un sistema pels anys de bonança que permetia pujar el nivell adquisitiu sense pujar salaris, a partir d’un fort endeutament privat. L’inici d’aquesta fase fou la necessitat d’Alemanya d’un impuls al seu creixement a l’inici de segle.
Avui, el fort endeutament públic i privat, es deu, entre altres motius, a unes regles del joc dissenyades per afavorir l’endeutament, particularment dels països del sud d’Europa. I les conseqüències són econòmiques, polítiques i democràtiques.
La situació financera i el necessari finançament de les administracions ha fet que l’obligació acabi esdevenint en primer lloc pagar el deute, i en segon lloc aconseguir el finançament per pagar aquest deute. Entrem en una espiral de segrest democràtic en que la primera partida, i per tan la prioritat política acaba sent el refinançament i no la transformació i la millora de la societat. El deute esdevé així un poderós instrument de control polític. I a més, aconsegueix així un paper redistributiu però a l’inrevés, imposant polítiques d’austeritat que van desmuntant el que es públic i permeten mercantilitzar el que fins aleshores eren serveis i drets prestats amb una clara vocació de defensa del que és públic i comú.
És aquest escenari econòmic, polític i democràtic, així com el caràcter odiós i injust de part del deute contret el que ens porta a plantejar la necessitat d’aprovar un programa compartit de reestructuració del deute.
Avui, l’escenari de desolació social i econòmic que viu Europa, i particularment el seu sud, no té precedents. I el que necessita el moment són mesures que s’han realitzat en altres ocasions, com és el cas de l’Acord de Londres que significà una reestructuració del deute alemany, quan s’optà per la decisió més intel·ligent: reestructurar el deute en comptes d’exigir el pagament d’un deute que no es podria pagar mai. Recordin també, els acords de Versalles, tant criticats per Keynes que van suposar la primera pedra d’una segona guerra a base de ser inflexibles en el pagament dels costos de la guerra.
Avui, l’informe encarregat pel Centre Internacional pels Estudis Monetaris i Bancaris, Pierre París i Charles Wyplosz reclamen en la seva proposta, Politically Acceptable Debt Restructuring i the Eurozone una proposta de reestructuració basada en compra de bons per part del BCE, la seva conversió en títols perpetus a interès cero, que el BCE finançaria amb bons propis, amb un cost assumit pel conjunt dels bancs centrals.
I la qüestió és com es pronuncien les nostres institucions a les portes d’un dels debats que configuren la democràcia o que l’acaben de desmuntar. És l’hora que des de Catalunya s’alcin veus, moltes veus per acompanyar la demanda que vindrà de Grècia, instant a convocar una conferència Europea sobre el Deute per tal de procedir a una auditoria i avaluació del nivell d’endeutament públic i privat en el conjunt de la UE i  procedir a l’aprovació d’un programa europeu de reestructuració del deute.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s