Sumem per multiplicar

Apunts de la meva intervenció d’avui al Consell Nacional d’ICV

Tots hem vist les enquestes i les notícies dels últims dies. Avui volem fer un debat seré al Consell Nacional davant els escenaris que es plantegen. Ho faré a partir de tres reflexions: les dues primeres en clau exclusivament política i la tercera en una clau on la dimensió personal i la política té interseccions.

Primera reflexió: Un país que necessita un canvi radical

No dic cap novetat si assenyalo que avui, més que mai, es fa necessari un canvi total de rumb al govern de la Generalitat. Tenim una urgència que no és per demà o demà passat: la nostra gent, els nostres conciutadans, els nostres veïns i veïnes,  pateixen avui. Pateixen perquè no arriben a final de mes, perquè els fan fora de casa, perquè no poden pagar la llum o el gas, perquè no veuen sortida a la seva situació. Però també pateixen aquells que han vist que el seu nivell de vida s’ha anat rebaixant, que cada cop han de renunciar a més coses. Avui la nostra urgència és aquesta: posar totes les eines perquè a Catalunya ningú quedi enrere, posar tots els esforços en la generació de  feina, en el rescat social, en la dignitat de la vida de les persones.

I per respondre a aquesta emergència cal un canvi radical a la Generalitat, un canvi en les prioritats polítiques del país, un esforç molt més intens de lluita des de les institucions contra la pobresa, els abusos laborals, la precarietat i la recuperació de la qualitat en els serveis públics. En definitiva, cal que es traslladin al govern totes les lluites que han estat al carrer els darrers anys.

I sí, el moment és històric, i ho és perquè hem arribat a uns nivells insuportables de desigualtat social, d’agressió als serveis públics i d’abandonament absolut a les polítiques de medi ambient. Avui, al Sud d’Europa bufen vents de canvi: va passar a Grècia, va passar a Barcelona, a Madrid, a València, a les Illes, a Galícia, i a tants altres llocs. Bufen aquests vents per un sol motiu: la gent n’està tipa de governants corruptes que governen pels interessos d’uns pocs i no de la majoria de la gent, i alhora de tipa està il·lusionada amb una onada de canvi que torna la dignitat a la política.

A Catalunya el diagnòstic que fem a ICV no és diferent al que passa a altres territoris. Però aquí cal sumar-hi una qüestió que ha mobilitzat a tanta gent els últims anys: la sobirania del nostre país. I per això és necessari que qualsevol canvi radical al país incorpori amb força la garantia del dret a decidir. Això vol dir que cal seguir lluitant intensament perquè un dia es pugui celebrar un referèndum amb totes les garanties democràtiques.

Segona reflexió: l’horitzó que marcava l’Assemblea de Viladecans

Cal recapitular, situar-nos  fa dos anys, a Viladecans, d’on sortia una nova direcció política al partit i un compromís polític: treballar per la confluència de les forces d’esquerres com  l’instrument necessari per al canvi radical que tan necessari  feia (i fa) la situació social.

Fa dos anys que la gent d’ICV creiem en la confluència. En la suma. En la necessitat de caminar junts per anar més lluny. Cal recordar de què parlàvem en aquella Assemblea i en l’Ara és demà: parlàvem de sumar en un sol espai forces polítiques i moviments socials per molts motius:

  • Per guanyar la igualtat en una societat profundament desigual.
  • Per fer que les administracions s’administrin des de l’honestedat i de forma totalment transparent.
  • Per guanyar la sobirania. Decidint quina relació tenim amb l’Estat. Decidint no doblegar-nos davant dels mercat.

Després d’aquella Assemblea i de l’Ara és Demà es deia que allò no era possible. Que era molt maco però que o no ens posaríem d’acord i que en cas de posar-nos d’acord no ens en sortiríem.  Però ara ja no es veritat. Ens vam posar d’acord a Barcelona. I ens en vam sortir: vam guanyar. Aquest partit va ser un dels motors dels que ho han fet possible. No només aquest partit, i també aquest partit, participant en una victòria històrica, la de Barcelona en Comú, a la capital del país.

Les primeres setmanes de govern a Barcelona i a altres municipis catalans han demostrat ja que sí hi ha alternativa. Que hi ha una altra forma de fer política, que es poden prioritzar unes coses o les altres, que es pot parar atenció a uns fets o a uns altres. L’accent social no és una qüestió de discursos, és un compromís en l’acció política, i així s’està fent.

