A Barcelona, guanyem en comú

Aquests dies de campanya estic fent un exercici, cercant temps per a la reflexió, més enllà de les declaracions i contradeclaracions. Ho faig escrivint cada dia un breu post en aquest bloc sobre el municipi i la candidatura que visito el dia anterior. Em permetreu que aquest post sigui una mica més extens que els altres: ahir vaig ser a l’acte de Barcelona en Comú al Poble Nou, al meu barri, acompanyant a l’Ada Colau i compartint espai amb referents de l’esquerra europea. L’acte es va fer a la plaça Josep Maria Huertas Claveria. davant de Can Felipa, antiga fàbrica tèxtil, bressol del sindicalisme combatiu als anys 20 i 30, guanyada com a equipament per la lluita veïnal als anys 80. Un exemple de tants de les victòries ciutadanes aconseguides en aquesta ciutat. La plaça porta el nom de JM Huertas, símbol de la llibertat d’expressió el 1975, fundador de l’AV Poblenou i l’Ateneu Popular La Flor de Maig.

Bé, vull començar aquest post fent una afirmació: la gent d’ICV estem contents i il·lusionats de formar part d’aquest gran projecte, un projecte per guanyar Barcelona, però el que és més important, un projecte que tornarà a posar Barcelona al servei de la seva gent.

Ja estem a l’equador de la campanya, i hem vist arreu del territori català com la nostra aposta de confluència es fa efectiva, funciona i encapçala moltes de les alternatives als governs de dretes. I és especialment significatiu el que passa a Barcelona, on avui el debat és entre CiU i Barcelona en Comú, entre Trias i Colau. Tant el PSC de Collboni com l’ERC d’Alfred Bosch ja han dit que estan oberts als pactes amb CiU deixant una cosa clara: el canvi real a la capital catalana només és possible amb la victòria d’un projecte col·lectiu: Barcelona en Comú.

La confluència, la suma d’actors polítics i moviments socials, forma part de la tradició política de la qual provenim la gent d’ICV. A Barcelona estem fent allò que hem fet sempre, el que vam fer al fundar el PSUC l’any 36, el que vam fer al crear Iniciativa, i el que vam acordar en la nostra Assemblea de Viladecans de fa dos anys: sumar, sumar i sumar, perquè sabem que només sumant podrem transformar.

No és cap novetat per la nostra gent que davant dels reptes d’un moment històric ens posem al costat dels moviments veïnals, de la lluita de treballadors i treballadores, dels moviments socials de denúncia i de transformació. Aquest ha estat sempre el nostre espai, un espai compartit, un espai que adquireix rostre humà en persones com Maria Salvo, lluitadora antifranquista, orgull de tots nosaltres, i que avui està també on ha d’estar: amb Barcelona en Comú.

Quan s’iniciava la possibilitat de trobar un espai de confluència a Barcelona podíem optar pel conservadorisme o pel risc. Podíem anar a una candidatura còmoda, en la coalició d’ICV-EUiA, sense haver de fer cap esforç per l’entesa amb altra gent, amb altres moviments. Podíem haver entrat en la lògica de guanyar o perdre representació. Però les eleccions no van d’això: avui s’obre l’oportunitat d’un canvi radical a Barcelona i nosaltres el volem empènyer amb tot el que puguem aportar, amb tot el nostre capital polític, que és molt. Vam entendre, des del principi, que un procés de confluència requeria generositat i empatia. Generositat per part de tots: tots els agents que participen en aquest espai hi aportem tot el que podem aportar. I l’empatia d’entendre que no som iguals els que sumem a Barcelona en Comú, que ens respectem els uns als altres els nostres accents, les nostres tradicions i contradiccions i que és hora e sumar. Tot plegat amb un objectiu: guanyar el govern de Barcelona per a poder millorar les condicions de vida dels seus veïns i veïnes.

El canvi d’escenari per a ICV és molt important. Som una força política que ha estat al govern de la ciutat molts anys, però hem estat en una posició minoritària, on al que aspiràvem era a fer molt bona feina en les regidories que eren de la nostra responsabilitat i a influir en la resta de l’activitat de govern. Avui l’escenari és nou: ara som una part important del projecte polític i ciutadà que vol liderar la ciutat i que està en condicions de fer-ho.

