Lluis Hernandez, qui va portar la lluita i la dignitat a Santa Coloma

Ahir, a les 13 hores de la tarda, a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, dins del taüt estava Lluís Hernández. Qui havia estat el primer alcalde de la ciutat. Qui havia portat, primer la lluita, i després la dignitat a carrers sense asfaltar, sense aigua, sense llum. El capellà que decidí que el millor servei que podia donar a la seva parròquia era fer política.

Avui, la Catalunya metropolitana és el que és gràcies a les lluites que crearen consciències, però també gràcies a un municipalisme compromès que va fer que les nostres ciutats, els barris on molts de nosaltres vam créixer no fossin “banlieues”. I a la vegada no va dubtar a confrontar-se amb la jerarquia eclesiàstica, predicant i practicant a favor d’una església dels “pobres pels pobres”.

El vaig conèixer fa anys. Tot just quan començava a militar. En una de les visites a Can Zam, a la Feria de Abril. I el vaig tornar a veure fa uns mesos, a la residència on va passar els últims anys, a la Vila de Gràcia. Vam estar parlant llargament d’un país on va viure i que jo conec, Ecuador, del seu compromís a Riobamba i del bisbe Leónidas Proaño.

Ahir, vaig trobar-me amb molts companys a Santa Coloma. Companyes i companys de vàries generacions. De lluites antigues que connecten amb noves lluites. No ens calia dir-ho, marxava un dels bons, un dels que lluiten tota la vida. Un dels del Bertolt Brecht, un dels imprescindibles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s