Però tornem enrere, tornem a l’Assemblea de Viladecans. Allà fèiem una aposta, però la fèiem en un context diferent a l’actual. Llavors no existia PODEMOS, a l’Estat no s’albirava cap possibilitat de canvi profund, no s’havien articulat tampoc totes les alternatives de canvi que hem vist arreu de l’Estat. En canvi avui, allò que passa a diferents indrets de l’estat alimenta l’esperança de canvi social també a Catalunya. Quan a Viladecans teoritzàvem sobre la confluència ho fèiem avançant-nos a allò que ha passat a les passades eleccions: l’immobilisme i l’statu quo s’acaba, el PP i el PSOE representen els temps passats, i el canvi vindrà de la mà dels moviments socials, de les noves forces polítiques i d’aquelles que hem sabut fer una lectura actual de la realitat.

Vam encertar el diagnòstic fa dos anys, hem estat coherents amb aquell diagnòstic i avui l’escenari de canvi és possible.  Iniciativa hem d’estar disposats a fer-ho a nivell nacional. Perquè aquesta és la nostra raó de ser: posar la política i els partits al servei de la millora de la vida de la gent.

Els actius d’Iniciativa

Fa uns dies la Dolors Camats i jo publicàvem un article on proposàvem una confluència a Catalunya pel 27S. I en aquell article, parlàvem dels actius que té iniciativa per posar-los a disposició d’un projecte en comú.  Uns actius que no són altres que  la lluita, l’experiència acumulada, l’activisme, la resistència. L’honestedat d’una organització que porta més de 37 anys, primer al PSUC, després amb ENE, i la gent d’Iniciativa.

En la nostra història, hem posat gosadia. Intel·ligència. Generositat. Ambició. No hem actuat de forma conservadora, perquè els nostres objectius van més enllà de les sigles i de les persones, fem política per mirar de canviar les coses i millorar la vida de la gent.

Així és com hem actuat sempre: posant per davant la societat, no el partit. Això és el que dóna sentit a una organització. I ara és d’aquells moments on hem de tornar-ho a fer.  Els actius d’ICV, des de la Coordinació nacional a les candidates i els candidats ho farem possible, estarem a l’alçada i construirem.

Crec que la nostra és una responsabilitat que situa un horitzó, el del 27S, però que ha de mirar molt més enllà del 27S. De la mateixa manera que el PSUC es construí com la unitat d’un espai que anava molt més enllà de les fronteres que els partits que el fundaren. Avui, allò que construïm va més enllà de les fronteres d’ICV, de Podem, de Procés Constituent, d’EUiA. Estic segur, que si ho fem, una cop més, la gent del PSUC, la gent d’Iniciativa serem subjecte actiu i no passiu de la història de Catalunya.

Tercera reflexió: la visualització del canvi

Crec que les reflexions importants són les de caràcter polític, les de l’estratègia, les de com fem millor la vida de la gent. Però en política també són importants les cares, les persones, els gestos.  I quan volem fer una cosa nova és bo que es visualitzi també en nous lideratges, noves cares, persones que poden encarnar els valors d’allò que volem fer.

Ja sabeu, jo vaig encapçalar la candidatura d’ICV-EUiA de 2010 i la del 2012 i la Dolors Camats, amb qui comparteixo la coordinació nacional d’ICV, ha estat 12 anys de diputada, fent una magnífica feina com a portaveu del nostre grup. Però abans que candidats i diputats som coordinadors nacionals d’ICV, i estem convençuts que  l’aposta que vam fer a Viladecans avui té més sentit i més força que mai. Per això creiem que el millor, per les idees que representa aquest partit, és que la referència d’ICV a una candidatura de confluència  a Catalunya sigui algú que no ha jugat un paper tan significat en la política catalana els darrers anys.

Volem jugar i obrir un nou moment. I un nou moment necessita que els principals protagonistes d’ICV a la llista catalana siguin altres cares. La nostra proposta és que qui jugui aquest paper sigui en Joan Coscubiela. I no només per l’experiència al Congrés. Sinó perquè pot contribuir molt a la construcció d’aquesta nova etapa que ens cal a la política catalana.

Aquesta és una decisió pressa fa mes d’un mes. I tenia sentit, tot el sentit, si hi havia elements perquè hi hagués confluència. Avui aquests elements hi són. Hi ha base per treballar conjuntament en horitzons compartits…

…els que creiem que sí que es pot guanyar la justícia i la igualtat;

…els que creiem que sí que es pot fer política des de l’honestedat.

…els que creiem que sí que es pot guanyar el dret a decidir.

…els que criem que sí que es pot donar-li el tomb a Catalunya i també a l’Estat ens ajuntem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s