Ho fem des de l’orgull i el reconeixement de la bona feina que la nostra gent ha fet a l’Ajuntament de Barcelona: som els que hem liderat les polítiques de serveis socials estenent-les arreu dels barris de la ciutat, arribant a tanta i tanta gent, som els impulsors el model educatiu de Barcelona amb un aposta pels 0-3 anys que no s’entendria sense la nostra aportació, som els de la recuperació d’espais verds, els de l’impuls de polítiques de respecte al medi ambient… No vull fer un balanç complert aquí, perquè no toca, però sí que vull afirmar que la nostra acció de govern ha deixat empremta i ha millorat la qualitat de vida de la ciutadania. I des de la mateixa condició afirmo que no vam tenir la força suficient per canviar l’orientació de qui liderava el govern durant aquests anys: el PSC. L’hotel Vela és un dels exemples paradigmàtics.

Podem fer balanç i parlar del passat llargament, però crec que avui toca mirar al futur. Hi ha nervi, molts nervis entre determinades elits, entre la gent de CiU. És normal, bufen vents de canvi, i no d’un canvi lampedusià, un canvi profund i radical. La Barcelona del Trias s’ha esgotat, la Barcelona dels negocis per als amics, per als que han vist créixer la seva riquesa mentre es disparaven els desnonaments a la ciutat s’acaba. Ja no tolerem la Barcelona de les desigualtats, on l’esperança de vida en el barri més ric és vuit anys superior a la del barri més pobre. La Barcelona del turisme massificat, més preocupada pels negocis que per la qualitat de vida de la gent s’apaga.

Avui, quatre anys i un dia després del naixement del moviment 15M, que va omplir les places d’indignació, el canvi arriba a Barcelona. Com a les places, gent de diferent procedència s’uneix per expressar-se col·lectivament, aquest cop passant de la indignació a la proposta, d’assenyalar als responsables a agafar la responsabilitat. Vivim un moment històric a Barcelona: el 24 de maig és possible el canvi en majúscules. Però és un moment històric que no és només de la ciutat, ho és per tot el sud d’Europa.

Ahir ens acompanyaven a l’acte representants de l’esquerra europea, la gent digna que lluita pels seus pobles. Hi eren la Marisa Matias, de Bloco de Esquerda, l’Alberto Garzón, d’IU, en Starvos Karagkounis, de Syriza i la Ska Keller del Partit Verd Europeu, una política alemanya que denuncia el paper del seu govern escanyant altres pobles. Sabem que l’Europa digna mira a Barcelona com una nova oportunitat d’obrir espais per a l’esperança a molta gent. Ara ens miren a nosaltres com nosaltres miràvem a Grècia no fa pas massa. Formem part d’aquesta esquerra europea que es rebel·la davant els dictats de la Troika que tant bé traslladen a casa nostra l’Artur Mas o en Xavier Trias. Això ens dóna un plus més de responsabilitat, hem d’ajudar a aquest gran canvi a les institucions, el 24 de Maig a Barcelona, però després també l’hem fer possible a la Generalitat i a nivell de l’Estat.

Acabo aquest post dirigint-me a tota la gent que avui vol una Barcelona digna, la Barcelona de la gent comú, la de la gent que defensa l’escola pública, la sanitat pública, la que lluita cada dia contra les desigualtats, la que omplia les places fa quatre anys d’indignació, la que té valors profundament d’esquerres, la que no vol que el seu Ajuntament estigui al servei dels negocis dels més poderosos. A tota aquesta gent els demano que votin Barcelona en Comú. La candidatura del canvi autèntic i radical. La candidatura que encapçala l’Ada Colau, la nostra futura alcaldessa. La candidatura que suma molta gent, diverses tradicions, els que hem sabut posar-nos d’acord des de l’inici per, col·lectivament, fer fora la dreta i transformar l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona. La candidatura que ha posat nerviosos als poderosos, perquè saben que se’ls acaba el negoci.

Som molts, som diversos, però tenim objectius comuns: la justícia social, donar veu als que alguns volen callats, posar l’Ajuntament al costat de la gent i sí, fer política, política de la bona, política del la bella (amb B) la de Maria Salvo i Josep Fontana, la dels valors, la de la coherència, la de l’honradesa, la de l’autenticitat. La política de la lluita que farà de Barcelona un projecte comú, un projecte de tots i totes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s